Avui dimecres de cendra, com mana la tradició hem enterrat la sardina (al nostre estomac, és clar). Per sopar una bona coca de ceba i sardina feta a casa, seguint una de les receptes de cuina econòmica del curs en que ahir vaig participar.
Al bloc de l'escola hi han penjat una vella quaresma, amb les 7 potes i les instruccions "de uso". Total, que el divendres abans de Rams l'hem de cremar, i es veu que així tindrem sort, així que, hem decidit penjar-la al nostru bloc no fós cas....












El Tito i la Susana segueixen fent els seus "pinitos" a TV·3, avui ja ho han fet millor, al menys l'Ernest ha anat tranquil a dormir, segueix sense entendre que el programa està gravat....

Ahir l'Eric i l'Ernest tenien festa a l'escola així que diumenge es van quedar a dormir a Reus a casa dels avis i per la tarda l'avi els va portar amb tren a Barcelona. Van arrivar cansats, i això que anaven ben sentats, l'Eric diu que no van callar en tot el camí, i m'ho crec, perquè la cara de l'avi era d'estar esgotat, total, que va arrivar a Barcelona i va tornar a marxar al cap de 5 minuts amb un altre tren cap a Reus. Ai l'avi.... no ens el mereixem.
pel vespre vam veure el Tito i la Susana a la tele, participen en un programa de TV3 que es diu el Bocamoll, ahir, sincerament, no ho van fer gaire bé.. però van saludar a l'Eric i el Jofre, el primer dia, el divendres, havien saludat al Nest... i aquest està tot cofoi perquè mitja classe ho va veure i li han dit.
Així doncs, creiem que hem de deixar constància en el bloc de l'esdeveniment, per qui no ho hagi vist.

Dissabte a Vilaplana l'Eric pel matí va fer la seva millor classe d'hípica en molt de temps, va saltar i tot... per preparar-se per l'examen.
Després van venir els avis amb la gosseta de l'Ivan i el Jofre i ella es van fer, per fi, bons amics. No sé però si la Nadie decidirà tornar a casa nostra, perquè mica més i el Jofre li arrenca la cua.

Per la tarda, disfressats cadascú de lo seu, l'Eric de vellet, amb boina i elàstics inclosos, l'Ernest de batman i el Jofre, de panda, tot i que no vam aconseguir posar-li la carota, vam baixar a Reus a veure la rua, hi havia molta gent, molt de soroll i molt de fred. Va estar bé, però sort que a les 8 jugava el barça i els nens van voler anar cap a casa per veure el partit, el resultat? sense comentaris.

Divendres 20 de febrer

Definitivament els de casa s'han tornat lelos... divendres els tetes anaven amb uns barrets de bruixots i unes capes plenes d'estrelles i llunes, les cares pintades... i a mi.. em van vestir normal, que extrany!! després de tota la setmana de fer coses rares.. vaig anar a la guarderia, em va recollir el papa al migdia, això ja no era tant normal, vam anar a casa l'àvia i després... em van vestir tot, de dalt a baix de color vermell, jersei vermell, pantalons vermells, mitjons vermells, l'àvia només feia que dir que semblava un dimonient i jo no entenia res... després em van posar una bossa de la brossa, si si, de la brossa, d'aquelles negres, que la meva senyo els hi havia donat i un gorro vermell amb antenes.. divendres, que no feia gens de fred i jo amb gorro, evidentment me'l vaig treure així que vaig poder, què s'han pensat? però encara quedava una cosa més, una cartolina amb les meves mans pintades, això em va agradar molt fer-ho a la guarderia, va estar divertit, i em vaig embrutar molt.. però d'aquí a tenir-m'ho que posar com a roba!! si home!! i què més?Total que em van treure així al carrer, vam tornar cap a la guarderia i allí... ja ja ja , allí tots els nens anaven vestits raríssims, amb les mateixes bosses de la brossa i el gorrito al cap, fins i tot la Jessy, la meva senyo, anava així vestida, quina pinta que feia.. i li havien pintat galtones vermelles... pobreta
Tots junts vam anar a un parc que hi ha a la vora de la guarderia, molt gran i ple de coses per jugar, quan hi vam arrivar... més nens i nenes amb bosses de la brossa i antenes al cap, tota la guarderia era allí, papes, mames, avis, nens i senyoretes!!! quina festassa, hi havia globus per tot arreu, les senyos hi havien anat primer per preparar-ho tot, van portar berenar pels nens, cada senyo pels seus, i ens el van repartir per berenar al parc, que xulo, i pels papes, tetes... els hi van fer aquella cosa marró que a l'Ernest li agrada tant i a vegades.. només a vegades, me'n dóna una mica. Molta música i xirinola, festa festa que és Carnestoltes.
Després vaig sentir que els meus germans, pel matí havien participat en una rua amb els seus amic de l'escola, a mi no m'hi van portar, però he vist fotos, també s'ho van passar bé, però no tenien xocolata, ni iogurt ni globus.. i jo si!!!!

