Ahir l'Ernest va rebre una carta molt misteriosa, anava a nom seu (per si sol ja era un èxit, està emocionadíssim quan reb una carta), el remitent eren SSMM d'orient, ufff!! quin susto, la carta es veia que havia viatjat molt, clar, venia de l'Orient, estava bruta, arrugada.. però tenia un membret reial, estava segellada a l'orient!!!
L'Ernest va obrir la carta i... sorpresa!! en Melcior, en Gaspar i en Baltasar li escrivien dient-li que ja han començat el llarg camí que els portarà el dia 5 de gener a Vilaplana, estaven contents de que es porti més bé, que s'esforci en fer les coses, no els hi agradava que s'enfadés per fer els deures i sabien que la taula del 6 li ha costat una mica,.. tot plegat, ben misteriós, sorprenent i màgic. Estava encantat amb la seva missiva reial, els reis ho saben tot i a més li diuen que creuen no haber-se oblidat d'agafar aquells cotxets que tant demana.
La vol portar a l'escola dillums per ensenyar-la als seus amics, el què ell no sap és que la majoria de nens i nenes de la seva classe, aquest any, han rebut una carta similar. Quina casualitat, eh?
però quan la màgia comença a perdre la seva força, i la mosca volta l'orella... alguna cosa s'ha de fer per tornar les coses a lloc, avui, no hi ha dubte de res, els Reis de l'orient, el dia 5 de gener seran a Vilaplana, fidels a la tradició de fa tants anys, per portar regals a tots els nens i nenes que s'hauran portat bé durant l'any, i també, un tractor ple de carbó per si algú no ho ha fet del tot correcte. El què fa un escrit a temps, eh?

papa papa papaaaaa !!! el Jofre ja parla (bé això de parlar és un dir, però als nens els hi ha fet una il.lusió indescriptible sentir-lo dir "papa")
Va començar dissabte passat, l'Eric i l'Ernest eren a Reus, així que els únics testimonis vam ser el Xavier i jo, va estar uns 3 minuts dient: papapapap aaaaaajjj papapapa... i el seu papa... la baba li queia fins als peus!!
Perquè serà que es posen tant bledos? ja és el 3er fill que té que diu "papa" sense saber que diu... però a ell.. ufff!! com si li hagués tocat la loteria!!!
Ara ja ho diu més habitualment, sobretot quan sona el telèfon, sembla mentida que pugui relacionar-ho... serà casualitat? sap que quan sona i li posem a l'orella sent la veu del seu pare a l'altre costat, ell escolta atentament i riu, però llavors no diu "papa", només ho diu quan sent el soroll del telèfon.. no ho sé, és curiós.
així que, oficialment, el Jofre va començar a parlar el dia 22/10/2008, a punt de fer els 7 mesos, que els fa demà.
L'Ernest ahir a l'escola va fer un taller d'alimentació, els hi van explicar la piràmide.. va sortir donant lliçons de tot, -mama, he de menjar bocata cada dia per esmorzar, però embotit 1 cop a la setmana. Ostres nest i què posem al bocata doncs? -nocilla!! si home, això segur que no ho han dit, - no, podem posar-hi pernil, formatge... ah!!! molt bé. -He de menjar molta fruita i verdura.. -ja ho fem nest. - Si si, ja ho he dit.
Al vespre, el pobre Eric, que té la boca feta un fàstic, plena de llagues i mals, degut als ferros que li han posat, va anar a la nevera a buscar una mousse (toveta i fresca) i l'Ernest li salta: -Eric, mousse només per dies especials... sense comentaris la resposta de son germà.
Llavors li treiem la fruita i ell que pregunta- mama, jo puc fer un dia especial avui i menjar mousse? total... que la teoria estava claríssima, però a la pràctica....

