Aquest és el resultat de la feina feta ahir a la tarda. L'estat de la cuina després de l'experiment.. millor no l'ensenyem, només dir que al obrir calaixos ens enganxàvem a tot arreu.
La recepta és:
500gr de farina d'ametlla
300gr de sucre
200gr de patata
3 rovells d'ou
per decorar: pinyons, coco, ametlles, xocolata

Demà és la castanyada, ho celebrarem amb la colla a Vilaplana, ens toca portar truites, veurem de què les fem, i, evidentment, tots hem de portar panellets.
Els faré aquest vespre amb l'Ernest, quin perill!!! bola boleta... disenys espectaculars.. veurem com va. De moment ara pastaré la massa mare, i per la tarda que ell decideixi de què els fem.
De receptes de panellets crec que n'hi deu haber tantes com famílies que en fan, he estat mirant a internet.. brutal!! des de gent que hi posa farina o maizena, arrea!! a gent que no hi posa patata, gent que hi posa boniato, gent que ho fa amb copos de puré de patata.. ai mare!! quin mareig!! total, que crec que faré els de tota la vida, els de la recepta de la padrina, que sabem segur que surten bons.. i deixa estar de Ruscalleda, Adrià... avui l'estrella Michelin de casa nostra la concedirem a l'Ernest!!! i la de la paciència... ufff, aquesta a una servidora!!!

El Jofre fa 6 mesos!! han passat volant, suposo que l'estiu entre mig també hi ha ajudat, és un sol de nen, dorm molt, és molt alegre i ja comença a fer-ne de les seves, les 1eres víctimes: les fulles de les plantes del menjador.
Aquest és el Jofre:

Seguim amb les caixes, ahir l'Ernest mirava i remirava la seva, -ha quedat molt xula, no? quina sort que tindrà el meu nen, perquè hem pensat en tot, coses pel cole, coses per jugar i un llibre per llegir.. quina sort!
Ernest.. tu de tot això ja en tens, n'ets concient, oi? -Si mama, però a mi mai m'heu fet una capsa com aquesta... sense comentaris!! portem dies explicant què és la caixa, què representa, a qui va destinada.. però el seu "egoisme infantil" fa que tot i preparar-la amb unes ganes extremes, després senti que allò, que ha triat amb gust i pensant a qui va destinat, a ell també li agradaria tenir-ho. És complicat ser solidari amb 7 anys.
A l'Eric tot li sembla poc, -mama, no podria ser més gran la caixa? Eric, lo important no és lo gran que sigui, sino la il.lusió que hi poses tu en fer-la i la que tindrà el nen que l'obri. -Ja, però he pensat que també podria posar-hi... al final s'ha decidit a posar-hi una cançó que aquests dies aprèn a classe, es diu He Somniat i és d'en Pere Salicrú, és la diferència dels 29 mesos que es porten amb l'Ernest.
Per la seva part el Jofre mica més i desmonta la seva, l'hem preparat amb activitats a l'exterior de manera que la mateixa caixa ja sigui un joc, i... no us explico on ha acabat el llaç vermell, l'hem hagut de cambiar i posar-ne un de nou.
Feina feta!!!

Estem preparant unes caixes amb regals per infants pel Nadal, és un projecte d'Imaginarium que hem trobat interessant, cada any per aquestes dates fem colaborar els nens en algun projecte d'aquest tipus, aquest any fem caixes, el procediment és ben senzill, una caixa de sabates, imaginació per decorar-la i il.lusió per omplir-la, en fem 3, per 3 nens d'edats com els nostres, la de l'Ernest ja està enllestida, la del Jofre bastant avançada, l'Eric s'ho ha pres molt en serio i no vol que l'ajudem, ell encara està preparant la seva, ha fet una polsera per posar a dins i ara la decora. Quan estigui penjarem les fotos. Les portarem aquesta setmana a l'Imaginarium de la Illa, tot esperant que els nens que les rebin per Nadal tinguin un somriure ben gran al obrir-les.

Aquest cap de setmana ens ha tocat estudiar la taula del 7, el nostre campió ja les domina casi totes!!
Per postres divendres a la nit vam provar un coca de vidre, boníssima, la recomanem del tot.

