Avui tots de resaca, la festa de la iaia va anar perfecte. Els nens s'ho van passar pipa i ella més que ningú, estava molt contenta i emocionada, és genial fer-se gran amb el seu estat, el cap perfectament clar, millor que el nostre, sense cap malaltia..." sino fós per aquests ginolls!!!" la iaia ja forma part de la gent del banc del "sino fós.."
Tots van trovar el Jofre molt gran, vam repassar el principi de curs, la Maria no li agrada P4, i això que hi té molts amics, la Clara ha descobert que aquest curs li encanten les llengües i xerrar pel mòvil.. no para, quin 2on d'ESO ens espera. L´Alexandra ha començat la facultat a la Blanquerna, està estudiant educació infantil, i ara es permet donar lliçons a la Dolors.. amb els anys que fa que la Dolors és mestra!!!
L'Eric i l'Ernest expliquen a tothom com són les seves profes, els nens, amb qui seuen....
La conclusió final és que tots treballen molt.. però ahir ningú va pensar amb els deures... a última hora a corre cuita.

Avui la iaia fa 94 anys!!! Això són anys, lo demés...
Li farem una festeta, hem convocat a tots els fills, néts, besnéts i respectius... 18 en total a sopar a casa l'àvia Rosita. El regal? complicat.. què li regales a algú que fa tants anys i té de tot, al final hem pensat que el que més valorarà a part de tenir-nos a tots, és una foto dels nens!! que té 6 besnéts i això no ho pot dir tothom.. veure'm com la fem, els agafarem només arrivar i els hi farem, després l'imprimirem i al marc... les noves tecnologies ens ajudaran!!!

El Jofre avui fa 5 mesos!! tot un homenet.

A Vilaplana ha arribat la tardor, ja fa fred, mica més i engeguem la calefacció; hem dormit amb les finestres tancades i els nòrdics als llits.

Aquest dissabte el protagonista del dia ha estat el Xavier, quin susto ens ha donat!!! ha fet una hipo, però de les de debò... mica més i es desmaia!! estava a 38 de sucre, l'hem remuntat com hem pogut entre l'Eric i jo... encara ens tremolen les cames. Mentres, per sort, l'Ernest i el Jofre encara estaven dormint. La tieta Carme ens ha donat els 1ers rovellons de la temporada, uhmmm!!!

El diumenge l'Eric ens ha sorprès amb un bon esmorzar, ens ha fet uns batuts que mica més ens mata d'un susto, la batedora a tota pastilla de bon matí ha fet que ens axequessim tots.. 1er crits..ERIC ES POT SABER QUÈ FAS? després pena, greu... el pobre ha contestat: Només volia donar-vos una sorpresa després del susto d'ahir!! pobret... qualsevol continua renyant.. evidentment tots hem trobat boníssim el batut i el pastís fet segons la recepta del bloc de la Gemma, l'heu de tastar.. fuàaaa!! està més que bo... boníssim!!! Ara, això si.. ha d'agradar la xocolata, perquè ni ha de 3 maneres... ei.. mira el resultat!! ni el Ferran Adria

Una presa de pèl!! això és el que em va passar ahir al dentista de l'Eric, després de l'explicació del que se li tenia que fer, em donen una llista de material (com si fós la del super) amb el preu sense explicar-hi res més i em comenten: el tractament pot durar 30 mesos i només visitem els dijous pel matí, és a dir, 1 dijous de cada 3 setmanes ha de venir a la consulta!!! quina broma!! que el nen té cole pel matí... ja, però la dentista només treballa els dijous al matí!! no et fot!! i això perquè no ho diuen abans de sablar-te l'import de l'estudi... quin morro que té la gent. Total que tornem a començar, ara hem de buscar un nou dentista, que treballi per les tardes!!! i torna a pagar de nou l'estudi, perquè no em van donar res de res. Ja et dic jo!! i després la gent es queixa.. si no m'extranya, això és una verdadera vergonya. I la veritat és que nescessita ortodòncia, no? a vegades penso que hauria de treballar en un circ... mita'l!!!

Ahir era la Mercè, festa major de Barcelona, vam aprofitar per fer una sortida en família. Quin cansament. A última hora però, corre amb els deures, i això que no en tenien!! és per mat...-los! Vam veure tots junts el piromusical, sentats al sofà de casa i sentint-lo per la tv i per la finestra, retronava tot el pis.
Avui el Jofre es quederà una estona amb l'àvia, serà el 2on dia que si queda.. veurem com va
Em toca recollir l'informe de l'Eric del dentista. A veure l'ensurt.