Per fi som a casa, no es pot descriure la sensació de pau que tens quan tanques la porta i ets a casa teva, encara que els nens corrin, cridin, plorin.. ets a casa, i tot és diferent. Hem estat fora 8 dies i s'han fet eterns, no és que a casa l'àvia no haguem estat bé, no, al contrari, pobres ens han cuidat molt, sino que el fet de ser a fora, no dormir al teu llit, els nens no tenir les seves coses a ma, els deures, les dutxes, el sopar... tot plegat un enrenou que, mirant ara el bany... ha valgut la pena!!
Hem guanyat amb espai, no està encara acabat del tot, ens falta la mampara de la dutxa, però... SOM A CASA!! i això és el què val. Com diu l'Ernest just creuar la porta.. per fi! caseta!!!

Aquests dies ha passat de tot, serà difícil resumir-ho per no fer un escrit molt llarg.
El paleta va començar el dimecres, enrenous de tota mena, tubos d'aigua que no deixaven de rajar, els veïns de baix que els hi plovia per culpa nostra...material que primer semblava que en sobraria per fer 3 banys i a última hora a córrer a comprar-ne més, quin jaleo.
El dillums es va donar per vençut.. -bueno muxaxa.. yo ya estoy.. esto que queda, el Chavi lo pone en un periquete.. me voy pa Elche con la señora.
Dios!! com pot dir-me això, el tema de paleta si que estaba, però quedava acollar el water, posar la pica, penjar la dutxa... i el tio se'n va tant tranquil... -las herramientas, que el Chavi las lleve a Vilaplana! no et fot, a sobre... si jo ja ho dic que en cuestió d'obres no hi pot haber amics... i ara què? total que el dimarts al matí me'n vaig a veure els lampistes de tota la vida del barri, devia fer-li molta pena, perquè vaig sortir de la tenda amb un dels operaris amb la següent instrucció: -Vladic te vas con Judit i no salgas de su casa hasta que pueda volver allí con los niños, le terminas todo lo que haya pendiente. I el senyor.. amb mi i el Jofre cap a casa, 1 dia senser va estar treballant, però tot va quedar posat al seu lloc. Ara.. pols, i pols i més pols... que fins i tot semblava que tingués canes!talment com si visquessim a Londres de la boira que hi havia al pis! avui al matí, a primera hora a netejar.. i per la tarda.. per fi tots a casa.
Ara els nens dormen al seu llit, descansen.. se'ls hi veu a la cara.
Avui tots descansarem, l'àvia i la iaia més que ningú... quin descans els hi deu haber quedat!!

Fa un temps sen's va ocórrer que podriem arreglar el lavabo de casa, fer-lo més còmode, treure la banyera, posar-hi un plat de dutxa... ja fa temps que tinc clar el què m'hi agradaria.. però el dia està a punt d'arrivar i ara, sincerament, em fa una peresa increible, penso que he de marxar de casa amb 3 nens, els seus trastos, la roba, els llibres del cole, joguines, llitet del Jofre, potitos, bibes, llet, cereals,,,, quina locura.
Per què fer obres porta tant enrenou? no hi hauria una manera de fer-les sense tenir tot el pis ple de pols, el soroll, les incomoditats.. això és un verdader merder.
Avui ha vingut el paleta, a les 10 del matí, es mira el bany i em diu: mañana empiezo. En un moment el món s'ha m'ha vingut a sobre. I demà és demà... és a dir, que avui he de preparar tot el jaleo. Avui... que a l'escola hi ha una conferència interessantíssima sobre l'ús d'internet i que ens interessa especialment.
Així doncs.. veurem com ens organitzem!!! de moment tinc clar que durant uns dies el blog es quedarà aparcat. La culpa?... els paletes!!! de qui si no?

Quin viatge d'anada a Vilaplana que vam tenir el divendres, barça, barça i més barça, per favor!!

l'Eric va tornar encantat de la visita al camp, se li va fer curta, els hi va agradar molt i es va quedar sorprès que una de les senyoretes sapigués tantes coses del barça, -mama, no ho entenc, perquè és una senyoreta i semblava la guia!!, home Eric, que ser senyoreta i agradar-te el barça no està renyit.. -si, però és raro, no? Va fer un munt de fotos, però, degut al despiste, haurem d'esperar com temps ençà, que les revelin a la tenda i veure què en podem aprofitar. Realment les càmeres digitals són un gran avenç.

