dimarts 24 de novembre
Uff quin dia!!! tenim l'Ernest amb Grip A, de cop i volta el Jofre ha començat a mutar... talment un extraterrestre pobret!!! se li ha quedat la cara vermella i plena de clifolles... i a saber què té!! ara per ara ell i el Xavier són a urgències, jo m'he quedat d'infermera a l'Hopistal que hem instalat a casa.. entre el Nest i el meu surgit del cap (el quiste ja és fora!!!) i el Jofre quan arrivi... veurem què passa, de moment hem traslladat a l'Ernest d'habitació... només ens podem permetre que contagiï al peluxos... a ningú més!!
divendres 20 de novembre
Per no perdre el costum l'equip de l'Ernest ha tornat a perdre, 16-1... i ells tant feliços
dissabte 21 de novembre
Hem estrenat el restaurant de l'Eduard i la Teresa Mª: l'Esperver, genial, vam tancar el restaurant perquè nosaltres sols ja l'omplim!! erem 7 parelles amb els nens!! total 29!!! aviat no cabrem enlloc. El sopar perfecte, vam visitar la cuina i l'Ernest es va endur la recpeta del pastís de xocolata que va menjar i li va encantar.
Diumenge 22 de novembre
Hem tingut visitants al tros: els jabalins!! i a sobre s'han menjat la verdura, els molt mam...
S'han cruspit les escaroles tal qual, només han deixat les fulles de fora i el tronc, així els caçadors els pelin a tots!!!
dimecres, 18 de novembre del 2009
18 de novembre, dimecres
Vermell, vermell, vermell !!! El Jofre està aprenent els colors, ha començat pel color vermell, ens han demanat que portem fotos amb coses vermelles, però... l'Ernest es va passar mig dissabte revisant catàlegs, revistes.. i res de res, on sortia alguna cosa vermella era tant petita... que feina a veure-la, en canvi, per casa, de coses vermelles n'hi ha un munt, pilotes, roba, tupers, estris de cuina... així que vam pensar que el millor seria anar de compres, ahir vam preparar una bossa pel cole amb: 1 cabdell de llana, un embut, 1 motllo de cuina, 1 mitjons, 1 fregall, 1 trompeta i no recordo si hi havia res més, tot de color VERMELL!!! és clar.
Aquestes fotos són del bloc del cole, amb el Jofre en plena acció.
dimarts, 17 de novembre del 2009
17 de novembre, dimarts
Avui estic empipada, molt empipada, empipada amb l'entrenador de futbol de l'Ernest si és que d'aquell "sujeto" se'n pot dir entrenador. Des del primer dia que em té fregida, no m'acaba de convèncer, no té tacte amb els nens, crec que és perquè està en una escola de "grans" com diu l'Ernest. El tema és que cada dia els nens surten barallats de futbol, i quan dic cada dia, és cada dia, i avui no ha estat diferent, l'Ernest ha sortit amb cara de mig plorar, al veure'l ja he entès que alguna cosa havia passat, però, com que té "prohibit" enfadar-se a futbol sota amenaça de no tornar-hi a anar... ha explotat a fora. S'ha tornat a barallar amb el ditxós Pablo, l'Ernest jugant li ha donat un cop i l'altre s'ha rebotat a patades i cops, sota l'antenta mirada de l'entrenador que no ha dit res, l'Ernest s'hi ha tornat i llavors l'han castigat... ell ho trova injust.. perquè al Pablo no l'han renyat... però això ja comença a ser habitual, cada cop que aquest nen la lia, l'Ernest acaba rebent...
Però a sobre, el coi de personatge, avui s'ha burlat de l'Ernest, dient-li en to gracieta, què Ernest... divendres quin gol Olímpic que et van fer.. eh??? com pot ser que aquesta persona hagi d'educar al meu fill!!! prou complicat és ser porter d'un equip a qui marquen 22, 11, 8 i 10 gols com perquè a sobre l'entrenador se'n rigui!!! quins collons!! que s'hi posi ell a la porteria... la mare que el va matricular!!! ha estat de sort que el nen m'ho ha explicat un cop fora de l'escola, perquè sino li canto la canya allí mateix... tindrà nassos!! primer m'ha hagut d'explicar què era un gol olímpic... que sembla ser que és quan et marquen gol al sacar un córner directament... i a mi que em va semblar que l'anulaven!!! el més fort de tot és que l'insurrecto no hi era al partit, per tant.. algú li ha dit... i aquest algú no pot ser altre que l'entrenador més bo de tots (segons els alumnes d'aquesta escola), ja, bo de què? per riure's de la canalla? ja et dic jo... quina vergonya, molt fer demanar disculpes als nens en el partit quan donen un cop al rival i després permet riure's ell dels nens i treurel's cada dia barallats entre ells... això és educar un equip, si senyor!! felicitats!!!