Avui la consigna de carnaval deia: els grans amb la roba del revés i el Jofre amb pijama i galtes pintades, així han sortit de casa:

Ja tenim la disfressa de divendres a punt, demà la consigna diu: entrepà de truita, alguna cosa al cap i corbata o corbatí, el Jofre amb devantal... a veure si no se'l treu.

Quina setmana més estressada, es suposa que ha de ser temps de disbauxa.. però els nens segueixen amb deures, controls... i a sobre les disfresses.. però podem amb tot, o no?

Avui, més, hem provat de fer la coca de llardons a casa, boníssima, no n'ha quedat ni per la foto, realment, no val la pena pagar el que demanen a la pastisseria amb lo fàcil que és fer-la a casa i queda molt més bona. Els hi ha encantat. La recepta: del bloc de la cuina de casa, com no!

Avui de bon matí ja hem maquillat els nens, l'Eric un puzzle a la cara, l'Ernest d'arlequí i el Jofre amb un barret de vaquer i un bigoti, a part els grans havien de portar una sabata de cada manera... ai aquest carnaval. Hem sortit de casa tots alhora... al vespre penjarem les fotos.

Ahir els gran anaven amb devantal i el Jofre amb la roba del revés, feia una pinta, pobret!!

Aquest cap de setmana l'Ernest ha tingut una trobada amb els nens i nenes de cataquesi de Vilaplana, Maspujols i l'Aleixar a Sant Blai, l'objectiu de la trobada, a part de passar un dia al camp i que disfrutessin molt, ha estat veure que hi ha més nens en la mateixa situació que ells i que, voler fer la 1ª comunió, no és una cosa tant extranya. De totes maneres a la classe del Nest hi ha varios nens i nenes que aquest any ja fan la 1ª comunió, a diferència de la classe de l'Eric que la van fer 4 gats contats.
Ara bé, l'Ernest només ha explicat que han jugat a futbol la Mireia, l'Olga, l'Estela i ell, i que el mossèn els hi ha explicat qui era Sant Blai (que li van tallar el coll després de dir per 2 vegades que era amic de Jesús....) bona doctrina!!!, si senyor... si és que no millorem!!! i després es queixen que la gent no va a missa.. però a qui se li ocut explicar això a nens de 7 anys!!! evidentment que el més important que va fer l'Ernest va ser jugar a futbol.. qui no?
Ultimem preparatius per carnestoltes, de la guarderia del Jofre fa 15 dies que ens van passar el paper amb les instruccions, demà: la roba del revés, costures per fora. No se però si ho podrà fer, avui tornava a estar amb febre..
L'Eric i l'Ernest van sortir divendres dient que dillums han de portar un devantal... així doncs, avui devantals a la cartera apunt per demà.
El problema, però, el tenim a Vilaplana, ara a la junta del casal se'ls ha passat pel cap, a fi d'atraure a més gent, que en lloc del ball de tarda per la canalla, feran, la setmana que ve, és a dir, un cop entrats en la quaresma...( ai, ai, ai....) un sopar i ball després, on demanen que tots hi anem disfressats. Ja hi som, n'hi ha per tots... grans que només anaven al ball per veure la canalla, canalla que a les 12 de la nit estaran clapats (els nostres segur), grans que no tenen intenció de disfressar-se i jovent que passa de tot això... així que... qui anirà a carnaval? ja ho anirem veient!!