De moment però, he virlat la del bloc del cole, (algun dia la Montserrat em pela).

Amb tanta conya de la càmara, ens vam deixar la nostra també a Barcelona, així que no tinc fotos d'aquest cap de setmana, ni dels pastissos... haurem de tornar-los a fer (jejeje)

Dissabte l'Ernest va començar cataquesi.. emocionat va tornar, s'ho havia passat molt bé ¿? menys mal!! perquè sino quins 2 anys ens esperen. Després vam anar a veure el jabalí que els caçadors havien caçat a prop del poble, es va quedar parat de lo gran que era, el tenien penjat per les potes per descuartitzar-lo... feia respecte mort i tot. L'Ernest preocupat.. perquè li fan això? li vaig explicar, és com les vaques, ara el faran a trossos per repartir-lo i cuinar-lo per menjar... si home!! Ernest, doncs com les mandonguilles, que són de carn de vedella, o l'estofat o el filet... eeecs!! no penso menjar més carn!! (d'on es devia pensar aquest nen que venia la carn? però si ho sap sobradament... ) Recordo una visita a la Boqueria amb ell, quan va veure el peix a la parada que es movia i que el compravem per menjar... mica més i vomita allí, no hi ha manera que ara tasti el peix a la planxa en forma de peix, és a dir, que ha de ser disfressat, rebossat, o a daus.. però el llucet sencer... es mora!!

Total, que hem deduït que, o canvia, o es fa vegeterià.

Diumenge vam anar al mas dels tiets, a fer una botifarrada amb rovellons, ostres... quin munt que n'hi havia, com pot ser que en trovin tants? fets a la brasa, amb llenya, i menjats recient fets... uhmmmm, llàstima de la càmara, però l'olor tampoc es pot transportar.

Vam portar el postres, un pastís, que ens va passar la recepta la Rosa de l'oficina, de les classes de cuina del seu fill David (4 anyets que té), boníssim. La tornarem a fer i la pejarem a la web amb permís de "sor cuinera" que li fa l'extraescolar. És una bona idea un extraescolar de cuina per menuts, és una passada les receptes que fan.. totes sense foc, perquè ho puguin fer els nens.. ei i és comestible i tot!!!

Regenerats els pulmons amb aire sa... de nou a Barna. I cada cop queda menys per nadal

l'Andrei Xepkin, aquest home no ens el treurem de casa!!!, ahir tot el sopar de nou parlant d'ell, ara però fent suposicions de la seva vida:
-mama condueix un Volvo
-ah si? i com ho saps?- doncs perquè l'hem vist. I jo que dic, amb lo alt que és, què és, un tot terreny? l'Eric ens explica que no, que és un familiar.. clar he pensat, si deu seure al seient de derrera per conduir!!! perquè des de davant li surten els peus per fora (tipo els picapiedra!!) i pensar que jo, ni sentada davant de tot del cotxe del Xavier, no toco els pedals!, per tocar-los el volant hauria de passar a formar part del meu cos.. que mal repartit està el món.
Hem seguit amb la conversa: on deu viure? en un pis com el nostre encara hi cabria (2,76 alçada de sostres), però en un pis normal.. està clar que no, i les portes? fetes a mida, és clar, i el llit?! però si no deu cabre a cap habitació!!! l'armari? per penjar les seves camises... i si té un abric?!! mare meva, quina feinada, està clar que nescessita una casa a mida. Pensant-ho bé... ja estem bé com estem, què faríem si fóssim alts com ell? home, un aventatge té, arriva a l'altell sense nescessitar cap escambell, però si cau... ho fa de tant amunt!!!
Prou... pobre home, si sabés tot el què diem d'ell no torna a fer-li classe a l'Eric.
Per cert, avui l'Eric se'n va al camp del Barça, i s'ha deixat la càmara! tants nervis, tanta emoció.. total que l'àvia ni portarà al mig dia una d'usar i tirar.
A veure què ens explica.
Ahir era dijous, el dia de l'Ernest!, va voler anar amb el tren baix (no hi ha forma que digui Trambaix), vam fer el recorregut des del Corte Inglés de Diagonal fins a Francesc Macià i vam tornar fins a l'Illa, allí visita obligada a les tendes Disney i Imaginrium, i... llàstima de no portar la càmara.. la caixa de l'Ernest forma part de l'apardor de l'Imaginarium de la Illa!! està més que content, però alhora preocupat, -mama, i si no li donen al meu nen i la deixen aquí?, tranquil, segur que li donaran, l'han deixada aquí perquè es vegi lo xula que t'ha quedat, -ah bueno!! però molt convençut no s'ha quedat.

