28 de desembre, diumenge

Com si es tractés d'una inocentada del meu ronyó, avui torno a tenir febre!! ja li val, té unes ganes de tocar els nassos... els nens ja no saben si els hi dic de broma o en serio que no em trobo bé, l'Ernest diu... jolines tia, en sec estàs bé i de cop estàs molt malalta, vols dir que no ho fas veure? al final, fins i tot jo m'ho creuré!!
Avui l'Ivan, que no tenia res millor que fer, se li ha ocurregut obrir-li un bloc a la Nadie, la seva gossa, em rigut molt al vespre llegint-ho. Els nens els hi feia molta gràcia veure les fotos del gos... no té preu.

Ja tenim tot el dinar del dia 1 preparat, ara queda el dubte de què estiguem en condicions per rebre la gent a casa... a veure com ho arreglem!

27 de desembre

Som a Barcelona, sona extrany passar el Nadal aquí.. si que els carrers estan ambientats, hi ha els llums, les tendes... però no és el típic Nadal de Vilaplana, on tothom s'arreplega al casal i no veus a ningú pels carrers de tant de fred que hi fa. Als de la colla els extranya que no hi siguem i per la nit truquen: -que esteu tots bé? ningú pensa que la malalta sigui jo, sino que tots pensen que deu ser el pobre Jofre.
La frase.. nena.. no guanyes per res aquest any!! com has d'anar a treballar divendres!! això dic jo, com he de començar a treballar així? però.. qualsevol diu que comença amb una baixa després de 8 mesos de no ser-hi...

26 de desembre Sant Esteve

Estic millor, així que decidim marxar a Reus a dinar, no ens cadarem a Vilaplana, tornarem a Barcelona, no fós cas que haguéssim de tornar a l'hospital, a mig camí però... ja, el ronyó torna a fer de els seves, l'Eric i l'Ernest pobres espantats, la mama torna a estar malalta, tremolant sense poder controlar-ho, un cop a Reus, el Roger li dóna al Jofre la seva cagada de tió !! una caca de peluxe, no és això el que caga un tió? molt guai!!!
l'Eric i l'Ernest obren més paquets, els tions de casa l'àvia i de casa el padrí Ivan també han cagat, a un lloc roba, a l'altre llibres, i ells encantats, el Jofre s'ho mira expectant.. no entèn res però com que ells riuen i salten, ell també riu. Jo també tinc el meu regal, una punxada al cul de calmant!!, no hi ha manera. Després de dinar els nens diuen els versos, l'Ernest, para la ma perquè li donin "canelons", àvia, però no dels de menjar i amb els dits fa el denyal de diners, ah, Ernest... tu vols calerons!!! això mateix "canelons"

25 de desembre, Nadal

1er Nadal del Jofre, de bon matí els nens llevats, llegint la carta que els hi ha deixat penjada a l'arbre el Pare Noêl dient-los que com és que ahir ningú li va obrir la porta.. ja tenim el pobre Ernest preocupat per totes les festes.
Anem a celebrar el Nadal a casa l'àvia Rosita. No estic gens fina, el ronyó em molesta i em noto febrosa, un cop allí, em miren la febre, 39'2º a córrer toca, segons recomanació del Dr. Aixalà, per 2ª vegada en 10 anys, 2 Nadals a la Teknon, el primer amb l'Eric (2 mesos i una bronconeumònia) i ara jo, amb una infecció de ronyó, ens van tenir allí fins passades les 12 de la nit, no va caldre ingrés, em donaven 48 hores i, sino millorava, de nou allí i llavors si que no em deixaven marxar. Quin Nadal!!!!

24 de desembre nit

Els tions han fet molt bé la seva feina, una cagada monumental, els nens esverats com sempre, corrent pel pis de l'àvia per anar a resar el pare nostre del tió, mentre la tieta Dolors preparava els tions. Vinga a cantar i a picar, si ho mires bé, és una tradició ben absurda, un tronc que caga... però tenim aquestes coses, ja es sap!! i els tions, fidels a la seva tradició, han cagat de nou, una joguina pel Jofre, estris de pintar per l'Ernest i l'Eric, roba per les nenes i l'Eric, i un joc pels nens... després.. ai ai ai... la campana, ding dong ding dong... l'Ernest esperverat a córrer a amagar-se i els altres, esverats amb el tió, no en van fer ni cas.. al final algú va decidir anar a obrir la porta.. l'Alexandra va fer un xiscle que l'Ernest va córrer de punta a punta del pis de nou, fora a l'entrada, aquell munt de paquets... quan els van obrir, encara més beneitons...

Aquesta nit és una nit màgica, els tions ja estan molt ben alimentats, l'Ernest cada dia els hi ha donat menjar, plàtans, mandarines, taronges, galetes... vaja que faran una cagada monumental.... i contant que en tenim cinc...
Ens espera un bon vespre, aquest any a casa l'àvia Rosita, la Clara haurà de baixar el piano per fer el seu concert, versos a punt de recitar, pals per fer cagar el tió, tot és a punt per celebrar una bona nit.
És el primer Nadal del Jofre, que ha passat uns dies una mica enfebrat, però ja està molt millor.
Com diu el vers de l'Ernest:

Que alegre es torna
una nit de Desembre
quina alegria
d'infants i pastors!
El món s'omple de llum
i el cel de melodia
i el test del finestró
una rosa mig s'obria

Molt bon Nadal a tots!!!

Dillums 22 de desembre

Circ!!!! Imaginarium va montar una sessió de circ especial per les famílies del Club Imaginarium a Barcelona, l'escullit, el Circ Raluy, un circ antiiiiiccc però maquíssim, decorat com fa 100 anys, les caravanes de fusta, la pista petitona, vam anar-hi els nens, la Clara i jo, només entrar ja van carregar de crispetes i beguda (aquests dies els sortiran per les orelles) vam seure baix als palcos de pista, es veia perfecte, els artistes espectaculars, el pallasso Sandro va fer les delícies de tots, feia temps que no reia tant per res, els acròbates increibles, demostren que amb poca cosa (que de poca res) es pot fer un gran espectacle de circ. Va ser molt bonic.

