Quina passada, ha estat un cap de setmana genial i això que el temps no hi ha acompanyat.
Vam sortir a les 6 del matí, els nens dormien al cotxe, a les 9 vam parar a esmorzar i a les 12 passades ja erem a Zaraust. L'hotel de l'Arguiñano es tal qual es veu a les fotos, el castell, a primera línia de mar, un verdader caprici.
Només entrar ja van preguntar-nos qui era l'Ernest, li van entregar un llibret de caricatures de l'Argiñano, per pintar, amb un pack de colors i.. el llibret estava dedicat: para Ernest, con todo mi perejil Karlos, rico,rico..

L'Ernest encara flipa ara, un cop a l'habitació... què dir, inmensa, decorada rusticament, amb una terrassa... enfront mateix del mar, única vista, increible.. vam sortir a veure Zaraust, feia molt de fred i pluvisquejava, així que vam tornar d'hora al restaurant per dinar, obren a 2/4d'2 i hi havia cua!!!, al entrar l'Ernest diu: -mama hi ha el Karlos i.. efectivament, allí estava, va felicitar l'Ernest, ens va preguntar com estavem... i es va fer una foto amb els nens, sincerament, una persona super-agradable, que per res sembla el cuiner mediàtic al que li han pujat els fums.. tot el contrari, és una persona superplanera i senzilla.
Vam dinar de fàbula, a l'Ernest li van portar els seus espaguetis amb tomàquet, ei, però de l'Arguiñano, eh!, l'Eric va decidir que volia un menú degustació igual que el Xavier i jo, s'ho va menjar tot, 4 plats boníssims i encara vam cambiar els postres per una degustació de postres, com no probar tots els postres de l'Eva? va estar genial, tot boníssim.
Per la tarda, uns surferos aprofitaven les oles, des de l'habitació els veiem amb privilegi, vam veure pujar el mar, amb un no res no hi havia platja.
Per la tarda vespre a Donosti - Sant Sebastian, una ciutat bonica perquè si, un casc antic més que habitat, amb tot de tavernes i gent a totes, vam entrar a una que va resultar ser una penya de la Reial, amb dia de partit, els nens a 1ª fila a veure el futbol, la Reial va guanyar 0-3 així que tothom estava encantat, i les tapes... de muerte, l'Eric s'anava passejant amunt i avall agafant montaditos.. l'Ernest però, va decidir que ell anava a lo segur: un happy meal del McDonald's.. i son germà pegant-li la bulla, nen, que aquí es menja això, tu sembles tonto...però l'altre feliç amb la seva amburguesa de peix.
L'endemà pel matí, esmorzar a l'hotel, de nou amb l'Arguiñano allí, preparat per anar a caminar amb un amic, i nosaltres... cap a Pamplona.
Pamplona decebedora, em decidit que no ens agrada gens i no hi tornarem, no té cap encant, i la plaça de toros.. tant de dir, tant San Fermín... és menys que la meitat de la de Barcelona, ara.. toros per tot arreu, figures taurines... tret dels carrers adoquinats... no val la pena.
De tornada a Barcelona va sortir el sol, tot el cap de setmana amb pluja i va ser sortir de Pamplona i sol solet!!
Un bon regal per tots, recomanable 100% i sense que la butxaca ho noti gaire, can Arguiñano és més que apte per l'economia de les famílies numeroses, serà perquè ell té 6 fills?

Fotos del dinar

Així que en Pérez ha deixat més gormitis... tindrà ell la fàbrica?
Avui preparem maletes, el Jofre està millor, marxem a Sant Sebastian i a Zaraust, regal d'aniversari de l'Ernest, anem veure l'Arguiñano. Ja tenim el llibre de receptes de postres a la maleta.. i si el firma? seria massa
Diuen que no farà gaire bon temps... veurem a veure.. mentre no plogui!!