Unes gometes blaves entre caixals és el que ahir li van posar a l'Eric, per separar les peces i així la setmana vinent poder posar-li les anelles als caixals. Diu que és com si se li hagués quedat un trosset de pernil... de moment aguanta.
ahir va tornar a tenir classe amb el professional de handbol, ja sabem "armar y tirar" !! tot un èxit. Altre cop tot el sopar parlant d'aquest bon home, de la classe que els hi ha fet., -mama, ara ja se on li arrivo, saps papa, li arrivo a la cintura!! mira si n'és d'alt (doncs a mi em sembla que no li arriva ni al final de la cuixa, és alt de nassos!!!) l'Eric segueix fet un munt de nervis, l'emoció pot tant amb ell que ahir, fins i tot, tenia mal de panxa.
L'Ernest, fet ja un crack del futbol, ahir es va posar de porter i li va parar un penalty al Nicolás... t'ho imagines?!! imaginar-m'ho no ho se, però elevar-lo, felicitar-lo.. i alhora fer-li entendre que si li haguessin marcat el gol no hauria passat res, que només és un joc... difícil, molt difícil, però clar, quan un ha de tragar-se dels companys el: tu no saps jugar, no t'empanes, per culpa teva perdem, etc.. el dia que les coses li surten bé no hi ha qui el pari, i amb raó, o no?
Ahir ja va triar les cosetes pels centres de nadal, a veure quin dia ens hi podem posar.

Avui comencem el procés d'ortodòncia amb l'Eric, veurem què li fan... de moment entre el handbol, l'excursió al camp del Barça de divendres que ve, els ferros... els seus ulls van que no paren, de cop han tornat tots els tics, dits, nas, boca, ulls... sembla un sac de nervis.
Llegint el post de l'escola m'he adonat que queda poc per Nadal, si, ja se que només estem a mitat de Novembre, però... això passa volant. Haurem de començar a pensar quin centre de taula nadalenc fem aquest anys per casa i per les àvies, això ja és una tradició ben instaurada, l'àvia Rosita ja espera a veure què pujem aquest any i als nens els hi encanta fer-lo. Començarem a voltar tendes per comprar cosetes que, un cop colocades amb la gràcia dels nens, són un dels millors regals que arriven a casa dels avis, perquè deu ser? per les figuretes nadalenques? NOOO!! és perquè ho fan els seus néts!! qui ho duptava?

Per fi el Xavier torna a treballar, no està recuperat del tot, però té una auditoria i no hi pot faltar, així que recupero una estona per mi i pel bloc.

Des de divendres han passat vàries coses:
L'Ernest va arribar encantat de l'excursió, cansat, baldat, amb uns panellets boníiiiiissims(ejem) i unes castanyes tannnnt ben torrades..... irresistible tot plegat!!!

la reunió amb el mossèn de Vilaplana de divendres a la nit, per fi va donar els primers fruits!!! l'Ernest ja pot començar la cataquesi per la comunió, quin descans!!! hi ha dues voluntàries per fer de cataquistes, molt bé!! l'Isabel de cal Mallol i la Magda de cal Manu, molt valentes!!!

Dissabte vam dinar a casa el Xavi i la Susana, el dinar, tot i ser comprat fet, era boníssim, canalons i fricandó, a veure quin dia s'atreveix la Susana a fer el dinar, per tots, ella!!! Va dona, que no és tant complicat.