Dimenge 21 desembre

Els Xavier i jo vam ultimar detalls per la caixa del dia 5 de gener, els grans a casa l'àvia Rosita i el Jofre amb nantrus, a l'hora de decidir que li portaven els Reis a ell, el Xavier, talment loquito, li tapa les orelles i li diu: -tu no escoltis!! serà possible!!!
Per la tarda vam veure el desfile del pare Noêl per la carretera de Sants. L'Ernest, espantat amb els diables.. que comercial que es veu tot.. d'això es deu tractar, sincerament, m'agrada més els 4 tractors de Vilaplana.

dissabte dia 20/12/2008

Festa de Nadal de Reale pels fills dels empleats, com sempre, espectacular

Vam llogar el cinesa diagonal només per nosaltres, projectaven la película nova de Disney Bolt, una història d'un gosset artista que creu que les películes que li fan rodar és la realitat. Només entrar crispetes i begudes pels nens, al sortir.... un dinar preparat al hall del cinema, en un lloc reservat només per Reale, i... una visista sorprenent, els enviats de SSMM els Reis d'orient van recollir en persona totes les cartes daurades que els nens i nenes de Reale ja havien omplert amb les seves peticions!!!

Els nens s'ho van passar, com diem nosaltres, realement bé!!! És bonic que l'empresa organitzi aquests events, com sempre la família davant de tot. Amb això no s'escatimen gastos i és bo que siguin els fills dels empleats els beneficiats.

Per la tarda a Santa Llúcia, a comprar figuretes pel pessebre dels papes i els turrons, això ja està més que instaurat, no fallem cap any, la noia de la parada de figuretes diu: ja us trobava a faltar... me'n recordo de vosaltres, l'any passat estaves embarassada i guaita ara... tot un homenet!!

Avui ens ha arribat la felicitació de Nadal de l'Anna Mª desde Bolívia... pobre nen Jesús, si sembla boliviano!!

Aquell parell de dos ahir van sortir del cole carregadíssims, l'Ernest amb l'àlbum al braç, l'agenda amb una nota: demà amic invisible.., el CD de les cançons del festival, un pessebre com a treball manual.. l'Eric amb l'àlbum, deures..el CD.. en fi, que semblavem rucs de carga.
Ahir era dijous, així que, després de deixar a l'Eric a anglès, l'Ernest i jo vam tenir la nostra estona, em va explicar que al cole havien deixat volar aquell globu tant xulo del festival (era un arbre de nadal amb heli, molt bonic) i que hi havia tots els pròposits per l'any vinent, molt xula la idea, però no vaig conseguir que em digués quin havia estat el seu propòsit.. mama, ara ja és al cel, perquè ho vegi el pare noel i els reis i així em portin més coses.... serà possible!!!! ja m'extrenyava a mi un propòsit del Nest sense res a canvi..
Al vespre, vam reullar (mirar s'ha de fer tranquilament, amb els nens...) l'àlbum de l'Eric, i al final de tot m'hi trovo els propòsits del tarambana: Fer cas a la primera (quin detall, em conformo a la 3era...), no enfadar-me amb l'Ernest, (i amb mi, i amb son pare...?) fer bona lletra (seria un detall pel bé de tots), estudiar en contes de jugar (ja ja ja !!), ajudar més a casa (a caure?), vigilar amb el Jofre i no badar... arrea!!!! els anava llegint fent comentaris amb veu alta i son pare es moria de riure, ell, que era al llit però no dormia, venga carcajades.. quina jeta que tenen, un escriu propòsits pel pare noel i l'altre... per enriures de nosaltres!!!!
Ai senyor... això dels propòsits té delicte, però repeteixo el que he posat en el bloc del cole, ser feliç i que ho siguin els que m'envolten.. el demés es va fent com es pot, no?

Ahir vam anar a matricular el Jofre a la guarderia, va estar una estona a l'aula de maternal que li tocarà, va plorar... mala senyal?

Això de trobar un lloc on el cuidin ja fa dies que vaig dir que era ben difícil, segueixo pensant el mateix, no és gens fàcil que l'espai et convenci, el personal docent, direcció, la línea pedagògica de l'escola (ja semblo la Dolors).. però sobretot el tipus d'alumne que hi va, veure cartelleres amb fotos de nens amb noms com: Biel, Ernest, Aina, Pol, Mireia, Job... diu moltes coses del centre. Decidir-nos no ha estat gens fàcil, he visitat molts llocs, casi cap em convencia (porto al cap el parvulari dels grans, un pati al carrer, no una terrassa, classes que donen al pati, no habitacions dins d'un pis, espais relativament amplis... però.. no hi ha maternal, comencen a P1 !!) Així que.. el Jofre ja està inscrit en un centre infantil, pobret..., comencerà el dia 7 de gener, el Xavier farà el procés d'integració, primer una hora, el dia següent hora i mitja, el tercer dues hores.. i així anar seguint fins a les tres hores i 1/2 que hi serà, de 9-12:30, llavors, si tot va bé i la iaia no ens dóna un susto o l'àvia.., dinarà a casa l'àvia, allí farà la migdiada i fins que jo arrivi a 2/4 de 4. Si hi hagués qualsevol contratemps.. dinarà i dormirà al cole.. peneta de nen. En fi.. ja en parlarem.

Senzillament genial, el concert d'ahir a la nit a l'escola va ser digne del Palau de la música, els nens s'ho van passar pipa (bé, el pobre Ernest, al final, amb tants nervis, així que el van deixar seure, relaxadet com estava, mica més i sen's adorm a l'escenari).
Va estar molt xulo, es nota la diferència entre la classe de l'Ernest i la de l'Eric, els nervis dels petits, el descaro dels grans (aquell cirerot ni recordava que li tocava parlar i quan criden: ERIC!!, salta: -ah! em toca a mi? amb tota la jeta del món!!!)
El Jofre, millor que molts grans, va escoltar bocabadat a sa germans, reia quan els detectava a l'escenari, botava, marcava ritme amb els peus.. de coll en coll, dels pares, de les germanes grans dels de la classe de l'Eric (la Laia Tort i l'Anna Nebreda són uns excelents cangurs!!), de les senyoretes... tothom l'agafava!! i ell riu que riu, i venga a botar!!
Els 2 grans van acabar esgotats, els nervis passats durant tot el dia, van fer que, al acabar, estessin tant cansats que no podien amb la seva ànima.
Penjar el vídeo ho veig impossible, dura 25 minuts cada un!!!! veurem com ho fem, potser el posarem el dia de Nadal a Barcelona i per Sant Esteve a Reus, realment però.. miraré l'opció de copiar només la música (bé jo no, l'Anguera, que jo per tot això sóc un verdader desastre) a veure si així el podem escoltar pel cotxe i m'evito la música que li agrada a l'Eric.
Una tarda excelent!!