Dissabte l'avi ens va portar rovellons i pebrassos que havia plegat mentre l'Eric era a hípica, en vam fer una pitzza

Així que, com que ens ha donat enveja, avui ens hem afegit a la sortida que ha organitzat l'Ampa del Cingle Roig, l'escola de Vilaplana, el tema: Anem al rovelló? aquestes sortides sempre són molt interessants ja que el Jordi i la Neus, que els hi encanta el bosc i la natura, organitzen l'excursió a fi que els nens (i els grans també) aprenguem coses del bosc. Ja n'han fet vàries, i cada cop tenen més èxit, avui erem una bona colla. Hem anat amb els cotxes fins a la font del roure, i allí els hi han explicat d'on provenen els bolets, de quins tipus n'hi ha, formes vàries, d'on venen els diferents noms... després a voltar una estona pel bosc, s'havia de plegar tots els bolets que un trovés a fi de parlar-ne després i poder cumplimentar el dossier que els hi han preparat. Hem estat de sort: rovellons, mucoses i bolets de bou, poca quantitat, però no hem fet el ridícul. Hi ha, però, qui ha omplert el cistell (o la bossa de plàstic). Un dia genial.

Al tornar a Barcelona, hem penjat el poster de l'Ernest i.... uff quin cansament, a dormir.

PASTÍS DE XOCOLATA SENSE SUCRE

El pastís del Xavier

Aquest és el pastís que ahir vam fer amb l'Ernest, hem pensat fer arrivar la recepta al bloc de l'HEMC, el nostre bloc no és de cuina, però està oberta la participació a tots els blocs i, ja que aquest mes el dedica als diabètics i això ens toca de ben aprop ( el Xavier ho és i l'Alexandra també) aquest pastís el poden menjar tranquilament, ja que porta pocs hidrats i un bon tall el substitueixen pels 40 gr del bocata d'esmorzar.




Receta:
90 gr de chocolate de cobertura (Torres sin azúcar o similar)
90 gr de mantequilla
80 gr de harina
80 gr de fructosa
3 huevos
3 cucharadas de leche
1 sobre de levadura
1 poquito de chocolate en polvo

Untar un molde con algo de mantequilla fundida y espolvorear con el chocolate en polvo (así luego sale mejor del molde). Batir los huevos y la fructosa en un bol, mientras fundir al microondas (1m a máxima potencia) la mantequilla y el chocolate. Añadir al bol de los huevos la levadura y la harina tamizada, una vez mezclado añadir la mezcla de chocolate y mantequilla y colocarlo todo en un bol apto para microondas, cocerlo 7 minutos a máxima potencia y dejarlo 5 minutos con la puerta cerrada antes de desmoldarlo. Podéis decorarlo con fideos de chocolate o fructosa glass (cómo si fuera el azúcar, lo hacemos con la picadora). Buen provecho!

Avui torna a ser dijous, dia de l'Ernest, l'he recollit de l'escola, pel matí ja hi havia anat amb el Jofre per fer la foto de Nadal, plovia de mala manera, a la tarda ja no plovia, així que hem deixat l'Eric a anglès i ens hem dedicat la tarda, com cada dijous lo primer que ha fet quan l'Eric ja no hi era ha estat agafar el cotxet del Jofre, que dormia tranquilament, el què ens ha permés anar parlant mentre passejavem, li he preguntat que havia passat al matí que la senyoreta Montserrat li havia preguntat si ja havia trobat no se què.. i no m'ho deia, al final em diu.. és que ahir em vaig deixar els deures al calaix perquè el tinc ple de coses de la Sílvia i no ho vaig veure i la senyoreta m'ha dit que ho digués a la Montserrat.. jo sense comentaris.. llavors pregunto, i avui? que en tens avui de deures? miro la cartera i... ni agenda, ni carpeta de deures.. mentre ell deia que si que en tenia, -doncs de nou s'han quedat al cole Ernest, i ara què hem de fer? demà a 1ª hora els faré... doncs a veure com s'ho fa demà!!
Jo ja no l'he renyat més, avui és dijous, no és un dia per retrets, així què hem anat a berenar junts (això de la xocolata li ha agradat), m'ha demanat un cotxe, he accedit a comprar-lo sense donar-li, hem quedat que a casa valorariem si el mereixia, a casa hem preparat un pastís per postres, ha jugat amb el Jofre i un cop sopats i a punt d'anar al llit, després d'haber-se barallat amb l'Eric i haver fet punteria a la cortina amb la sabatilla, ha demanat el cotxe... no li he donat, hem estat valorant conjuntament si el mereixia i ell mateix a vist que no, que no havia estat responsable a l'escola, que s'havia barallat amb l'Eric i que la cortina no en tenia la culpa... si demà em porto bé me'l donaràs? ja ho veurem, primer porta't bé i ja en parlarem... bona nit. -Molt bona nit mama, t'estimo. I jo de nou... el cor en un puny. És ben complicat tot plegat.