Doncs en Pérez ha portat..... gormitis!! 1 caixa de 4 i un sobre, però.. s'ha de veure la jeta que arriva a tenir l'Ernest, ve a l'habitació, ens ensenya el regal, content, molt content, però diu: -no ho entenc, no m'ha deixat cap diner!! per matar-lo.. tu creus? doncs ja ens tens mentres era al lavabo a amagar el diner entre els coixins, quan l'ha trobat... -ho veus com no podia ser que no em portés diners? i més feliç que un xinxol.
però.. avui hem tret una altre dent!!, així que.. acabem el post igual que ahir.. a veure què ens deixa aquesta nit en Pérez!

Avui és dimecres, el dia de l'Eric, al sortir del dentista tenia clar que ell preparava avui el sopar, ja haviem estat mirant una recepta.. i l'ha portat a terme. Ens ha fet un pa, spiro-dogs, farcit de botifarra i formatge de muerte.. i de postres, dimecres de quaresma... bunyols! la recepta dels bunyols era per fer-ne molts, així que li hem fet reduïr per nosaltres 4, mentres preparava el postres repassava mates, divisions.. hem aprofitat bé el temps, ha cuinat i ha fet problemes a l'hora.

L'hi ha sortit genial.

L'Ernest però, tenia feina a menjar-se el pa (i això que era superesponjós), avui hem tret una altre dent.. a veure què li porta en Perez

El Jofre està pochito, torna a tenir bronquitis i a més un virus nou (peu ma i boca) que fa que li surtin llaguetes a la boca, a les manetes i als peuets. Està molt tovet...
El Xavier avui tenia festa, així que s'ha quedat amb ell, per la tarda, però, ha anat a gastar el seu regal del dia del pare, ha tornat.. relaxadíssim, li ha agradat molt, la sessió de flotació espectacular i el massatge... super bé.

Demà de nou portarem el Jofre al pediatre per controlar la bronquitis.. i al dentista amb l'Eric i l'Ernest, que té una ditxosa dent que no vol caure i l'altre és a dalt de tot però per darrera, com si li sortis una nova filera de dents.. nens!!!

21 de març

Hem celebrat l'aniversari de la Sayaka i la Nadie, L'Ivan ha fet el dinar, fideuà, i la Sayaka ha preparat un conill amb cervesa i un pollastre a l'estil indonesi (amb curry i formatge), molt bo tot.

La Sayaka va fer 34 anys el dia 18, però eren a Sevilla, regal d'aniversari de l'Ivan, així que dissabte que hi erem tots, vam aprofitar per celebrar-ho.

divendres 20 de març

Hem celebrat l'aniversari de l'Ernest, la Raquel, la Mireia i el Sergi Perales amb tota la classe, els nens... s'ho han passat pipa, i els grans.. també. Amb els diners que han recollit els pares de la classe li hem regalat a l'Ernest: les bambes del Messi!!!, una cartera, una camiseta i gormitis!!!
Les fotos... com sempre ho diuen tot

19 de març, dia del pare

De bon matí l'Eric s'ha llevat per acabar el pastís, l'ha decorat i de nou a la nevera, per servir-lo ben fresquet per postres a sopar.

És el dia del pare, a l'escola no fan cap detall, recordo quan nantrus els feiem i els portavem a casa d'amagat fins el dia que s'havia de donar, per Reus encara hi deu haver algun cendrer de fang (i el papa no fumava!!), algun que altre pot pels bolis... o el tipic cotxe amb fotos pel vehicle.

Nantrus no tenim ni temps ja, així que hem decidit regalar-li al Xavier una sessió de flotació a fi es relaxi.. i.. el pastís de l'Eric, per sopar.. tartaletes de truita... uhmmmm

18 de març

Demà és el dia del pare, l'Eric li vol preparar un pastís, així que ja fa dies que busquem receptes fàcils (l'Eric no és l'Ernest, jajaja). Hem trobat un pastís facilet i resulton, veurem com li surt, però no nescessita cocció, és dels que cuallen en fred, així que.. ho tindrà més fàcil.
Just després de sopar, un cop l'Ernest al llit, es va tancar amb mi a la cuina per preparar-lo, ho va fer tot ell, però vam deixar el tema de decoració per l'endemà pel matí, ja que era preferible que cuallés primer.