Avui plou, no tant com ahir, però Déu ni do. He d'anar a recollir els nens a l'escola, desprès tenim podòleg amb l'Eric, no parem... sembla tarat però no.. és que el volem perfecte!! jeje.
Ahir va començar hípica a la Foxarda, va caure del cavall, no es va fer res... però el susto ja el tenim, ell però.. feliç! L'Ernest va explicar a tothom que ell també va caure del cavall, mira que fa anys d'això, però no se li oblida. No ha pujat a un cavall mai més, sel's mira a distància, li agrada veure'ls, comprovar com avança el seu germà.. però ell no s'hi apropa. L'Ernest té nescesitat de ser protagonista, està tip de ser la sombra de l'Eric, a vegades penso que no ho fem gaire bé, ell també té gustos propis.. que sovint no respectem. A principis d'octubre començarà a fer futbol, fa 2 cursos que ho demana, ja li tocava pobret. No ha estat fàcil convinar les activitats, però el Xavier portarà a l'Eric a hípica a la Foxarda i jo aniré a veure el meu futbolista preferit!!
Té necessitat de ser ell, de demostrar-nos que sap fer coses.. està però molt gelós de l'Eric, en canvi al Jofre el protegeix, l'estima bojament, el Jofre li riu tot, absolutament tot, menys mal.. a vegades penso que els bebès tenen un 6è sentit, val més aliar-se amb l'enemic!! sobretot si és més gran, no?

Avui la Susana fa 33 anys, ho vam celebrar ahir a Montbrió, va obrir 33 regals, i ara l'Eric i l'Ernest diuen que ells també ho volen, volen 1 regal per cada any... un cop els hi expliquem que no "els surt a compte" ja que ells en reben més, l'Eric decideix que vol que cada un li faci 10 regals.... perquè són així? No els hem educat sent avariciosos, els ensenyem a valorar el que tenen i el que costa conseguir les coses, tot i així són egoistes. L'Eric enguany sap que de regal té els mobles de l'habitació, que entre tots li farem el megaposter que vol per la paret,,, tot i així, per ell, tot és poc. Em dóna ràbia... no entenc aquest voler per voler, comprar per comprar...avui l'Ernest tenia mandra per llevar-se, al comentar-li que hem de comprar pantalons per anar a futbol s'ha llevat volant.. però ha afegit: - i unes bambes noves!! on anirem a parar?

Ja tenim el resultat de la radiografia del Jofre, tot correcte, menys mal, de totes maneres no baixarem la guàrdia, el controlarem cada mes fins tenir clar que no hi ha cap problema. Totes les activitats extraescolars contractades, ufff!! quin jaleo d'horaris, i encara quedarà afegir-hi el Jofre.
Aquest cap de setmana, festa, la Susana fa 33 anys!!

l'Eric té 9 anys, el 14 d'octubre en farà 10; 10 anys!!! mare meva com passa el temps. Recordo l'embaràs, era el 1er, recordo el dia que va néixer com si fos avui mateix, recordo l'estada a la clínica, l'arrivada a casa.. recordo les primeres papilles, les dents, com gatejava, quan va començar la guarderia, a caminar.... i de tot això ja fa 10 anys. Hi ha coses que no s'obliden mai. Ara, veient el Jofre, recordo moltes d'aquelles coses que amb l'Eric van ser novetat i ara... cap problema. En Jofre només vol menjar en cullera, i té 4 mesos!! cada cop que veu el bibe juga amb ell, però a l'hora de les papilles (ara ja es pren la de cereals) és feliç, buida el plat en un moment. L'Ernest feia com ell, però després de cada papilla, el tio, es prenia un biberó. L'Eric no, ell no hi havia manera, només prenia bibes... recordo haber arrivat a fer 5 berenars diferents en un dia per veure si menjava alguna cosa, i ara, en canvi... has de dir prou a tot. 10 anys!! ho haurem de celebrar especialment, veurem què pensem. De moment dillums comença hípica a Barcelona, 1 cop a la setmana, a canvi, haurà d'anar a piscina 2 dies a la setmana amb mi i les seves notes no poden baixar de notable, ho aconseguirà? Crec que si.. sap molt bé el què vol i quan li interessa, ja s'espavila.

Ahir els hi va anar genial, l'Ernest molt content, l'Eric també, hi ha un company nou a la classe de 5è, es diu Quim i ve del Penedès (de moment és tot el que sabem).
l'Ernest el 1er dia es va lliurar de deures, l'Eric no, i per variar no s'organitza, fins que no estiguem a mitat trimestre... no es posarà les piles com cada any.
Vam fer la radiografia al Jofre, dijous la doctora tindrà el resultat, no ho sabrem, però, fins dillums que és quan tenim hora, sembla però que si que té displesia.. veurem a veure que s'ha de fer.

