29 d'abril 1 any del Jofre

Avui el Jofre fa 1 any !!! que gran que és ja, de bon matí ja l'esperaven al menjador els seus regals, com té de tot, gràcies a Déu, no sabiem que podiem regalar-li, vam pensar que una piscina pel terrat de l'àvia estaria bé, hem triat una pisci-cotxe, xulísima, la noia de l'Imaginarium va dir-me que, mentres no la fessim servir de piscina, podiem utilitzar-la de parc de boletes... i ja tens tu que el pac de les boletes també l'hem comprat, clar. A més un vaixell per jugar quan sigui piscineta.
El nen ha vist els regals, però.. habituat a jugar amb ampolles, agulles d'estendre, estris de cuina... ha decidit que millor agafava una ampolla d'aigua buida que hi havia a la seva trona. Després quan l'Eric i l'Ernest han obert els regals, ha anat directe al vaixellet i no l'ha deixat. Com ja era hora de marxar, hem deixat empantenegat al menjador el tema piscina, per la tarda.
A l'escola l'esperaven amb una foto seva a la porta de la classe i amb un felicitats Jofre ben gran, li han fet una corona, i ha sortit amb un globus que hi posava: Jofre 1 any i amb un dels motllos d'osset que hem portat pels seus amics d'escola.
Un cop a casa l'àvia li he donat el regal que la Rosa de l'oficina l'hi ha fet, una peça de roba i una jirafa que corre com un dimoni... i el Jofre darrera d'ella a gates perseguint-la. Per la tarda la Cris li ha donat el seu regal, un globus preciós amb un nº 1 enorme i una camiseta de color taronja, no en sortim!! sembla que hi tenim un iman amb aquest color, i m'agrada tant com li queda... que la Cris li ha comprat les bambes i tot de color taronja. Genials!!!
Hem recollit l'Eric d'escola, junt amb el Roger, el padrí del Jofre, que, com divendres treballa, ha vingut avui a felicitar-lo, es queda a sopar i a dormir.. el padrí li ha regalat un Pocoyo que és com el gusiluz però amb música... no el deix, és al llit amb ell i tota l'estona li apreta la panxa per escoltar la musiqueta i veure llum.
La piscina ben inflada, el pac de pilotes s'ha quedat curt amb lo gran que arriva a ser el cotxe, dins s'hi han posat els 3 a jugar, pilota va pilota ve i el Jofre pel mig a veure què agafava, rient, cridant els 3 com loquitos... no els treurem del terrat aquest estiu.
No ha bufat l'espelma, anava directe a agafar-la amb la ma, així que hem bufat tots per ell, el pastís molt bo, però tips després del sopar (japonès.. teniem el Roger a casa i n'és un fan de tot lo asiàtic). l'Eric i l'Ernest ja fa estona que dormen, estan rendits, el Jofre és al llit amb el nino de la llum i la música i el Xavier i el Roger miren la tele.... i el Jofre ja té 1 any!!! ha passat més que volant, qui ho havia de dir?

l'Eric a socials ha de triar un personatge: un català universal... n'hi ha molts però ell ha triat la Carme Ruscalleda, d'internet n'ha tret informació, de la revista Descobrir Cuina també, hi ha preparat el treball. Vam decidir que per fer la presentació més amena, fariem un pastís de la Ruscalleda per portar a l'escola, podia ser de xoco (amb la que tenim de les mones....) però vam decidir que el fariem de formatge, i... avui ha triunfat!!! ha presentat el personatge i ha donat pastís de formatge als seus companys de classe.. a alguns no els hi agrada el formatge però al sortir els que em veien deien: molt bo el pastís.. i l'Eric encantat de la vida.
A més... ha estat finalista als Jocs Florals del cole, junt amb el Sergi Pérez, així doncs, el poema de l'Any anirà als Jocs Florals de les Corts (segona vegada que hi participa, i la primera va guanyar!!)
Al sortir d'anglès... finalistes també al Big ben del treball de Sant Jordi, tant ell com l'Ernest.. com diuen en una sèrie que li agrada al Xavier: nos hemos coronado!!!