L'Ernest està preocupat, ahir va estudiar molt per un control de medi natural, però avui s'ha confós a l'hora de respondre i no ha tret bona nota, això però no és el que més el preocupa, sino que el Jordi s'ha rigut d'ell. Està dolgut, molt dolgut.. ja li hem explicat que no estem gens enfadats, al contrari, ell va estudiar molt, però l'examen no ha anat bé, la propera vegada ha d'estar atent a les preguntes i llegir-les bé, sense córrer i així segur que sortirà millor. De saber-ho s'ho sap, perque li he tornat a preguntar aquest vespre... però... la vida és dura.
Això és el què n'he tret de la conferència d'en Jordi Sedó (mestre, filòleg i escriptor) que avui ha fet a l'escola, als nens se'l ha de fomentar la cultura de l'esforç, se'ls ha d'exigir sacrifici i que les coses es fan senzillment perquè toca fer-les, sense obtenir-ne res a canvi. M'ha agradat però que tot i ser mestre, és bastant crític amb el seu propi ram, té una manera planera d'explicar.. m'ha agradat força i s'ha m'ha fet curt i això que ja venia d'un altre curs de 2 hores i mitja amb la thermomix, que també ha estat molt bé. Una tarda molt aprofitada.

Més vent, aquest cop ha conseguit trencar la torreta del pobre llorer, així doncs hem aprofitat per fer neteja al terradet, hem podat els rosers, arrancat les males herbes, traspassat les plantes que ho nescessitaven.. i hem decidit que anirem buscar verdura per fer-ne cultiu al terrat.
L'Eric, tot i el vent, va anar a muntar, té examen de galop2 a final de mes, així que més li val estudiar i preparar-se, tant pel teòric com pel pràctic.

El Jofre ha provat el peix, i li encanta, no va donar temps a que el Xavier omplis la cullera que ja tenia ell la boca oberta. Molt bé el Jofre, menja de tot, li encanta tot i és una sort donar-li de menjar, no cal fer ni l'avió ni el vola vola.. ell menja el que té el plat super bé.
l'Ernest ha fet d'arqueòleg, al final (després 1 any) he hagut de cedir i dir que si. Els reis de l'any passat li van portar un joc d'arqueologia, es tracta d'una peça com una totxana de ciment, que, a mesura que vas escarvant i troves ossos, i quan els tens tots, nets i pulits, pots muntar l'esquelet d'un dinosaure, el joc està genial, si no fos pel merder que arriva a fer, hi havia polsim vermell per tot arreu.. i només hem rescatat 5 ossets, així que tenim feina per dies!!!

Avui per esmorzar ens hem atrevit amb una recepta de les cuineres de Sils: bunyols de poma, la recepta diu per 4 persones, però... a Sils deuen menjar molt, perquè han sortit bunyols per tot el poble. Boníssims, això si, però la propera vegada farem 1/4 de la recepta.

Segueix fent mal temps, la Candelera ens ha fallat, avui, au.. a ploure toca. Al final haurem de fer cas a la marmota Phil que va dir que encara quedaven 6 setmanes més d'hivern, una altre cosa on els americans han de triunfar per sobre de les nostres costums, però clar.. els nostres sants no estan de moda, què hi farem!!
A sobre aquest any no hem anat beneïr blaiets, així que, no tenim antídot contra els refredats per la primavera, i ja només ens faltava això... no ens treurem els mocs de sobre fins a l'estiu.
De tota manera hem descobert que no donant llet al Jofre per la nit està molt millor, el pediatre mai ens ho havia dit, però la naturista ja fa temps (encara no teniem el Jofre) em va veure a mi molt refredada i al dir-li jo: em pendré un got de llet ben calent amb mel, va dir-me, la mel si, però amb aigua i llimona, mai amb llet, que la llet fa mocs. Així doncs ho vaig comentar a la infermera del Jofre, que és mig bohemia i naturista i em va dir el mateix : -mare, no ho diguis però a la doctora, que ella no hi està d'acord. De dir-li no li hem dit, però hem fet cas a la llegenda popular i.. casualitat o no, el Jofre no té mocs i dorm molt millor i així ens evitem els ventolins i família. Ja ho diuen els vells, fes cas a la naturalesa, que és molt sàbia.