Si el Pitxi vegés això... es mora de vergonya i no deix entrenar més a l'Ernest amb ells!!
Segueixo pensant que qualsevol crio de 16-17 anys donaria més la talla que aquest parell de dos.
Però això és el que hi ha...tenim 2 opcions, o l'Ernest deix el futbol amb l'escola o aguantem i esperem el fi de la temporada.
Sort que el nen té més moral que l'alcoiano... ell només vol jugar a futbol, i és completament aliè a la mala llet de sa mare... però jo no ho veig clar... no em mereix confiança aquest home... i potser li acabaré dient que en lloc de tanta gracieta... més valdria que preparés als nens com cal, que els hi ensenyi estratègia, a xutar una pilota, a enfocar a la porteria... i, si vol un porter... que nassos... que li expliqui què ha de fer, l'entreni com cal o... que si fiqui ell!!!
Avui estic empipada, molt empipada, empipada amb l'entrenador de futbol de l'Ernest si és que d'aquell "sujeto" se'n pot dir entrenador. Des del primer dia que em té fregida, no m'acaba de convèncer, no té tacte amb els nens, crec que és perquè està en una escola de "grans" com diu l'Ernest. El tema és que cada dia els nens surten barallats de futbol, i quan dic cada dia, és cada dia, i avui no ha estat diferent, l'Ernest ha sortit amb cara de mig plorar, al veure'l ja he entès que alguna cosa havia passat, però, com que té "prohibit" enfadar-se a futbol sota amenaça de no tornar-hi a anar... ha explotat a fora. S'ha tornat a barallar amb el ditxós Pablo, l'Ernest jugant li ha donat un cop i l'altre s'ha rebotat a patades i cops, sota l'antenta mirada de l'entrenador que no ha dit res, l'Ernest s'hi ha tornat i llavors l'han castigat... ell ho trova injust.. perquè al Pablo no l'han renyat... però això ja comença a ser habitual, cada cop que aquest nen la lia, l'Ernest acaba rebent...
Però a sobre, el coi de personatge, avui s'ha burlat de l'Ernest, dient-li en to gracieta, què Ernest... divendres quin gol Olímpic que et van fer.. eh??? com pot ser que aquesta persona hagi d'educar al meu fill!!! prou complicat és ser porter d'un equip a qui marquen 22, 11, 8 i 10 gols com perquè a sobre l'entrenador se'n rigui!!! quins collons!! que s'hi posi ell a la porteria... la mare que el va matricular!!! ha estat de sort que el nen m'ho ha explicat un cop fora de l'escola, perquè sino li canto la canya allí mateix... tindrà nassos!! primer m'ha hagut d'explicar què era un gol olímpic... que sembla ser que és quan et marquen gol al sacar un córner directament... i a mi que em va semblar que l'anulaven!!! el més fort de tot és que l'insurrecto no hi era al partit, per tant.. algú li ha dit... i aquest algú no pot ser altre que l'entrenador més bo de tots (segons els alumnes d'aquesta escola), ja, bo de què? per riure's de la canalla? ja et dic jo... quina vergonya, molt fer demanar disculpes als nens en el partit quan donen un cop al rival i després permet riure's ell dels nens i treurel's cada dia barallats entre ells... això és educar un equip, si senyor!! felicitats!!!
Si el Pitxi vegés això... es mora de vergonya i no deix entrenar més a l'Ernest amb ells!!
Segueixo pensant que qualsevol crio de 16-17 anys donaria més la talla que aquest parell de dos.
Però això és el que hi ha...tenim 2 opcions, o l'Ernest deix el futbol amb l'escola o aguantem i esperem el fi de la temporada.