diumenge 26 d'abril

El Jofre es desperta d'hora, porta el ritme de tota la setmana, així que.. a les 7 en peu, però diumenge plovia molt, habiem d'anar a la Mussara amb l'AMPA del cole de Vilaplana, unes historiadores ens habien d'explicar el poble, les restes... però un altre dia serà, així que, el Jofre es va quedar al llit amb el Xavier i jo vaig baixar cap baix, volia aprofitar per llegir el llibre que l'escola m'havia regalat, però... no vaig estar sola, l'Eric va baixar cap baix.. mama.. m'has d'ajudar (quina parauleta...) no ser què fer pels Jocs Florals.. un escrit o un poema Eric, mira si és fàcil.. ja.. però ajuda'mmmmm
L'any passar l'Eric va fer un poema molt bonic, parlava de què aviat seriem 5, parlava del Jofre.. així que, aprofitant el tema, vaig proposar fer-ne un de com havien anat els 12 mesos amb el Jofre.. començava així: 12 mesos passen volant.. però no ens venia res més al cap, el tema era fàcil i complicat alhora, l'Eric va pensar que estaria bé fer-los dels mesos de l'any, molt bona idea, però per no caure amb el típic vam decidir ometre el nom dels mesos, en el seu lloc el número d'ordre quedaria millor, vam començar anotant característiques de cada mes, pel gener: fred, pel febrer: pocs dies, el març: primavera... i així mes a mes, fins arrivar al desembre, després per fer les rimes... ufff, no quadrava res, però... vam tirar del diccionari de sinònims que li havien regalat a l'Eric per la comunió, llavors li va semblar un pal de regal.. i el servei que ens ha fet!!
Total, un poema bastant correcte.. que carai... molt correcte per ser d'un nen de 10 anys!!!

dissabte 25 d'abril

Som a Vilaplana, avui els nens i nenes de 1ª comunió fan la festa per tots els nens del poble, a la riba, xocolata amb coca i jocs (estirar corda, carreres de sacs, el mocador...) jocs dels que sempre surten en una trobada de colla o a les festes.. i els hi agrada, perquè ja no hi estan acostumats a jugar... aquests nens de ciutat....
L'Eric i l'Ernest però tenen un encàrreg especial, han de fer l'escrit dels jocs florals... jooo mama, què hi poso, ajuda'm no? aquesta és la frase preferida dels dos.. ajuda'm!
Si ajudar a un ja és prou difícil, ajudar-los als 2 és complicat.. la imaginació té límits i la inspiració no arriva tant fàcilment.
l'Ernest és el 1er a posar-s'hi.. què fem, doncs de gormitis.. Nest home... doncs de què?, no ho se, de cintes de colors, de cremalleres, de botons.... doncs mira, de cintes de colors pot estar bé, -si?
si home si.. i què li passa a la cinta? doncs no ho se, que ningú la vol.... home això és molt trist, no? bueno mama, però a les altres si que les volen.... mica a mica anem fent un guió... té delicte fer escriure a un conte a un nen que no sap redactar de cap manera... ai mare meva, quina tarda ens espera... però les idees van surgint, les ha d'apuntar a un paper, i després veure'm què n'aprofitem... al final tenim clar que, les cintes les venen a les merceries, que estan en una estanteria, que n'hi ha de molts colors, que algunes només surten uns dies concrets a l'any, d'altres a les nenes els hi agraden molt (llaços al vestit, als cabells...) i així l'Ernest va crear la seva història, vam posar punts, comes, guions, perquè ell... tot seguit i arreando... i en vam treure una bona feina, n'estava orgullós i jo... estregada.. calia passar-ho a net.. sense comentaris!!!
La nostra cinta era la protagonista el dia de Sant Jordi amb les roses i els llibres!! era una senyera (una cinta vermella i groga)!!!