Ja són a l'escola, aquest matí els hem acompanyat tots tres (el Xavier, el Jofre i jo), estaven contents, carteres noves, llibres, material... un cop a la fila: rialles, crits, salutacions... l'emoció ha fet que ni tant sols es despedissin de nosaltres, ni del Jofre!!!
A veure quan surtin com s'ho han passat.
El Jofre dorm, però els busca, no veu clar que no hi siguin, crec que enyora el seu soroll, les rialles, realment el pis no sembla el mateix. Després de tant de temps, es troben a faltar.

Avui estem molt cansats, donat que no trobem un pis en condicions per cambiar (casi no cabem a casa) hem decidit modificar el nostre. L'Eric i l'Ernest, que dormen junts, es separaran en benefici del Jofre que serà el nou company d'aventures de l'Ernest. L'Eric, tindarà habitació per ell sol, 1er no li feia molta gràcia, -perquè he de dormir sol si tinc 2 germans? ara ja veu la part positiva, habitació nova, decorada al seu gust, amb llit supletori per si vol convidar un amic... tot són ventatges. Hem estat modificant coses de la seva futura habitació a fi de deixar l'espai per quan arrivin els mobles (que no serà fins l'octubre). La decoració... cavalls!!! com no. Veurem com queda, de moment es veu neta i endreçada, que ja és molt.
Els nervis a flor de pell, demà comença el cole, motxilles noves, plumiers apunt, llibres folrats, nom a tot arreu i taules preparades per fer els deures.... quines ganes!!

Ja ens hem instalat de nou a Barcelona, després de gairabé 3 mesos de ser a Vilaplana es fa extrany tornar a casa. El Jofre no la coneix, va marxar amb 1 mes i mig, tot li sembla extrany si bé fa pocs dies que hi vam ser. Uff!! dillums al cole, per un cantó en tinc ganes, per un altre em fa pena, ha estat molt divertit i enriquidor passar totes les vacances amb els 3 nens, però és, realment, agotador.
Ara hem de decidir, en família, quins extraescolars fa cada un dels grans, veurem el ventall que ofereix l'escola i ells triaran; sense preguntar-los tinc clar que l'Eric triarà hípica i acceptarà qualsevol altre cosa que li diguem a canvi de poder fer-ho. L'Ernest, per la seva banda, pilota en ma, triarà futbol. I el Jofre... que li deurà agradar a ell? encara queda molt per saber-ho, de moment sabem que li encanta la papilla de fruita!! fa 1 setmana que li donem i de moment.. un èxit!! no podem dir el mateix de la de cereals, entra una cullerada i en surten 3, amb el bibe, però, se la pren prou bé.

Ja som de nou a Vilaplana, hem descobert un "ocupa" a casa, habita a la cuina, ens han ajudat a caçar-lo aquesta mateixa nit, li agraden les avellanes torrades, això és una sort ja que és un fruit fàcil de trobar on som.
Els nens ja estan molt nerviosos, volen jugar al màxim perquè saben que se'ls acaben les vacances i han de tornar a la rutina diària. No hi ha manera que es posin a fer els pocs deures d'estiu que els queden. Discuteixen tot, al final, la ma sàvia de l'avi consegueix que l'Ernest segui a taula i es posi a treballar.
Ahir el dentista ens va donar la notícia: S'ha de fer ortodòncia a l'Eric.
Sort que el reste de revisions mèdiques han anat prou bé, al Jofre, però, hem de mirar-li la cadera... no parem mai.

L'Eric està nerviós, avui tenim dentista, un dia important, s'ha de decidir si ha de portar "ferros" o no, ell està emocinat, els vol de colors... nosaltres 2 una mica "acojonados"... a veure quin susto ens donen.
Després... de nou a Vilaplana, encara queden uns dies de vacances i s'han d'aprofitar.

Inici

Avui m'he animat a crear el blog.
Espero poder-hi escriure a diari, sempre que la família ho permeti.
A casa som 5, el Xavier (que és el meu marit), l'Eric (el nostre fill gran), l'Ernest (el mitjà) i el Jofre (el petit).
Vivim a Barcelona, bé, això de viure-hi és un dir, habitem a Barcelona i vivim a Vilaplana (així queda millor).
Mica mica aniré explicant coses de tots plegats