Avui és el festival de Nadal del cole, quins nervis... aquell parell de russinyols cantaires, a primera hora, ja estaven nerviosos, -mama que aquesta no és la roba, la senyo va dir pantalons blaus i jersei blanc.. ja ho se, però això és per la tarda, avui tens gimnàstica i toca xandall.. pos quin rollo, no ho entenc i m'hauré de canviar allí? no, anirem a casa l'àvia.. si home i farem tard.. que no, tranquil, tenim temps de tot.
O això penso, perquè al final els nervis em podran a mi i tot, que si les càmares, la roba, les coses del Jofre (plantem el pandero en una cadira a 2/4 de 7 i no l'aixequem fins passades les 9 del vespre)..
Veurem que en treiem de tot plegat... igual els fitxen pel cor jove del Liceu!!!!

el pessebre de Vilaplana ja va quedar llest el diumenge, hi ha de tot, un campament dels reis, els pastors de l'anunciata, la cova, un ramat de bens, les dones que renten, el caganer, el pixaner, gent que va a adorar, el pagès que es menja la fruita... aigua corrent i llum. Molsa natural, sorra, pedres, un fons pintat a ma amb la inestimable ajuda de l'Ernest... vaja, un pessebre com els dels poemes de Nadal.

Divendres a la nit, com diu la cançó feia una nit clara i tranquila, hi ha la lluna que fa llum... i el llum que feia! la lluna més resplendent de l'any, com va explicar el Tomàs Molina, això era degut a què estava el màxim d'aprop de la Terra. Així que era una nit ideal per anar a la Cervereta a despertar els tions. Vam arrivar a Vilaplana, un fred que pelava tot bitxo vivent, una mandra.... però els tions no havien arrivat així que... s'haurien d'anar a buscar!!.

Després de sopar, bufandes, gorros, guants, anoracs, llanternes, bastons per fer soroll i... cap a la Cervereta, però.... oh sorpresa (menys mal!) al obrir la porta:

gelats de fred que estaven, pobres, els van pujar cap dalt, a prop d'un radiador, ben abrigats i els hi vam posar sopar: mandarines!!

L'Ernest va contar-los, 5 mama, hi són tots 5!! No és que siguem uns abusaires, no.. la culpeta dels 5 tions és de la tieta Dolors, a casa de tió ja n'hi havia un, el més ferm de tots, però la tieta, el dia 24 té festa, (i el 23, 27,28.....els mestres ja es sap, jeje), així que cada any cuida a l'Eric i l'Ernest, des de fa 1 parell d'anys al centre comercial L'Illa diagonal se'ls va ocórrer de fer un taller de tions, i clar, a fer tions s'ha dit, i no un, no, 1 cada nen, evidentment, i dos anys seguits, i després au!, alimental's i tal com va el món, com per deixar abandonat un tió al carrer... i clar, la fruitera encantada amb el tema mandarines, però... a algú li surten per les orelles!!

Total, que ara som família numerosa per partida doble, 5 nosaltres i 5 tions.

Dissabte Santa Llúcia, s'havia d'enllestir el pessebre, però feia un fred... a veure qui era el valent que anava a buscar més molsa.. així que ho vam deixar per diumenge, vam preparar un esmorzar calentó, coulants de xocolata (la recepta, d'un llibre de cuina del Nest, de muerte...),

després els nens tenien deures per acabar i el Jofre, ja! va descobrir un cotxe enorrrme, amb una seregatada... per fi 7 mesos i 1/2 després de que el Tito i la Susana li regalessin el ferrari, el Jofre el va poder estrenar, no veas....

Diumenge si, no hi havia excusa, així que, cap a la Cervereta a buscar més molsa, gelats vam tornar a casa, la cara del Jofre.. un glaçonet.

Per fi divendres, aquesta setmana ha estat més curta, la que ve, però, serà d'infart, festivals de nadal, fi de classes, albums, felicitacions, dinars d'empresa, versos... de moment aquest cap de setmana descansarem per agafar forces.
L'Eric avui va d'excursió a veure una prensa d'oli, ja està bé que vegin que l'oli no raja tal cual d'un grifo i s'omple l'ampolla, tot i que ell ho ha vist mil cops a Vilaplana. De fet, ha fet el procés sencer, ha anat a collir olives, les ha portat a la cooperativa, ha vist com les prensaven, com envasaven el líquid daurat-verdós que en surt i l'ha menjat. Té clar quin oli és millor, a veure avui què aprèn de nou.
L'Ernest està emocionat perquè s'ha après de memòria els 2 versos de nadal, i em diu -creus que em treuré uns dinerons? -home, nest, són molt curtets, eh? els tiets i la mama els deien molt més llargs.. -bueno dona, però el que conta és saber-lo de memòria, no? Si fill, això és el que conta i ho has dit molt bé. Així doncs, ja podem preparar els dinerons perquè aquest no perdona.
Mentres el Jofre es va fent gran, ja s'aguanta perfectament sentat, tot i que a vegades es volca, però ho fa amb gràcia, cau amb relentí de manera que no es fa mal, ah! sense que ho sàpiga la pediatra, la xocolata també li agrada (jejeje)

Ahir la classe de l'Eric van anar al barça a veure un entrenament del 1er equip de handbol, va tornar... jo penso que cansat de veure com treballen, tant que mentres ho explicava fins i tot a mi em feien mal les cames: que si salten molt alt, que si s'empeguen la pilota a la ma ( si home, i com la llencen si la porten empegada?), que si els porters entrenen sentats a una cadira (ja els hi val..) que si els hi tiren pilotes de tennis (no feien handbol?), total, que el nen, vist que sa mare és una negada pel tema, ha decidit esperar a tenir millors companys de conversa, son pare i l'Ernest. Jo escoltava.. i veia que les preguntes i observacions eren diferents: salten molt alt, -si? que són molt alts tete? si si molt, el més baixet és el Víctor Tomàs, ahh!!, s'empeguen la pilota a la ma - clar, perquè així no els hi llisca i la dominen millor (toma ya!!), els porters entrenen sentats a una cadira - que complicat eh? l'esforç que deuen fer, per aturar les pilotes només amb una ma, si si papa i el Barrufet se les ha parat totes menys una.. és bo, eh?
Realment, que diguin el què vulguin, però... cada loco con su tema.
Ara esperem la foto que s'han fet amb tots els jugadors, així que sigui al bloc del cole la recuperarem. Al vespre, quan ell sigui a casa, que decideixi quines vol penjar al bloc, més que res perquè no ho veig gaire clar, jo penjaria una d'un noi ros bastant bufó... però.. no se si deu ser important!

Quin cap de setmana!! Hem descansat, però també hem treballat molt.
Dissabte vam celebrar l'aniversari de l'Ivan, vam sopar fondue, de carn, de formatge i de postres la de xocolata amb fruita... uhmmmmm!! Als nens, per ser que la primera vegada que vam provar de fer-ho amb ells, no els hi va agradar gens, aquesta vegada, van arrassar. Tant que el diumenge a sopar van voler repetir de nou.
El Xavi i la Susana van baixar del mercat medieval de Vic un pastís de taronja boníssim.. que vam utilitzar per posar les espelmes de l'Ivan.