Avui l'Eric ha sortit esverat del cole, -mama, mama, a les 8 hem de pujar al terrat per veure l'estació espacial..

Només faltava això, avui, venien carregats de deures els 2, tenen anglès, que de per si ja és el dia que anem pitjor de temps i a sobre... a veure l'estació espacial.

Com per art de màgia, però, a les 8 estaven els deures fets, dutxats i a punt per pujar al terrat a veure l'espectacle.

Primer no la trobavem, tampoc estava clar què buscavem: mama és com un avió però que no perpelleja i brilla més què Venus

En sec... allí la teniem, es veia una llumeta blanca que sen's apropava, cada cop més i darrera, tal ment un fillet, la seguia una altre llum -si, si, si que ho és!! i això de darrera és la nau que avui hi ha d'arrivar, ens ho ha dit la senyo!!!

Total, l'espectacle ha durat 5 minuts si hi ha arrivat, però estaven engrescadíssims!! fins i tot el Jofre estava mirant llumetes, ell però les del Tibidabo, Montjuic, la Torre Catalunya.. que resaltaven més.

La foto no és gens agraciada, el tema està en que l'estació i la nau es movien, i l'objectiu de la nostra càmara està unes dècimes de segon obert, així que, capta els llumets en moviment.. però de record pel dia ja serveix!!

diumenge 15 de març

Hem esmorzat les melmalades casseres, estan molt bones, la de poma.. molt dolça i la de mandarina... a més nosaltres en tenim de maduixa!! genials fin i tot la de tomàquet està bona amb philadelphia.

Hem dinat fora, a la pitzzeria de vora casa, allí li hem regalat a l'Ernest un llibre de cuina, que ahir no li vam donar... vam pensar que després del mega regal: un pastís de gormitis!!, valdria la pena guardar-lo, així que, avui, quan l'ha obert: - el pendré a Zaraust perquè me'l signin!!! és clar que si, un llibre de l'Eva Arguiñano de postres (Lo más dulce), que ja ha fet que per sopar, de postres, tinguessim "budín de mandarinas"... ufff de muerte.. això no pot seguir així perquè hi ha 92 receptes de postres... des de torrijas a .... el què vulguis!!

14 de març 2009

l'Ernest fa 8 anys!!!!!
Quin homenet està fet, enrera hem deixat aquell temps en què tot eren pataletes, enrabiades, voler-se morir o matar-nos a tots... sense comentaris!
Ara també s'enfada, però es pot raonar amb ell, no té aquells atacs d'ira tant sovint (perquè de tenir-ne encara en té algun), s'enrabia, però no d'aquella manera que semblava posseït.
És un nen molt alegre, que si tens 5 minuts per ell és agraïdissim, li encanta que li facis cas, explicar-te les seves coses i que dediquis una estona a estar amb ell i prou, li agrada molt cuinar.. massa i tot, i de regal d'aniversari ha demanat: anar a dinar a Can Arguiñano!! quin nen de 8 anys demana això?,

també ha demanat molts gormitis, a tothom, a la padrina, als avis, a l'àvia i la iaia, al padrí, als tiets.. com diu la Sayaka: es el SR. GORMITI!

Així que de regal, li vam preparar un pastís de Gormitis, l'Eric es va entretindre a fer figuretes amb globus per decorar el menjador.

Hem celebrat el seu aniversari, una mica accidentat perquè sen's va posar malalt el divendres, vòmits, descomposició i no va anar a escola, estava molt trist i enfadat, perquè havia convidat al seu amic Jan a dormir a casa, però amb el panorama (era al lavabo cada 5 minuts...) vam parlar amb els pares per anular-ho, durant tot el dia va anar dient: -ja em trobo bé, dieu-li al Jan que vingui... però un cop a casa, i convençut que no vindria, es va quedar al sofà dormit i així va continuar 11 hores més, llevant-se el dia del seu aniversari i de nou... al lavabo!! pobret.
Però la família va venir a dinar igualment, celebravem l'aniversari de l'Ernest i l'any nou que haviem passat a l'hospital.