Diumenge d'hora a Barcelona, l'Eric tenia un munt de deures, l'Ernest... ja es sap la taula del 9!!
per esmorzar però, l'Eric, que estava fart d'estudiar, es va apuntar a fer ell l'esmorzar, no per ganes, sino per lliurar-se dels llibres una estona. Vam fer una coca d'hojaldre i melmelada (1 d'aubercocs que ens va donar la Rosa Corbacho i l'altre de mores que vam fer nantrus a l'estiu), boníssimes, de debò.

Ahir va ser el gran dia de l'Eric, tenien de convidat a l'escola un crack del handbol: l'ANDREI XEPKIN.
Quan vaig sentir aquest nom per primera vegada, reconec la meva ignorància, vaig pensar que debia ser un músic... l'Eric diu - aquesta setmana que ve vindrà l'Andrei Xepkin a fer-nos classe!, i jo que penso: caram el cole, buscar un músic rus o xec per fer-los classe de música!! però noooo, estava clar que no me'n entero, aquest senyor no és músic, és un esportista d'èlit!!
la meva ignorància es va veure encara més dolguda quan durant tot el cap de setmana, l'Eric ha anat explicant a l'avi, als tiets, als de la colla de Vilaplana la feta i TOTHOM sabia qui era aquest senyor... m'hauré de conectar als canals d'esport!!! jo de balonmano només conec els noms d'en Masip i de l'Urdangarín.. i no deu ser per l'esport!! jejeje
Total que al anar a buscar-los a l'escola, veig sortir una torre de dintre, si si, una torre, acoxat i tot que va tenir que passar per la porta, amb un sac a l'esquena ple de pilotes i la gent dient.. mira mira és en Xepkin, ah!!!! això és un tros d'home, mare meva, que alt arriva a ser.
L'Eric encantat, no va callar en tot el sopar explicant mil i una coses.. la diferència de tamany entre la ma d'ell i la del Xepkin, lo alt que és (més que el pare de la Carlota, mama!!), lo difícil que és fer lo que ell fa amb la pilota... total: un èxit rotund. Té clar però que no canvia la pilota pel cavall (ja deia jo!!)

Avui l'Ernest fa el Sant, moltes felicitats!!!
Ahir, aprofitant que era dijous, vam anar a Imaginarium a portar la caixa del "seu nen", un cop allí va aprofitar per escollir que volia de regal pel seu sant, va agafar un camió i uns cotxets petits, com que l'àvia Rosita li havia dit que triés també el seu, es va triar un rellotge (per què serà?, potser perquè a l'Eric pels seu aniversari van regalar-ni 2?, no home, que mal pensada!)
Abans d'anar a dormir ja va dir que volia obrir el regals, -nooo, fins demà, que encara no toca, -mama, a les 12 ja és demà? si, però dorm!!!
a les 12 no s'ha llevat, però a 2/4 de 4 si!!!, ja volia el regal, -no Ernest, encara no, que és de nit, dorm i quan et llevis els tindràs als peus del llit. -valeeeeee!!!, segur però eh?? per favor!!! i això que havia triat ell els regals i ja sabia que hi havia als paquets!!
A les 7 del matí ja no ha aguantat més, ha obert els regals, no abans despertant a tothom --eiii que és el meu sant!!! MOLTES FELICITATS NEST!!!