Què hi passa pel cap de l'Ernest? és difícil de saber, és un nen alegre, simpàtic, xerrameca, però de cop... sense més ni més, el seu cap es creua i apareix un personatge enfadat, agresiu, violent i crec, perillós.. si ho escric tot i que em costa dir-ho, fa un canvi brutal, rebat les coses, s'enfada, pega... quan torna en si (penso que és com si estés poseït) demana perdó, però no és capaç de recordar el perquè ho ha fet. Ahir, sense anar més lluny, va estisorar la cremallera de la cartera de l'escola, per què? doncs perquè s'havia enfadat amb la Sílvia, aquesta va ser la seva resposta.. i d'aquí no el treus, et diu que no sap perquè va fer-ho, que estava enfadat!, ho va pagar la cartera, com si hagués estat a casa ho hauria fet pagar a una altre cosa, després li sap molt de greu, tot afligit et demana perdó, però, realment, no sap perquè ho ha fet, és un impuls no raonat. Ja porta uns dies així i ara feia molt de temps que això no passava, fa 2 anys, quan vam consultar a la psicòloga, ens va dir que, al seguir els seus consells, haviem aconseguit solventar una situació que sovint costa moltíssim d'adreçar, que hauriem d'anar-lo vigilant perquè qualsevol canvi podia de nou desencadenar una nova conducta "revel", fins ara no havia passat, el Jofre ja té 5 mesos i 1/2, no sóc capaç de veure què ha fallat, però que alguna cosa ha fallat és clar, aquesta nit, ha tingut un "escape" al llit, s'ha llevat negant-ho, dient que no, que estavem sonats... quan li hem fet entendre que no l'estavem renyant, que només voliem que anés a la dutxa per netejar-se ha parat.. li he demanat si volia començar de nou el dia, d'una altre manera, sense estar enfadat, i, amb una cara, que fa plorar, s'ha abraçat a mi, -mama t'estimo, ho sento, bon dia! s'ha vestit i ha marxat cap al cole com si res hagués passat... i el meu cor es quedarà encongit per tot el dia.

Que l'Eric hagi canviat d'habitació ha implicat que l'Ernest dormi sol.. pensavem que seria un desastre i que cada vespre el tindriem a la nostra habitació, però no, no ha vingut ni un sol dia, està molt content d'haber canviat de llit, ara dorm a l'alt i deixem el de sota pel Jofre quan sigui més gran. Sap que d'aquí uns dies el Jofre dormirà amb ell, hem de portar el llitet de Vilaplana, tot i així no li ha fet res no tenir company d'habitació durant uns dies. Només ha fet una petició: ja que l'habitació serà meva, hi podem posar cotxes? cotxes? he preguntat jo, però si en tens plena la paret (hi té penjat uns cotxes que vem fer en família de paper matxé). -no mama no, aquests són tuning i jo els vull de rally (toma ya!!) ah!! he fet jo, així què fem? els pintem diferent? -NO dona!! vull un poster com el de l'Eric però de Rally!!! així que... ja ens teniu encarregant un poster de paret ara de rally!! veurem què en surt de tot plegat

Avui ens hem quedat a casa, de bon matí els nens ja estaven llevats per veure en directe la cursa de formula 1, no fos que després algú els xivés el resultat i ja no tingués gràcia, així que, a les 8 del matí tots davant la tele, bé, tots no, el Jofre dormia.