Diumenge de bon matí em va tocar anar a Barcelona, el motiu un enterrament, no coneixia personalment la persona, però si la seva parella, que fa 14 anys que treballa amb nosaltres, em va emocionar molt, és la primera cerimònia civil a la que vaig i... la vaig trobar duríssima, van parlar els amics, la filla d'ell i la d'ella (dues nenes de 14 anys), companys del parlament...(l'Oscar hi treballava com a cap de seguretat)... el càncer en gent jove és fulminant, ha durat 2 mesos des que li van diagnosticar.. tot plegat molt dur. Al sortir vam comentar amb el Joanjo lo dur que havia estat la cerimònia, ell, de poble com nantrus, fa: nena, sort que això al poble no s'estila, una missa i au.. perquè això és molt dur, eh? una hora parlant d'una persona... si no t'emociones tot i no coneixa'l és que no tens sang a les venes.. completament d'acord amb ell, molt dur, no m'ho trec del cap.
La bona notícia va ser però que.. el Xavier es va tenir que quedar sol amb els tres nens i van preparar ells l'esmorzar.. al tornar: -mama, no t'ho creuràs.. el papa ha fet madalenes, boníiiiissimes, n'hem guardat 2 per tu, ja ho veuràs. Realment, boníssimes, per ser la primera vegada que es posa a la cuina a fer alguna cosa més que escalfar el què troba en un tuper. Ja tenim company de cuina pel Nest.

Al vespre vam preparar el pessebre, m'encanta fer-lo i que els nens hi participin, al Xavier també, el fa molt xulo, amb llum, aigua corrent... una feinada que porta dies de preparació.
Només hem fet la localització, queda posar-hi les figures i els llums... la setmana que vé, que una tarda no dóna per tant.

Fer el pessebre és una tradició que m'agrada conservar, recordo a l'escola l'última setmana abans de les vacances de nadal, cada curs preparava el seu i tothom els exposava al hall del cole, allí, la tarda abans de plegar, les famílies anaven a veure els pessebres, comentaven amb les mestres, elles, ben mudades, desitjaven bon nadal, ... i feia molta festa, ho deuen fer encara? recordo anys que les figures eren de plastilina, d'altres d'albal, d'altres el cartronet del paper del wc... la imaginació no hi faltava, neu que era farina.. la sorra del pati, fulles dels plataners.. és una d'aquelles coses que recordo molt bé. Aquí no s'embla que s'estili tant, en canvi a Madrid.. REALE, patrocina un concurs de "belenes" amb els coles de Madrid.. n'hi ha que olé!!, m'encanta anar a veure pessebres, a Vilaplana la gent els fa a l'entrada, és xulo recórrer el poble i guaitar per les entrades a veure com l'ha fet cadascú.. senzillament: m'agrada.

Ja tenim els centres de nadal fets, a veure si els podem entregar aquest cap de setmana, un pels avis i l'altre per l'àvia i la iaia.

Marxem a Vilaplana, 3 dies i 1/2, perquè fins que el Xavier no plegui no podem marxar.

Dissabte hem de celebrar el sant dels Francesc-Xavier i el cumple de l'Ivan, 33 anys!! que jaio.

Veurem si tenim prou temps per preparar el pessebre de Vilaplana, els nens estan loquitos perquè per barcelona veuen ja tot adornat de nadal i nosaltres.... encara no!!

No prometo res, tinc ganes de descansar. Marxem carregats, entre roba, els bàrtols que han sobrat de les obres, menjar i... els calendaris d'advent!! no cabrem al cotxe.

Per fi han instalat la mampara a la dutxa del nou lavabo, amb això donem per finalitzades les obres al bany de Barcelona, gràcies a Déu.
Ara només queda l'armariet de sobre el wc i finito!! menys mal.
Aquest és el resultat:

Avui el Jofre ha provat el iogurt per primera vegada, li ha encantat, tant que fins i tot es menjava el pot un cop buit.

Ja s'aguanta sentat, a la banyera li encanta estar-s'hi, l'Ernest, que el fa riure i jugar, acava ben xop de les esquitxades.

Avui és el sant del Xavier, també ho és del tito Xavi i de l'avi Siscu, moltes felicitats a tots, a primera hora els nens ja han felicitat al seu pare, li han entregat el regal (una jaqueta per anar ben abrigat) que ell ha obert i ha estrenat avui mateix (segueix fent un fred que pela!!).

Ahir vam vacunar al Jofre del neumococo, només amb el nom que té i el dibuix que posen al tríptic informatiu fa por de debò. És d'alucine, però, que la pediatra la recomani posar, que l'associació de pediatria editi el tríptic informant de lo perjudicial que arriva a ser aquest bitxo per la salut dels nens i en canvi, sanitat no la consideri nescessaria i per tant no la cobreixi, manda tela... perquè la vacuneta dels nassos val 75 euros cada unitat i són 3 dosis!!! Estar clar però, que al Jofre, el vacunarem, ja he advertit però a l'infermera del Cap que... com agafi una otitis o sinusitis... em sentirà!!! la noia, que es pensava que li deia en serio, deia: dona, mare, a vegades passa... la vacuna no evita l'enfermetat.. és per paliar-ne els síntomes... la seva cara no tenia preu!! que és broma, poma!!!!
De moment el pobre Jofre està tovet, té febrícula, esperem que l'apiretal faci la seva feina.

L'Eric ja menja millor, ahir vam detectar que menja el què vol... per berenar no va tenir cap problema per agafar un crosant farcit de nocilla, amb lo pastós que arriva a ser i l'hojaldre que es queda entre ferros... ara bé, per sopar hi havia llenties (que no li agraden gens) i... oh sorpresa.. no podia menjar-les.. quina jeta que té!! total, que com vam veure que era perquè no li venien de gust.. es va quedar sense sopar, si seguim així... ja ho diu la mama: el ruc del moletes, quan es va acostumar a no menjar, la va dinyar! En aquest nivell espero que no hi arrivem, però, es quederà sense panxa.