Avui, per postres, ha anat d'excursió amb el cole, sabem que s'ho està passant pipa, si, si, no és un tòpic, ho sabem de debò!, com? doncs perquè al bloc de l'escola hi ha una actualització constant amb fotos i tot del què estant fent, i la seva cara no té preu!!! va pintat de marrameu.. a veure que ens explica quan arriva.
Això de les noves tecnologies és una passada, tenim el nen a un munt de quilòmetres i sabem constantment què fa, està guai que l'escola hagi pres aquesta iniciativa, no m'imagino els dies de convivències.

l'Ernest i el Jofre ja dormen junts, per fi!!!
Aquest nit passada hem passat el Jofre a l'habitació de l'Ernest, ha dormit tota la nit (com és habitual amb ell) i l'Ernest també. Estava molt content i emocionat -no patiu, que jo el cuidaré. A primera hora del matí, quan m'he llevat, he anat a veure què feia el peque, i l'Ernest contesta -tranquila mama, no ha plorat en tota la nit i està "sobadito".
Així doncs que ja tenim un cangur perfecte!!
Ahir també vam començar amb la papilla de verdura, no li va fer gaire gràcia, posava una cara de pena i fàstic que era massa. Al vespre ho vam intentar de nou, amb tots a taula, i ja li va semblar millor. Avui per dinar hi hem tornat i... bastant millor, ens hem atrevit a un petit suis de postre, però... això si que no li ha agradat gens, quines petarrufes: pffffrrrfff i au!! tots plens de postre.
Mica a mica.

Seguim amb el Xavier per casa, la qual cosa fa que no tingui tant de temps per escriure, avui ha estat un dia esgotador, a les 3 de la tarda pediatre amb el Jofre, ja pot menjar puré de verdures!! veurem com va, l'han vacunat, no ha plorat i la frase de la pediatra per enmarcar-la: -debes activarlo más que es demasiado bueno!, si home, he pensat, a sobre, però si quan està despert no para!! a més requereix companyia constant, només em falta això: activar-lo!!
A les 4 entrevista amb la mestra de l'Ernest, ens ha deixat tranquils, al cole no han notat res, està content, alegre, treballa, barruerament, i, el nostre petit tresor, és un xivato de cuidado!!, ull amb el què feu, que el dia següent ho sabrà la Núria!! avui ha deixat retretat a son pare, dient que es passa el dia a l'ordinador i que la mama té molta feina, lo segon és cert, però lo primer... pobre Xavier, per uns dies que està fotut!! quina jeta tenen els nens; però la mestra està contenta amb la seva feina, hem de pulir la lletra i sobretot, la presentació (això ho veig complicat, és un brut de mena i embruteja la feina!) Al sortir li hem explicat, ha estat molt content que li diguessim, a més avui portava un examen amb molt bona nota per revisar, així que per ell: dia complert!!
A les 5 visita amb la dentista de l'Eric, ha explicat genialment el què li passa i què s'ha de fer, sóc incapaç de traslladar-ho, només se que el tema serà més complicat del què es preveia en un inici, així que, la setmana que ve, comencem amb l'ortodòncia. Aquesta boca serà una ruina!
Ara estan els tres dormits, cauen rendits, i no m'extranya, no paren en tot el dia, ufff no paro de pensar amb la frase de la pediatra: debes activarlo... a ella la voldria veure revisant examens, agendes, estudiant castellano, repassant taula del 8, mirant els muscles del cos, fent papilles... activarlo!! vull una vareta que els aturi un moment, perquè el botó de l'off no el trobo per enlloc!! activarlo... tinc paraula per pensar-hi per estona.

Vam celebrar la castanyada divendres amb la colla a casa del Jordi i la Montse, feia un fred que pelava i plovia per donar i vendre. Aquest any si que quedava bé torrar les castanyes al foc a terra, apeteixia menjar-les ben calentes.

Els nens s'ho van passar pipa, van montar una habitació de terror on tots participaven a espantar els pares. Van acabar rendits.

Dissabte va seguir plovent tot el dia, tenim el Xavier liciat, va caure d'una cadira i s'ha trencat 1 costella. Està magullat per tot arreu.

Diumenge al llevar-nos seguia plovent, hem anat a veure el riu ja que es sentia molt soroll d'aigua i per la nit s'ha sentit molta seranata, ha plogut molt, 124l/m2 a Prades, a Reus hi ha hagut un tornado, i a Vilaplana ha aparegut una nova roca al riu, és enorme, aquest debia ser el soroll que sentiem a la nit, el terrebastall que feia la pedra baixant fins que ha quedat trebada.