En un moment de la cursa l'Ernest ha decidit que tenia gana, al anar a preparar l'esmorzar... oh sorpresa! no hi havia farina, així que he proposat fer entrepans de pa amb tomaca i embotit... la cara de l'Ernest: un poema, -mama, que avui és diumenge!!! Total que ha tocat improvisar l'esmorzar, hem fet creps 1 de xocolata fosa i l'altre de petit suis de maduixa amb nata.. el resultat:

El Jofre ja es sap posar els peus a la boca, li encanta mossegar-se els peus, també és capaç de donar-se el bibe ell sol..

Ahir vam celebrar l'aniversari de l'Eric, només faltaven la Sayaka, que és a Japó, i l'Alexandra que estava a Santa Cristina, el dinar va quedar bé, amanides de pasta (una de llacets amb pollastre a last, nous i formatge i l'altre d'espirals amb gambes, moresc i surimi), ous dur farcits , pastissos de bimbo (un amb salmó, un amb pernil salat i un de pernil dolç) de segon broquetes de gambes i rap i rotllos de carn farcits, de postres... PASTÍS
A tothom li va encantar l'habitació nova de l'Eric.

Ja és la tardor.. i a casa la tradició mana fer codonyat, així que... aprofitant que no tic res per fer... jeje m'he dedicat a fer-ne vàries safates, així dissabte en podran pendre una a cada casa.
Demà... demà 16 a dinar per celebrar els 10 anys de l'Eric.. oficiosament la festa està suspesa, però demà compareixeran tots.. espero que no li portin ous i matem aquí el tema!!

Ja tenim l'habitació de l'Eric!!!! ahir els montadors van estar més de 4 hores per montar-la, però ha quedat prou bé. El mural... genial!!! l'expresió de l'Eric al veure-la.... ostia que guay!!! moltes gràcies!!!

Festa Alexandra i Eric

El dia 15 vam celebrar la festa de l'Alexandra López i de l'Eric amb tota la classe, vam anar a un Karaoke, els nens s'ho van passar genial i les mares també. Van destrossar tantes cançons com van cantar.. però no van parar de riure, al final carregats de regals, suats i afònics cap a casa tots i fins l'any següent. A l'hora del pastís teniem molts bufadors, l'Eric, el Roger que havia fet 6 anys, l'Alexandra i la Marta que, casualitats de la vida, feia 10 anys aquell dia, per ella també hi va haver un regal. Avui les imatges valen més que les paraules.

Avui, 14 d'octubre, l'Eric fa 10 anys !!!!
Quin dia ens espera, l'anirem a buscar a l'escola per dinar amb ell, el papa, la mama i el Jofre. L'Ernest es quederà al cole, avui és el dia de l'Eric!!
El regal arrivarà amb retard, els mobles ens han dit que els porten dijous, així que... s'haurà d'esperar.
Ja he mig preparat el sopar, aquest any toca japonès.. que li encanta. He preparat un pastís que tinc al congelador, espero que surti bo, és el primer any que el faig jo.. serà la crisi? no!! és perquè ara tinc temps i em feia il.lusió fer-lo.
Segueixo perseguint pares per veure si els seus fills vindran a la festa... la gent no té.. deixem-ho correr, l'Eric diu que no truquen perquè així truquem nosaltres i no els hi cal pagar... igual té raó i tot!!

Ara ja ha passat tot, el dinar d'ahir, al centre, perfecte, una feinada pel metro amb el cotxe del Jofre.., per la tarda, quan va arrivar a casa, la taula ja estava parada, el sopar va quedar prou bo i vistós i el pastís... ben divertit, les espelmes són originals..L'ha trucat tothom, ningú ha oblidat aquest any el seu aniversari, i la pregunta de rigor.. què voldràs pel cumple? amb la "guasa"afegida: 1/2 dotzena d'ous? .. ai senyor!!!

A Vilaplana per fi les obres s'han acabat, la plaça ha quedat prou bé, el banc de sota casa l'avi, que ha fet l'Alex, el picapedrer de Vilaplana, és ben original. Ara tenim tot el carrer ple de plantes perquè no hi aparquin els cotxes, talment sembla una selva!! Enrera queden els sorolls que vam patir tot l'estiu, la pols, el vibrar de la casa, la cursa d'obstacles per passar amb el cotxet del Jofre.. en fi!! tot sigui per la causa, i aquest cop la causa s'ho ha valgut..