divendres 24 d'abril

Sopar de mames de la classe de l'Ernest, m'agrada anar a aquests sopars, tot i que només es parla dels nens, veus que a casa dels altres passen les mateixes coses que a la teva i, que ben mirat, no ets la pitjor mare del món (etiqueta que em penja l'Ernest cada cop que dic NO a alguna de les seves peticions de Nintendo, tv...).
Quan dic parlar de nens, és de tots els que habiten a casa, és a dir els de més de 30 anys també conten... i amb aquests també veus que tots són calcats d'un mateix patró... Però un dia de tant en tant que es quedin amb la canalla i que nosaltres sortim.. està de conya!!!
Els nens però es queixen... jooo mama, i quin dia es farà un sopar de nens? això és complicat.. ja ho és quedar les mames... imagina la família sencera.. però estaria bé.
Recordo que a l'escola feiem sortides familiars, un dissabte o un diumenge, pares, mares, mestres, alumnes i tots els que feiem escola...(monitors de menjador, neteja..) encarregaven un menú en un catering i passavem el dia fora, els pares s'agrupaven per classes i la canalla no paravem en lloc.. recordo també que l'AMPA organitzava la revetlla de Sant Joan, a fi de despedir-nos del curs, al pati del cole, amb la meteixa idea, catering, jocs per la canalla (cantavem, explicavem rondalles a la vora de la foguera de Sant Joan, 1er ja haviem anat a recollir la flama del Canigó a la plaça Mercadal) i era una manera de desitjar bon estiu a tothom.
Potser algun dia m'animo a organitzar una altre sortida amb la classe de l'Ernest, però.. certament.. hi ha poc quorum, i acabem sent les mateixes famílies de sempre, i sap greu.

Sant Jordi 2009

Quin dia més especial, de bon matí un roser preciós estava esperant-me a la taula del menjador, feia un goig que enamorava.
He triat els llibres amb molta cura, tenia bastant clar què triar, però, un cop allí... et desconcentres.
Un Geronimo stilton per l'Ernest (Tercer Viatge al regne de la fantasia), un llibre amb textures i sons pel Jofre (La vaca maca) i un llibre, gruixut amb ganes però molt amè per l'Eric de la Tribu de Camelot (la Carlota i el misteri del canari robat) aquesta colecció, de la Gemma Lienas, m'agrada especialment, igual com tinc clar que d'aquí uns anys li caurà el 2CV, o així és la vida, Carlota, llibres que em van encantar en un moment de la meva vida i crec que a ell també li agradaran.
Hem passat plegats la tarda, al carrer de l'escola, on un drac inmens ens esperava, s'ho han passat pipa botant, saltant, corrent, jugant amb els mocadors gegants... ha estat molt bé.
L'escola ha organitzat una gran festa de sant Jordi, i la gent ha respòs molt bé, els nens ho recordaran temps.
El Jofre, sempre al mig de tot arreu, ha passat de braç en braç fins arrivar a qui estava més próper del drac perquè el pugessin a dalt i a botar s'ha dit. Ha acabat esgotat, s'ha quedat dormit al cotxet i ara, després de mirar el seu llibre i riure amb els ulls axinats i la boca ben oberta deixant entreveure les seves 2 dentetes, dorm plàcidament al llit.
L'Ernest ha volgut fregar totes les olors del llibre: la de rosquilles, la d'amburguesa gegant... què tenen aquests llibres que esl enganxen així?
l'Eric ha començat el seu, 21 pàgines ja ha llegit... de 412 que en té... quan acabarà?
Ara el drac dorm, desinflat per un grup de pares, els nens descansen i nosaltres... fullejan els nous llibres de Sant Jordi.
Ah... l'escola va fer un concurs cara sant Jordi, es tractava d'endivinar els autors d'uns poemes penjats al blog... els vaig acertar, avui he rebut el meu regal, un llibre, una rosa i... una peça de xocolata amb pètals de rosa... la mare, quina pinta que fa!!!!