Un menú de 5 estrelles (jejejeje)
aperitius:
Gambes amb crosta de coco
Daus de tonyina ab melmelada de tomàquet
Salmó amb sèsam
Tartaletes de formatge cremós
Remenat d'alls tendres i butifarra negra
Rotllets ametllts amb crema de formatge
Escolpinyes amb taronja
1er plat
Sopa de cranc amb all i oli
2 plat
mandonguilles de rap
xarrups de fruites (llima, poma i mduixa amb platan)
postre
mousse de turró de Xixona
pastís d'aniversari
cafè, tè i trufetes

de decoració a la taula hi havia girasols de formatge amb pipes pelades... mmmm!!
va quedar perfecte, però... no vam pensar amb les fotos, quan ens en vam donar compte... ja estavem els plats buits.
Veurem com ho fem per aconsegui-ne, perquè repetir el dinar... no m'hi veig en cor.

De regalet pels de casa els hi vam preparar un pack per esmorzar l'endemà: pa de llet, melmelada de mandarina, de poma i de kiwi. Les capsetes van quedar molt xules, i tot fet de casa!!!

A veure què ens serveix l'Arguiñano a casa seva, perquè hi anem de devò!!!!

Avui el Xavier ha estrenat el seu Filomenu, de bon matí ja era a Montmeló veient els entrenaments de F1, escolta escolta brrrrrmmmmm!!!! cada cop que em trucava al mòvil em posava el telefon enfocat a la pista perquè sentís el soroll dels formula 1
Els nens enfadadíssims perquè ells havien d'anar a l'escola i el papa s'ho estava passant pipa vient l'Alonso, en Masa, i companyia.. i el papa, realment s'ho ha passat pipa, demà hi torna, i hi va amb l'avi... quin parell!!
Mentres en Jofre segueix gatejant, cada cop més ràpid, i quan ja és on vol arribar, s'agafa al què troba i, amunnnnt dret i a tirar a terra el que hi hagi sobre de qualsevol lloc, perillen ja les coses del moble, de sobre la taula, les plantes, les gerres de vidre que ni l'Eric ni l'Ernest mai van tocar, els endolls.., tot perilla, tot menys ell, té un angelet que el guarda!!!

Quin cap de setmana més atrafegat, de nou calçotada, però amb la colla!!!, mare meva quin munt de nens, veient-los tots a taula queda clar que ens hem fet grans.. i després perquè diguin que no hi ha nens, fent broma però.. vam deixar clar que teniem més nens nosaltres a taula que a l'escola de Vilaplana a menjador (diu la Marta: -al cole com a molt ens quedem 10 a dinar!!) doncs nosaltres teniem 15 nens i nenes!! es diu aviat contant que erem 6 parelles!!! 3 d'elles família numerosa.
El tema dels nens és ben curiós, tu no dius res, però ells s'ajunten ràpid, nens amb nens i nenes amb nenes, dóna igual l'edat, a l'hora de dinar igual, en un cantó de taula nens i a l'altre les nenes.. sembla mentida, però els grans fem el mateix, donat que era el dia de la dona treballadora (ejem ,ejem..) nantrus cuidant la canalla i preparant-los el dinar i ells fent un xampú mentre coien la carn i els calçots.
Després de dinar, però, no hi ha canalla, els grans cuiden als petits, estan acostumats a estar junts i ells mateixos s'organitzen, el joc de les pel.lícules, a amagar, a fer cabanyes, corren tros amunt i tros avall, no hi ha baralles... és genial.