Avui falta 1 mes just perquè torni a la feina de l'oficina, ha passat el temps volant i ahir al vespre, que ja començava a pensar-hi, vaig preguntar-li al Xavier si podia afegir algun mes més a l'exedència, ell però sabia que no ho deia del tot de devò.
per un cantó tinc unes ganes boges de tornar a treballar, no perquè a casa no treballi, no, no és això, aquí hi ha feina per donar i per vendre, i amb l'excusa que ets a casa.. tothom s'hi arrepenja, no, és per desconectar una estona de nens, menjar, casa... sincerament, ho enyoro. Recordo quan a l'oficina a l'abril quan vaig plegar i vaig dir que no tornava fins l'any que ve em deien que no aguantaria. De fet, he seguit fent cosetes des de casa, però he aguantat i me'n sento molt orgullosa, haber tingut l'oportunitat d'estar amb el Jofre aquests mesos i organitzar el primer trimestre de curs de l'Eric i l'Ernest, amb deures, activitats, horaris.. de manera que tot rutlli i que ells agafin el ritme, ha estat genial. M'agradaria poder-ho fer cada any, agafar des de l'inici del curs fins després de les vacances de nadal per veure per on va el curs, si tenen prou temps per ells i les seves coses, poder estar tranquilament fent deures sense el neguit de tenir que fer el sopar (perquè ja està mig preparat)... la vida sense treballar és més relexada, sincerament.
Em fa pena el Jofre, pensar que no el veuré fins a la tarda, contant que he estat amb ell cada dia des que va néixer... però ara ja és molt gran, ja té 7 mesos, menja com un homenet, papilla de cereals pel matí, puré de verdures i petit suis per dinar, papilla de fruita a berenar i bibe per sopar, tot un nen gran.
Queda però el dubte de què fer amb ell, qui serà la persona edecuada per cuidar-lo, sap greu que li trenquin el ritme, ell dorm molt durant el matí i està casi tota la tarda despert, perquè és quan recollim els seus germans i està "loquito" quan els veu.
Poquets dies tenim per decidir-ho. Segur però que ferem el què considerem millor pel Jofre

L'Eric es va quedar una mica trist, preocupat... l'Ernest havia rebut una carta dels reis i ell no (és increible... és plenament coneixedor del secret però.. tot i així, esperava alguna cosa per ell).
Ahir a última hora, va arrivar la seva carta, la seva cara no té descripció, es va iluminar tot i lo malament que ho està passant amb la boca. Llegia cada paraula emocionat, content.. i al acabar de llegir-la crec que va pensar que ens habiem de deixar d'històries, que aquells 3 personatges eren de debò i allò anava molt en serio. Així que... veurem com actua a partir d'ara.
Aquest matí, 1 de desembre, només aixecar-se l'Ernest ja ha preguntat si podia obrir el calendari d'advent, en té 2, el que li preparem nosaltres, i el que li va regalar en Jan de la seva classe, comença doncs l'època de la xocolatina de cada matí. Això fa pensar que ja queda molt poc per Nadal.. ai!! s'han de fer les cartes.. quin patiment.

Ahir l'Ernest va rebre una carta molt misteriosa, anava a nom seu (per si sol ja era un èxit, està emocionadíssim quan reb una carta), el remitent eren SSMM d'orient, ufff!! quin susto, la carta es veia que havia viatjat molt, clar, venia de l'Orient, estava bruta, arrugada.. però tenia un membret reial, estava segellada a l'orient!!!
L'Ernest va obrir la carta i... sorpresa!! en Melcior, en Gaspar i en Baltasar li escrivien dient-li que ja han començat el llarg camí que els portarà el dia 5 de gener a Vilaplana, estaven contents de que es porti més bé, que s'esforci en fer les coses, no els hi agradava que s'enfadés per fer els deures i sabien que la taula del 6 li ha costat una mica,.. tot plegat, ben misteriós, sorprenent i màgic. Estava encantat amb la seva missiva reial, els reis ho saben tot i a més li diuen que creuen no haber-se oblidat d'agafar aquells cotxets que tant demana.
La vol portar a l'escola dillums per ensenyar-la als seus amics, el què ell no sap és que la majoria de nens i nenes de la seva classe, aquest any, han rebut una carta similar. Quina casualitat, eh?
però quan la màgia comença a perdre la seva força, i la mosca volta l'orella... alguna cosa s'ha de fer per tornar les coses a lloc, avui, no hi ha dubte de res, els Reis de l'orient, el dia 5 de gener seran a Vilaplana, fidels a la tradició de fa tants anys, per portar regals a tots els nens i nenes que s'hauran portat bé durant l'any, i també, un tractor ple de carbó per si algú no ho ha fet del tot correcte. El què fa un escrit a temps, eh?

papa papa papaaaaa !!! el Jofre ja parla (bé això de parlar és un dir, però als nens els hi ha fet una il.lusió indescriptible sentir-lo dir "papa")
Va començar dissabte passat, l'Eric i l'Ernest eren a Reus, així que els únics testimonis vam ser el Xavier i jo, va estar uns 3 minuts dient: papapapap aaaaaajjj papapapa... i el seu papa... la baba li queia fins als peus!!
Perquè serà que es posen tant bledos? ja és el 3er fill que té que diu "papa" sense saber que diu... però a ell.. ufff!! com si li hagués tocat la loteria!!!
Ara ja ho diu més habitualment, sobretot quan sona el telèfon, sembla mentida que pugui relacionar-ho... serà casualitat? sap que quan sona i li posem a l'orella sent la veu del seu pare a l'altre costat, ell escolta atentament i riu, però llavors no diu "papa", només ho diu quan sent el soroll del telèfon.. no ho sé, és curiós.
així que, oficialment, el Jofre va començar a parlar el dia 22/10/2008, a punt de fer els 7 mesos, que els fa demà.
L'Ernest ahir a l'escola va fer un taller d'alimentació, els hi van explicar la piràmide.. va sortir donant lliçons de tot, -mama, he de menjar bocata cada dia per esmorzar, però embotit 1 cop a la setmana. Ostres nest i què posem al bocata doncs? -nocilla!! si home, això segur que no ho han dit, - no, podem posar-hi pernil, formatge... ah!!! molt bé. -He de menjar molta fruita i verdura.. -ja ho fem nest. - Si si, ja ho he dit.
Al vespre, el pobre Eric, que té la boca feta un fàstic, plena de llagues i mals, degut als ferros que li han posat, va anar a la nevera a buscar una mousse (toveta i fresca) i l'Ernest li salta: -Eric, mousse només per dies especials... sense comentaris la resposta de son germà.
Llavors li treiem la fruita i ell que pregunta- mama, jo puc fer un dia especial avui i menjar mousse? total... que la teoria estava claríssima, però a la pràctica....