Ja s'apropa el 23 d'abril, Sant Jordi, és un dia ben especial, m'encanta i m'agrada disfrutar-lo amb els nens, l'any passat, amb una panxa inmensa, els vaig anar a buscar al migdia al cole, vam agafar el 54 i ens en vam anar al centre, vam fer una cua de dimonis per dinar, però van poder remenar i mirar les paradetes de la Rambla amb tranquilitat, després per la tarda estaven intransitables, vam comprar pa de Sant Jordi, els llibres de cada un d'ells, el del papa (ben dolç, el Xavier no té temps de llegir i la pastisseria Vives fa uns llibres... boníssims!!!), els de les nenes... una feinada.
Aquest any no se com ho farem... jo treballo, ells ja reclamen ja poder baixar al centre.. ens haurem d'organitzar.. però anar-hi amb el cotxet em fa molta mandra, i a l'escola per 1er any celebren el Sant Jordi obert a les famílies... així que, ens quedarem al barri!!!
A Vilaplana van celebrar Sant Jordi aquest diumenge passat al cole, pel matí els pares van posar una paradeta de llibres, (els pujen d'una llibreria de Reus, amb el preu que l'han de vendre ja posat, després passen contes, els hi donen una comisió per llibre venut, que va a les arques de l'AMPA i la gent no s'ha de moure del poble per comprar els llibres, és genial) hi havia un conta-contes pels nens, per la tarda una peli i xocolatada. Ens ho vam perdre però els llibres ja estan guardats, per l'Eric un de la penya dels tigres, per l'Ernest el de Cracòvia (que llegirà l'Eric.. és clar...) i pel Jofre un de pàgines de cartró, sense lletres i amb molts dibuixos, l'han triat les nenes... veurem què és quan arribem.

Avui el Xavier i els grans han anat a Montmeló a veure curses de cotxes.. així que el Jofre i jo hem recordat vells temps... jajaja, quan estàvem sols a casa...
Hem aprofitat per anar a casa l'àvia a dinar, que... com que no hi anem mai.... més que res per no perdre el costum, com que feia molt de bò el Jofre ha descobert el terrat.. s'ha posat com un gitanet, gatejant terrat amunt i avall, treient la terra de les torretes, mullant-se amb la maguera... i rient molt. Quin estiu li espera al pobre terrat!!! no quedarà cap planta viva.

Amb l'àvia hem plantat verdures, dissabte amb els nens vam anar a un hort a Reus a comprar planter, vam comprar cogollos, fulla de roure, xerris, raf, pebrotets verds, esbergínies i bajoques, vam plantar-ne una part al terrat de Vilaplana i el reste el vam portar a Barcelona pel terrat de l'àvia.. això dels horts urbans a Vilaplana els hi fa molta gràcia, però a mi no me'n fa tanta, tant de bo tinguessim un terreny on fer verdura i poder menjar-la recent collida... però ens conformem amb la verdura de les torretes.. a veure si tenim sort i surt tot bé, farem fotos per posar-les al blog. Si hagués estat per l'Ernest.. ell volia comprar melons, síndria.. per fer-ho a les torretes... santa inocència.
l'Eric pensava que feiem el pena, mama, nantrus amb 30 cogollos i la gent els compra de 100 en 100... si i encara més ridícul els 5 pebroters i les 5 tomaqueres... però.. les torretes donen pél que donen...

Aquesta setmana ha estat més curta; tret que de nou el Jofre està amb bronquitis, que ja no és cap novetat perqueè s'està convertint en habitual, no ens han passat gaires coses.
Dijous el Jofre i una servidora ens vam quedar tancats a l'ascensor de casa l'àvia Rosita, no va ser gaire estona, ben mirat crec que no va arribar ni a 10 minuts, però vam esberar l'àvia.
Just abans d'arribar a la planta baixa, l'ascensor es va parar, normal, va obrir les portes automàtiques i a l'hora d'obrir la manual, no s'obria, al mirar vaig veure que erem entre un pis i la planta baixa, així que.. a dins tancats, afortunadament els ascensors ara tenen telèfon, màgiques tecnoligies, així que vaig trucar al rescat, la noia molt amable, em va contestar que em venien a treure de seguida. Vaig aprofitar la cobertura del mòvil per trucar a l'àvia, a fi anés a recollir l'Eric i l'Ernest, doncs vista la situació, ho tenia difícil per sortir i arribar a temps, mare meva, quin esberament, ai, ai,.. i ara què fem?? espera que truco un veí.. i jo que només volia que anés a recollir els nens!!, au doncs, avisa, avisa.. llavors vam trucar al Xavier, avisa a l'escola que no arrivo i surt tu a buscar els nens que ta mare s'ha atabalat i ha anat a avisar un veí que em tregui de l'ascensor... l'àvia va ser ràpida, el veí tenia clau i escala i va arrivar abans que el rescat de l'ascensor... tanta tecnologia i el boca a boca fa més via.... el veí va obrir la porta, li vaig donar el nen, vaig deixar el cotxet preparat per poder-lo baixar i vaig saltar jo, un cop a baix vaig baixar el cotxet, quan l'àvia va arrivar a baix, el nen ja tornava a ser al cotxet, sentat i lligat i menjant barreta de pa, més feliç que un gínjol.. i a córrer a buscar els nens al cole... que encara avui no es creuen que el Jofre i la mama es van quedar tancats a l'ascensor.. perquè... no ens van treure els bombers!!! ja et dic jo....