La dent del Jofre va avançant, però no hi ha manera de fer-li una foto on es vegi bé la dent.. més endevant potser. Ara, ja era hora, li ha donat per provar de gatejar, apoia les mans, aixeca el cul... però no sap què fer-ne de les cames, i torna a seure.. no hi ha manera, el tio és un manta.
Aquesta setmana va a la guarderia a dormir, ja m'extrenyava a mi que conseguissin tenir-lo despert, a la que es descuiden, ara que ha agafat confiança al lloc, s'adorm. Entre a les 9 i dorm des de 3/4 de 10 a 3/4 de 12 que el desperten per arreglar-lo perquè l'àvia va a recollir-lo.. que si no.. ell seguiria dormint com feia a casa.
Ahir el vam vacunar, segon dosi de la ditxosa vacuneta dels mocs.. sense comentaris.
L'Ernest no para, aquests 15 dies està malalt lo que no ha estat en 5 anys. Ara té cagarrines, coi de rotavirus.. no parem.
l'Eric segueix al seu rotllo, demà de nou control de medi natural.. veurem com va, l'últim, per manta, un 7'75 i ens l'ha ensenyat al cap de 2 setmanes perquè sino el castigaven amb un 0, que si no.. encara no l'hauriem vist.
l'Ernest, 3 excelents seguits dels seus supercontrols!! avui ha tingut premi, el 2on llibre del Geronimo Stilton de les olors.. li encanta aquesta colecció, llegir molt no ho fa, però tragina el llibre a tot arreu i el va fullejant, algo és algo.

Ah!! una cosa de família, estem preocupats per la Nadie, fa molts dies que no escriu res al seu bloc, els nens tenen por que el virus no s'hagi apoderat d'ella, què li deu haber passat? Nadie, si llegeixes el bloc... digues alguna cosa, que els nens pateixen per tu.

Aquests dies buscavem la normativa de circulació amb infants al cotxe, més que res per veure si l'Eric podia anar ja sense alçador, perquè li sortirà el cap pel sostre. Comentant-ho a l'oficina, un company m'ha passat un d'aquests correus que viatge per la red on es parla de la "nostra època", aquella en què viatjavem sentats a la falda de la mama al seient de davant, sense cinturó ni res, jugavem al carrer tranquilament, els gronxadors eren de ferro, jugavem al pati a cavall fort, i a ningú li va petar l'esquena, si queies la màgica micromina ho curava tot i sempre era culpa teva per badar, mai els altres et deixaven de banda o et feien el buit, l'única joguina electrònica, fora dels cotxes amb sirenes o les nines que ploraven, que hi havia a casa era l'autocross del Xavi (era la nostra consola, jejeje), l'armari dels medicaments no tenia porta especial, era un tuwper (crec que encara ho és), els dibuixos manga que veiem era el Marco, l'Ossito Misha, o en David el gnomo... no compravem cromos, els donaven amb els Danone... i malgrat tot vam sobreviure a tot això (i així estem!!)
Realment, tal vegada ara ens passem, l'email acava dient que ara estem criant nens tontos... tant així tampoc, però que tenen molt que viure.. ja ho crec.
Avui l'Eric havia de fer un treball (realment fa dies que ho sap, però.. com sempre tot a última hora) sobre algú important i no se li acut res més que pensar amb en Tommy Hilfiger, que primer no hi he caigut en qui era, i quan li preguntes -perquè creus que és important? et contesta dient que té 5 "mansiones de lujo" i no se quants cotxes de gama alta... sense comentari, el què fan 5 minuts en una sala d'espera del dentista!!!
Li hem fet entendre que algú important no és necessariament algú que tingui molts diners, per exemple Martin Luther King, Gandhi, Cristobal Colon.. hem anat avançant en el temps, Tarradellas, Pujol, Maragall.. algú que hagi fet coses que quedin per la posteritat, no roba!! Al final ha triat el president Pujol, menys mal, quin descans.

Aquest cap de setmana hem estat a Vilaplana, la casa segueix de peu, el vent no ens ha fet malbé res, menys mal.
No ha fet gens de bo, la boira baix de tot i plovisquejant tot el cap de setmana, tot i això l'Eric i l'Ernest no han deixat de fer els seves activitats.
El Jofre, però, no ha sortit de casa en tot el cap de setmana.
Torna a tenir mocs i els ulls plens de lleganyes, pobret, no hi ha manera de que acavi d'estar bé.