Per fi som a casa, no es pot descriure la sensació de pau que tens quan tanques la porta i ets a casa teva, encara que els nens corrin, cridin, plorin.. ets a casa, i tot és diferent. Hem estat fora 8 dies i s'han fet eterns, no és que a casa l'àvia no haguem estat bé, no, al contrari, pobres ens han cuidat molt, sino que el fet de ser a fora, no dormir al teu llit, els nens no tenir les seves coses a ma, els deures, les dutxes, el sopar... tot plegat un enrenou que, mirant ara el bany... ha valgut la pena!!
Hem guanyat amb espai, no està encara acabat del tot, ens falta la mampara de la dutxa, però... SOM A CASA!! i això és el què val. Com diu l'Ernest just creuar la porta.. per fi! caseta!!!

Aquests dies ha passat de tot, serà difícil resumir-ho per no fer un escrit molt llarg.
El paleta va començar el dimecres, enrenous de tota mena, tubos d'aigua que no deixaven de rajar, els veïns de baix que els hi plovia per culpa nostra...material que primer semblava que en sobraria per fer 3 banys i a última hora a córrer a comprar-ne més, quin jaleo.
El dillums es va donar per vençut.. -bueno muxaxa.. yo ya estoy.. esto que queda, el Chavi lo pone en un periquete.. me voy pa Elche con la señora.
Dios!! com pot dir-me això, el tema de paleta si que estaba, però quedava acollar el water, posar la pica, penjar la dutxa... i el tio se'n va tant tranquil... -las herramientas, que el Chavi las lleve a Vilaplana! no et fot, a sobre... si jo ja ho dic que en cuestió d'obres no hi pot haber amics... i ara què? total que el dimarts al matí me'n vaig a veure els lampistes de tota la vida del barri, devia fer-li molta pena, perquè vaig sortir de la tenda amb un dels operaris amb la següent instrucció: -Vladic te vas con Judit i no salgas de su casa hasta que pueda volver allí con los niños, le terminas todo lo que haya pendiente. I el senyor.. amb mi i el Jofre cap a casa, 1 dia senser va estar treballant, però tot va quedar posat al seu lloc. Ara.. pols, i pols i més pols... que fins i tot semblava que tingués canes!talment com si visquessim a Londres de la boira que hi havia al pis! avui al matí, a primera hora a netejar.. i per la tarda.. per fi tots a casa.
Ara els nens dormen al seu llit, descansen.. se'ls hi veu a la cara.
Avui tots descansarem, l'àvia i la iaia més que ningú... quin descans els hi deu haber quedat!!

Fa un temps sen's va ocórrer que podriem arreglar el lavabo de casa, fer-lo més còmode, treure la banyera, posar-hi un plat de dutxa... ja fa temps que tinc clar el què m'hi agradaria.. però el dia està a punt d'arrivar i ara, sincerament, em fa una peresa increible, penso que he de marxar de casa amb 3 nens, els seus trastos, la roba, els llibres del cole, joguines, llitet del Jofre, potitos, bibes, llet, cereals,,,, quina locura.
Per què fer obres porta tant enrenou? no hi hauria una manera de fer-les sense tenir tot el pis ple de pols, el soroll, les incomoditats.. això és un verdader merder.
Avui ha vingut el paleta, a les 10 del matí, es mira el bany i em diu: mañana empiezo. En un moment el món s'ha m'ha vingut a sobre. I demà és demà... és a dir, que avui he de preparar tot el jaleo. Avui... que a l'escola hi ha una conferència interessantíssima sobre l'ús d'internet i que ens interessa especialment.
Així doncs.. veurem com ens organitzem!!! de moment tinc clar que durant uns dies el blog es quedarà aparcat. La culpa?... els paletes!!! de qui si no?

Quin viatge d'anada a Vilaplana que vam tenir el divendres, barça, barça i més barça, per favor!!

l'Eric va tornar encantat de la visita al camp, se li va fer curta, els hi va agradar molt i es va quedar sorprès que una de les senyoretes sapigués tantes coses del barça, -mama, no ho entenc, perquè és una senyoreta i semblava la guia!!, home Eric, que ser senyoreta i agradar-te el barça no està renyit.. -si, però és raro, no? Va fer un munt de fotos, però, degut al despiste, haurem d'esperar com temps ençà, que les revelin a la tenda i veure què en podem aprofitar. Realment les càmeres digitals són un gran avenç.

De moment però, he virlat la del bloc del cole, (algun dia la Montserrat em pela).

Amb tanta conya de la càmara, ens vam deixar la nostra també a Barcelona, així que no tinc fotos d'aquest cap de setmana, ni dels pastissos... haurem de tornar-los a fer (jejeje)

Dissabte l'Ernest va començar cataquesi.. emocionat va tornar, s'ho havia passat molt bé ¿? menys mal!! perquè sino quins 2 anys ens esperen. Després vam anar a veure el jabalí que els caçadors havien caçat a prop del poble, es va quedar parat de lo gran que era, el tenien penjat per les potes per descuartitzar-lo... feia respecte mort i tot. L'Ernest preocupat.. perquè li fan això? li vaig explicar, és com les vaques, ara el faran a trossos per repartir-lo i cuinar-lo per menjar... si home!! Ernest, doncs com les mandonguilles, que són de carn de vedella, o l'estofat o el filet... eeecs!! no penso menjar més carn!! (d'on es devia pensar aquest nen que venia la carn? però si ho sap sobradament... ) Recordo una visita a la Boqueria amb ell, quan va veure el peix a la parada que es movia i que el compravem per menjar... mica més i vomita allí, no hi ha manera que ara tasti el peix a la planxa en forma de peix, és a dir, que ha de ser disfressat, rebossat, o a daus.. però el llucet sencer... es mora!!

Total, que hem deduït que, o canvia, o es fa vegeterià.

Diumenge vam anar al mas dels tiets, a fer una botifarrada amb rovellons, ostres... quin munt que n'hi havia, com pot ser que en trovin tants? fets a la brasa, amb llenya, i menjats recient fets... uhmmmm, llàstima de la càmara, però l'olor tampoc es pot transportar.

Vam portar el postres, un pastís, que ens va passar la recepta la Rosa de l'oficina, de les classes de cuina del seu fill David (4 anyets que té), boníssim. La tornarem a fer i la pejarem a la web amb permís de "sor cuinera" que li fa l'extraescolar. És una bona idea un extraescolar de cuina per menuts, és una passada les receptes que fan.. totes sense foc, perquè ho puguin fer els nens.. ei i és comestible i tot!!!