dillums 13 d'abril

ja som a Barcelona, toca recollir les 3 mones que falten, a casa l'àvia ens hi esperen la Clara, l'Alexandra i el Jordi i la Dolors, per donar les mones als nens. Fa molt de sol, així que aprofitem el terrat, després de tants dies d'aigua, ve de gust el sol.
Més xocolata!!! ens sortirà per les orelles, l'Eric ja ha calculat que en té per fer un munt de pastissos i fondues de xocolata!!!

diumenge 12 d'abril

Anem a buscar mones, a Tarragona la tradició diu que la mona la fan tant el padrí com la padrina.. així que.. a casa recollim 6 mones i 1 mico (el del Xavier)
El primer en tenir la mona ha estat el Noir, l'Eric, padrí del gos, li ha fet una mona a mida, després el Jofre, el seu padrí el Roger li ha fet una monassa!!! un robot de xocolata (que el Jofre ja ha probat) i la mona plena de flamets!!! mare meva, com s'ha de menjar tot això un nen tant petit!! aquest padrí....
Després ha estat el torn de l'Eric, una mona de xocolata com ell havia demanat, molt gran i molt maca... qui té un padrí ric.. no és pobre del tot!!!
l'últim... l'Ernest, el tito aquesta vegada no ha arrivat d'hora i el pobre Ernest ja patia per si ell no tindria mona... quan l'ha vist... mama!! té el xinxan!!! i és tota de xoco com jo volia...
De moment tenim xocolata per una temporadeta (no gaire llarga que a casa la xoco vola) i encara queda recollir les de demà.. quina golaferia

dissabte 11 d'abril

Hem celebrat el meu aniversari a Vilaplana, amb els de casa, per sopar... montaditos!!! quin feinada, però.. han quedat de conya.. en agradat molt i la veritat... estaven molt bons!!
He tingut molts regals, una colecció del Tous que m'agrada, hi he recollit arracades, anell, penjoll i pulsera.. tota ben equipada Moltes gràcies a tots.

Quina setmana santa més passada per aigua!!!
Ha plogut cada dia tret de dillums :-(
dimarts, aigua
dimecres, aigua
dijous, tot el camí aigua i al arrivar a Vilaplana, aigua altre cop
divendres... un aiguat de nassos!! pel matí el viacrussis va aguantar ningú sap encara com, ens vam dedicar a fer bunyols, els típics de Vilaplana són diferents dels de la majoria de llocs, són enormes!!! i molt bons.

A l'hora de les 7 paraules (a les 12) plovia pels descosits, i a l'hora de la processó, a 2/4 d'11, encara plovia més, així que, una servidora i el Jofre es van quedar a casa, sentint tronar, veient llampegar.. i pensant que l'avi, l'Eric l'Ernest i el Xavier devien estar ben xops. L'avi explicava sopant que des de l'any 56 que no s'havia hagut de fer la processó per l'església.. i els majorals d'aquest any el Josep de ca l'Assessó, l'Edgar del Keni i el fill petit del maño van decidir que, ja podia ploure que ells treien el Sant Crist com fos, hi havia una banda, la del pare manyanet de quan el Josep hi tocava, els vaig sentir des de casa passar, pensava que era broma.. però no!!! Van sortir, la gent amb paraigües i ells van fer un tomb petit però van sortir, per davant de casa de cada un d'ells, així doncs.. ni la pluja els va malmetre el dia.. molt bé!!! Va seguir plovent tota la nit, l'andemà, el riu de nou baixava a l'ample, un aiguat increible des de les 2 vertents de la riera i els salts!! es veien tots els salts d'aigua de la Mussara.