De tornada a Barcelona, de nou, dormits tot el camí

El què fan uns gormitis.. motiven fins i tot al Jofre, avui, quan els ha vist, no ha tardat en plantar-se ell sol per agafar-los del sofà.. després els hi hem posat ben lluny i.... HA GATEJAT!! per fi, el Jofre ja gateja, mica a mica, s'ho pensa molt, fa 3 passos i seu.. però per fi s'ha llençat a gatejar.
Molt bé Jofre!!!

diumenge 1 de març

No sabem si avui el Jofre fa o no fa 10 mesos, el tema és que el febrer no ha tingut el dia 29, així doncs.. els fa avui!
Toca calçotada amb la família.. no hi som tots però Déu ni do.. es comenta la sortida televisiva del Tito i la Susana, la Sayaka prova de nou els calçots, aquest any igual de preparada.. li encanten. Després una bona parrillada de carn, botifarra i allioli, total.. no ens hem d'apropar a ningú més..
El Jofre passa de ma en ma, despert, prova les galetes que la tieta ha portat del Japó.. la coca de l'Ernest, que ha preparat al matí per portar pel cafè, té molt d'èxit.. els nens però.. amb una pilota als peus, desapareixen ràpid de la vista... semblen cavallets desvocats.

La tornada a Barcelona ben tranquila, tots 3 clapats fins a casa... el camp els agota!!!

Aquest cap de setmana ha estat ben mogut.

Dissabte 28 de febrer
Tot va començar per un treball de l'Eric al cole, té que explicar una llegenda, alguns de la classe ja n'han explicat: la del timbaler del bruc, la del llenyataire sincer... nosaltres, més originals que ningú, hem pensat que n'haviem d'explicar una de les nostres terres, així seria diferent i no la sabrien, hem triat: el salt de la reina mora!! clar que si!!, així doncs, què millor per explciar una llegenda a la classe que viure-la en persona?, així doncs, dissabte, de bon matí, cap a Siurana falta gent, un cop allí dalt, un fred que pelava, estava núvol.. i els nens, incrèduls amb la lleganda, van preguntar a un senyor del poble on era el salt, ens va guiar fins a lloc i un cop allí... millor n comentar la teoria de l'Eric, -mama, això és un timo!! com pot ser que un cavall deixi les petjades en una roca? que no veus que no pot ser!! Eric, és una llegenda... no mama no, el que és és un timo!!!.. Eric... com explicaràs a la classe la llegenda si tu no la creus?.. al final el vam mig convèncer, es van engrescar amb el tema, vam buscar la tomba de la reina, les petjades del cavall i la cara del jueu traïdor esculpida a la roca...
Feia molts anys que no pujava a Siurana, no recordo què devia pensar jo la 1ª vegada que vam anar a veure el salt de la reina mora, però de ben segur que no debia dubtar tant com ells 2, l'Ernest només feia que dir: pobre cavall.. pobre cavall.... i va caure al pantà? pobre cavall...
Total, que un cop explicada la llegenda, donada un volta per Siurana i visitada l'agrobotiga, poc més es pot fer allí dalt.. carretera i manta i cap a Cornudella, vam dinar a la fonda del Racó, també feia molts anys que no hi anava, però la recordava tal qual.. vam dinar de fàbula.

Per la tarda-vespre festa de Carnaval a Vilaplana, al casal, 1er ball infantil, després sopar i per acabar ball per tothom, grans i petits (la idea era que fós pels grans, però els nens van acaparar la pista).
El Jofre va aguantar fins passades les 12 de la nit, va menjar de tot, inclòs coca en recapte, L'Eric li va donar el crostonet i ell venga a rosegar, quan ja el va tenir prou babat.. el sucava al plat i de nou a la boca.. no té remei!!!
l'Eric i l'Ernest van acabar rendits, de ballar no van ballar, però... nens com són, la pista es va acabar converint en un camp de futbol, el tap dels esprais de colors en pilota i ells en jugadors entussiastes... nens!! mentres les nenes s'h miraven sentades a la cadira i els papes i mames organitzàvem la calçotada de diumenge que ve.