Regenerats els pulmons amb aire sa... de nou a Barna. I cada cop queda menys per nadal

l'Andrei Xepkin, aquest home no ens el treurem de casa!!!, ahir tot el sopar de nou parlant d'ell, ara però fent suposicions de la seva vida:
-mama condueix un Volvo
-ah si? i com ho saps?- doncs perquè l'hem vist. I jo que dic, amb lo alt que és, què és, un tot terreny? l'Eric ens explica que no, que és un familiar.. clar he pensat, si deu seure al seient de derrera per conduir!!! perquè des de davant li surten els peus per fora (tipo els picapiedra!!) i pensar que jo, ni sentada davant de tot del cotxe del Xavier, no toco els pedals!, per tocar-los el volant hauria de passar a formar part del meu cos.. que mal repartit està el món.
Hem seguit amb la conversa: on deu viure? en un pis com el nostre encara hi cabria (2,76 alçada de sostres), però en un pis normal.. està clar que no, i les portes? fetes a mida, és clar, i el llit?! però si no deu cabre a cap habitació!!! l'armari? per penjar les seves camises... i si té un abric?!! mare meva, quina feinada, està clar que nescessita una casa a mida. Pensant-ho bé... ja estem bé com estem, què faríem si fóssim alts com ell? home, un aventatge té, arriva a l'altell sense nescessitar cap escambell, però si cau... ho fa de tant amunt!!!
Prou... pobre home, si sabés tot el què diem d'ell no torna a fer-li classe a l'Eric.
Per cert, avui l'Eric se'n va al camp del Barça, i s'ha deixat la càmara! tants nervis, tanta emoció.. total que l'àvia ni portarà al mig dia una d'usar i tirar.
A veure què ens explica.
Ahir era dijous, el dia de l'Ernest!, va voler anar amb el tren baix (no hi ha forma que digui Trambaix), vam fer el recorregut des del Corte Inglés de Diagonal fins a Francesc Macià i vam tornar fins a l'Illa, allí visita obligada a les tendes Disney i Imaginrium, i... llàstima de no portar la càmara.. la caixa de l'Ernest forma part de l'apardor de l'Imaginarium de la Illa!! està més que content, però alhora preocupat, -mama, i si no li donen al meu nen i la deixen aquí?, tranquil, segur que li donaran, l'han deixada aquí perquè es vegi lo xula que t'ha quedat, -ah bueno!! però molt convençut no s'ha quedat.

Unes gometes blaves entre caixals és el que ahir li van posar a l'Eric, per separar les peces i així la setmana vinent poder posar-li les anelles als caixals. Diu que és com si se li hagués quedat un trosset de pernil... de moment aguanta.
ahir va tornar a tenir classe amb el professional de handbol, ja sabem "armar y tirar" !! tot un èxit. Altre cop tot el sopar parlant d'aquest bon home, de la classe que els hi ha fet., -mama, ara ja se on li arrivo, saps papa, li arrivo a la cintura!! mira si n'és d'alt (doncs a mi em sembla que no li arriva ni al final de la cuixa, és alt de nassos!!!) l'Eric segueix fet un munt de nervis, l'emoció pot tant amb ell que ahir, fins i tot, tenia mal de panxa.
L'Ernest, fet ja un crack del futbol, ahir es va posar de porter i li va parar un penalty al Nicolás... t'ho imagines?!! imaginar-m'ho no ho se, però elevar-lo, felicitar-lo.. i alhora fer-li entendre que si li haguessin marcat el gol no hauria passat res, que només és un joc... difícil, molt difícil, però clar, quan un ha de tragar-se dels companys el: tu no saps jugar, no t'empanes, per culpa teva perdem, etc.. el dia que les coses li surten bé no hi ha qui el pari, i amb raó, o no?
Ahir ja va triar les cosetes pels centres de nadal, a veure quin dia ens hi podem posar.

Avui comencem el procés d'ortodòncia amb l'Eric, veurem què li fan... de moment entre el handbol, l'excursió al camp del Barça de divendres que ve, els ferros... els seus ulls van que no paren, de cop han tornat tots els tics, dits, nas, boca, ulls... sembla un sac de nervis.
Llegint el post de l'escola m'he adonat que queda poc per Nadal, si, ja se que només estem a mitat de Novembre, però... això passa volant. Haurem de començar a pensar quin centre de taula nadalenc fem aquest anys per casa i per les àvies, això ja és una tradició ben instaurada, l'àvia Rosita ja espera a veure què pujem aquest any i als nens els hi encanta fer-lo. Començarem a voltar tendes per comprar cosetes que, un cop colocades amb la gràcia dels nens, són un dels millors regals que arriven a casa dels avis, perquè deu ser? per les figuretes nadalenques? NOOO!! és perquè ho fan els seus néts!! qui ho duptava?

Per fi el Xavier torna a treballar, no està recuperat del tot, però té una auditoria i no hi pot faltar, així que recupero una estona per mi i pel bloc.

Des de divendres han passat vàries coses:
L'Ernest va arribar encantat de l'excursió, cansat, baldat, amb uns panellets boníiiiiissims(ejem) i unes castanyes tannnnt ben torrades..... irresistible tot plegat!!!

la reunió amb el mossèn de Vilaplana de divendres a la nit, per fi va donar els primers fruits!!! l'Ernest ja pot començar la cataquesi per la comunió, quin descans!!! hi ha dues voluntàries per fer de cataquistes, molt bé!! l'Isabel de cal Mallol i la Magda de cal Manu, molt valentes!!!

Dissabte vam dinar a casa el Xavi i la Susana, el dinar, tot i ser comprat fet, era boníssim, canalons i fricandó, a veure quin dia s'atreveix la Susana a fer el dinar, per tots, ella!!! Va dona, que no és tant complicat.

Diumenge d'hora a Barcelona, l'Eric tenia un munt de deures, l'Ernest... ja es sap la taula del 9!!
per esmorzar però, l'Eric, que estava fart d'estudiar, es va apuntar a fer ell l'esmorzar, no per ganes, sino per lliurar-se dels llibres una estona. Vam fer una coca d'hojaldre i melmelada (1 d'aubercocs que ens va donar la Rosa Corbacho i l'altre de mores que vam fer nantrus a l'estiu), boníssimes, de debò.