Divendres va fer 11 anys que es va morir la padrina, també era divendres Sant, aquest any ha caigut igual.. quan veig els nens penso lo feliç que seria ella amb els seus bésnets!!! miseria de destí.. no en va conéixer cap!! però l'Eric, que sap que a mi em dol especialment.. els divendres sant em fa costat, -va mami, que la padrina no voldria que estessis trista... pobret..

Una alegria... hem descobert que tenim els arbres florits, la pomera plena de flors i la prunera de prunetes petitones

Dillums 6 d'abril

Avui faig 38 anys, mare meva... quin munt!!
De bon matí ja he rebut els regals dels nens, amb l'Eric ahir ja vam deixar preparat un pastís a la nevera per bufar les espelmes al vespre.
1er dia de vacances dels 2 grans, el Jofre és a la guarderia, l'Eric i l'Ernest a casa amb una cangur, la Mariona, una companya de facultat de l'Alexandra, molt maca i carinyosa amb els nens, i molt responsable, la veritat.
El Xavier ha preparat el sopar, pasta amb crema de llet, boníssima, una amanida i el pastís. Ens ha agradat força però la base... la cambiarem, ens agrada més amb galeta que amb civada, però està molt i molt bo.

Diumenge de Rams 5 d'abril

A 1era hora ja estavem adornant els rams, a Barcelona els nens beneixen una palma o un palmó, amb un llaç i un rosari de sucre, a Vilaplana som de poble, Jesús va ser aclamat amb rames d'olivera i això és el que porten els nens, branques d'olivera, acord amb la seva alçada, més o menys carregats de caramels i dolços segons l'economia i generositat de la padrina. Nantrus ens els adornem com ens sembla, el del Jofre a llacets de colors, ell no menja dolços, els de l'Eric i l'Ernest amb galetes, ous de xocolata i xocolatines... ben carregadets, que al final... pesen com un mort i els hem d'acabar trajinant el Xavier i jo.
Vam beneïr la palma a la plaça de casa els avis, com anys enrera, i després vam fer processó fins a l'església, en Manel va explicar als nens molt bé el què es celebrava i els va fer participar en la cerimònia com sempre.
Sort que no va ploure i encara va sortir el sol.

Divendres 3 d'abril

Carregats amb les mones que els nens han fet a l'escola, marxem a Vilaplana, ahir van portar els àlbums, treballats amb molt d'esforç, molt ben fetes algunes planes, i amb ganes de fer via unes altres, el treball que fan però, els hi agrada ensenyar-lo, ja sigui per dir.. aquí no tenia ganes de pintar o per dir.. mira, m'ha costat molt!! hi passem una bona estona veient-los, mirant-los i repassant-los.
Diumenge Rams, ja ens ha dit l'Antonio de la Leo que tenim els rams a punt d'adornar.

Tenim un ou de paper decorat penjat a la paret de l'esciptori de l'Ernest, és un ou màgic, únic al món, que el dac aquesta nit passada, ha deixat penjat a la paret de l'escola amb el seu nom!!
No n'hi havia cap d'igual, els ha dibuixat tots a ma, un a un mama!! a ma? bueno.. amb les urpes... Ai senyor... després no entenem que Sant Jordi volgués matar aquest drac tant bo, si no se la menja la gent mama... és bo de devò!!
Clar que si joia, el drac de Sant Jordi només és una llegenda, i com a tal.. té una part de certa i una de mentida.
Doncs està clar, la certa és que de la sang van sortir roses, no? i la mentida.. que fós dolent!!
Arrea!!!