Sort que el nen té més moral que l'alcoiano... ell només vol jugar a futbol, i és completament aliè a la mala llet de sa mare... però jo no ho veig clar... no em mereix confiança aquest home... i potser li acabaré dient que en lloc de tanta gracieta... més valdria que preparés als nens com cal, que els hi ensenyi estratègia, a xutar una pilota, a enfocar a la porteria... i, si vol un porter... que nassos... que li expliqui què ha de fer, l'entreni com cal o... que si fiqui ell!!!
diumenge, 8 de novembre del 2009
Diumenge 8 de Novembre
Fa dies que no agafo el bloc, la realitat és que no tinc temps, de passar coses n'han passat, la castanyada a casa el Jordi i la Montse, els panallets que vam fer amb l'Ernest, el codonyat... que després d'haver anat pel terme amb el avis a veure si trovabem codonys, i tornar sense cap, en vaig compar a Barcelona a la tenda, i... el cap de setmana següent ens en van donar 5 kg... així que ara tenim condonyat per tothom, 1 setmana sencera fent cada vespre codonyat a tongades de kg a kg.. per avorrir-lo.
L'Eric segueix sense trovar-se còmode a classe, no hi ha manera que entengui que ha d'estudiar, treballar, preparar temes.. i així li va.. les notes aquest any no són com els anteriors... veurem què podem fer.
Per la seva part l'Ernest segueix evolucionant de conya, estudia molt, treballa molt i està molt i molt entregat.
El Jofre al seu rollo, no avancem amb la parla, però no para un segon, ja té 18 mesos, puja, baixa, salta del llit, xuta la pilota com si fos un dels grans...
Aquest divendres l'equip de l'Ernest va jugar de nou a futbol, després del descans de la castanyada, van perdre, 8-3 però no van quedar gens en ridícul, Cada cop ho fan millor, però ells, pobrets, no es desanimen, són els més feliços del món tot i perdre.
Dissabte 7 de novembre, va fer el sant l'Ernest, vam baixar a sopar a les Gabarres i a comprar el seu regal.. com no, unes bambes de futbol, unes malles i mitjons.
Avui diumenge hem preparat les postals de Nadal pel concurs de Reale, tenim el llistó molt alt, això d'haber guanyat 3 cops el concurs (2 l'Eric i 1 l'Ernest) fa que els nens no es conformin en només participar.. els volen guanyar!!! i no per res, sino per anar a Madrid a recollir el premi i passar-hi el cap de setmana. a veure si hi ha sort.
Fa dies que no agafo el bloc, la realitat és que no tinc temps, de passar coses n'han passat, la castanyada a casa el Jordi i la Montse, els panallets que vam fer amb l'Ernest, el codonyat... que després d'haver anat pel terme amb el avis a veure si trovabem codonys, i tornar sense cap, en vaig compar a Barcelona a la tenda, i... el cap de setmana següent ens en van donar 5 kg... així que ara tenim condonyat per tothom, 1 setmana sencera fent cada vespre codonyat a tongades de kg a kg.. per avorrir-lo.
L'Eric segueix sense trovar-se còmode a classe, no hi ha manera que entengui que ha d'estudiar, treballar, preparar temes.. i així li va.. les notes aquest any no són com els anteriors... veurem què podem fer.
Per la seva part l'Ernest segueix evolucionant de conya, estudia molt, treballa molt i està molt i molt entregat.
El Jofre al seu rollo, no avancem amb la parla, però no para un segon, ja té 18 mesos, puja, baixa, salta del llit, xuta la pilota com si fos un dels grans...
Aquest divendres l'equip de l'Ernest va jugar de nou a futbol, després del descans de la castanyada, van perdre, 8-3 però no van quedar gens en ridícul, Cada cop ho fan millor, però ells, pobrets, no es desanimen, són els més feliços del món tot i perdre.
Dissabte 7 de novembre, va fer el sant l'Ernest, vam baixar a sopar a les Gabarres i a comprar el seu regal.. com no, unes bambes de futbol, unes malles i mitjons.
Avui diumenge hem preparat les postals de Nadal pel concurs de Reale, tenim el llistó molt alt, això d'haber guanyat 3 cops el concurs (2 l'Eric i 1 l'Ernest) fa que els nens no es conformin en només participar.. els volen guanyar!!! i no per res, sino per anar a Madrid a recollir el premi i passar-hi el cap de setmana. a veure si hi ha sort.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