Ahir va ser el gran dia de l'Eric, tenien de convidat a l'escola un crack del handbol: l'ANDREI XEPKIN.
Quan vaig sentir aquest nom per primera vegada, reconec la meva ignorància, vaig pensar que debia ser un músic... l'Eric diu - aquesta setmana que ve vindrà l'Andrei Xepkin a fer-nos classe!, i jo que penso: caram el cole, buscar un músic rus o xec per fer-los classe de música!! però noooo, estava clar que no me'n entero, aquest senyor no és músic, és un esportista d'èlit!!
la meva ignorància es va veure encara més dolguda quan durant tot el cap de setmana, l'Eric ha anat explicant a l'avi, als tiets, als de la colla de Vilaplana la feta i TOTHOM sabia qui era aquest senyor... m'hauré de conectar als canals d'esport!!! jo de balonmano només conec els noms d'en Masip i de l'Urdangarín.. i no deu ser per l'esport!! jejeje
Total que al anar a buscar-los a l'escola, veig sortir una torre de dintre, si si, una torre, acoxat i tot que va tenir que passar per la porta, amb un sac a l'esquena ple de pilotes i la gent dient.. mira mira és en Xepkin, ah!!!! això és un tros d'home, mare meva, que alt arriva a ser.
L'Eric encantat, no va callar en tot el sopar explicant mil i una coses.. la diferència de tamany entre la ma d'ell i la del Xepkin, lo alt que és (més que el pare de la Carlota, mama!!), lo difícil que és fer lo que ell fa amb la pilota... total: un èxit rotund. Té clar però que no canvia la pilota pel cavall (ja deia jo!!)

Avui l'Ernest fa el Sant, moltes felicitats!!!
Ahir, aprofitant que era dijous, vam anar a Imaginarium a portar la caixa del "seu nen", un cop allí va aprofitar per escollir que volia de regal pel seu sant, va agafar un camió i uns cotxets petits, com que l'àvia Rosita li havia dit que triés també el seu, es va triar un rellotge (per què serà?, potser perquè a l'Eric pels seu aniversari van regalar-ni 2?, no home, que mal pensada!)
Abans d'anar a dormir ja va dir que volia obrir el regals, -nooo, fins demà, que encara no toca, -mama, a les 12 ja és demà? si, però dorm!!!
a les 12 no s'ha llevat, però a 2/4 de 4 si!!!, ja volia el regal, -no Ernest, encara no, que és de nit, dorm i quan et llevis els tindràs als peus del llit. -valeeeeee!!!, segur però eh?? per favor!!! i això que havia triat ell els regals i ja sabia que hi havia als paquets!!
A les 7 del matí ja no ha aguantat més, ha obert els regals, no abans despertant a tothom --eiii que és el meu sant!!! MOLTES FELICITATS NEST!!!

Avui, per postres, ha anat d'excursió amb el cole, sabem que s'ho està passant pipa, si, si, no és un tòpic, ho sabem de debò!, com? doncs perquè al bloc de l'escola hi ha una actualització constant amb fotos i tot del què estant fent, i la seva cara no té preu!!! va pintat de marrameu.. a veure que ens explica quan arriva.
Això de les noves tecnologies és una passada, tenim el nen a un munt de quilòmetres i sabem constantment què fa, està guai que l'escola hagi pres aquesta iniciativa, no m'imagino els dies de convivències.

l'Ernest i el Jofre ja dormen junts, per fi!!!
Aquest nit passada hem passat el Jofre a l'habitació de l'Ernest, ha dormit tota la nit (com és habitual amb ell) i l'Ernest també. Estava molt content i emocionat -no patiu, que jo el cuidaré. A primera hora del matí, quan m'he llevat, he anat a veure què feia el peque, i l'Ernest contesta -tranquila mama, no ha plorat en tota la nit i està "sobadito".
Així doncs que ja tenim un cangur perfecte!!
Ahir també vam començar amb la papilla de verdura, no li va fer gaire gràcia, posava una cara de pena i fàstic que era massa. Al vespre ho vam intentar de nou, amb tots a taula, i ja li va semblar millor. Avui per dinar hi hem tornat i... bastant millor, ens hem atrevit a un petit suis de postre, però... això si que no li ha agradat gens, quines petarrufes: pffffrrrfff i au!! tots plens de postre.
Mica a mica.

Seguim amb el Xavier per casa, la qual cosa fa que no tingui tant de temps per escriure, avui ha estat un dia esgotador, a les 3 de la tarda pediatre amb el Jofre, ja pot menjar puré de verdures!! veurem com va, l'han vacunat, no ha plorat i la frase de la pediatra per enmarcar-la: -debes activarlo más que es demasiado bueno!, si home, he pensat, a sobre, però si quan està despert no para!! a més requereix companyia constant, només em falta això: activar-lo!!
A les 4 entrevista amb la mestra de l'Ernest, ens ha deixat tranquils, al cole no han notat res, està content, alegre, treballa, barruerament, i, el nostre petit tresor, és un xivato de cuidado!!, ull amb el què feu, que el dia següent ho sabrà la Núria!! avui ha deixat retretat a son pare, dient que es passa el dia a l'ordinador i que la mama té molta feina, lo segon és cert, però lo primer... pobre Xavier, per uns dies que està fotut!! quina jeta tenen els nens; però la mestra està contenta amb la seva feina, hem de pulir la lletra i sobretot, la presentació (això ho veig complicat, és un brut de mena i embruteja la feina!) Al sortir li hem explicat, ha estat molt content que li diguessim, a més avui portava un examen amb molt bona nota per revisar, així que per ell: dia complert!!
A les 5 visita amb la dentista de l'Eric, ha explicat genialment el què li passa i què s'ha de fer, sóc incapaç de traslladar-ho, només se que el tema serà més complicat del què es preveia en un inici, així que, la setmana que ve, comencem amb l'ortodòncia. Aquesta boca serà una ruina!
Ara estan els tres dormits, cauen rendits, i no m'extranya, no paren en tot el dia, ufff no paro de pensar amb la frase de la pediatra: debes activarlo... a ella la voldria veure revisant examens, agendes, estudiant castellano, repassant taula del 8, mirant els muscles del cos, fent papilles... activarlo!! vull una vareta que els aturi un moment, perquè el botó de l'off no el trobo per enlloc!! activarlo... tinc paraula per pensar-hi per estona.

Vam celebrar la castanyada divendres amb la colla a casa del Jordi i la Montse, feia un fred que pelava i plovia per donar i vendre. Aquest any si que quedava bé torrar les castanyes al foc a terra, apeteixia menjar-les ben calentes.

Els nens s'ho van passar pipa, van montar una habitació de terror on tots participaven a espantar els pares. Van acabar rendits.

Dissabte va seguir plovent tot el dia, tenim el Xavier liciat, va caure d'una cadira i s'ha trencat 1 costella. Està magullat per tot arreu.

Diumenge al llevar-nos seguia plovent, hem anat a veure el riu ja que es sentia molt soroll d'aigua i per la nit s'ha sentit molta seranata, ha plogut molt, 124l/m2 a Prades, a Reus hi ha hagut un tornado, i a Vilaplana ha aparegut una nova roca al riu, és enorme, aquest debia ser el soroll que sentiem a la nit, el terrebastall que feia la pedra baixant fins que ha quedat trebada.