dijous 1 d'octubre
Són casi les 11 del vespre, a aquesta hora, l'Eric ha acabat els deures que tenia per demà i ara, se'n va a dormir, contant que demà a les 7 s'ha de llevar i encara li queda estudiar per un possible examen.
Això no hi ha qui ho aguanti!!! Son germans fa més de 2 hores que dormen con lirons.
Fer 6è és tota una responsabilitat, però... ja em queda el dubte de si això és gaire normal, tal com ha sortit del cole ha anat a anglès i d'allí directe a casa, dutxa i deures, ha parat per sopar i ha continuat fins ara... no podem dir que hagi estat badant ni jugant, ni molt menys descansant o desconectant.
Avui, al bloc del cole es parlava dels drets dels infants, dient que no calia ensenyar-los quins eren perquè ja els aprenien sols, la directora n'ha afegit uns quants:
- Dret a conèixer el valor del “no”
-
Dret a mirar la televisió una estoneta curteta, i a mira-la acompanyat-
Dret a avorrir-se- Dret a saber que és la tristesa
- Dret a tenir uns adults al costat que els exigissin al màxim de les seves capacitats
- Dret a conèixer que hi ha uns límits
- Dret a que se’ls hi doni una dieta equilibrada
He marcat amb negreta els que crec que reinvindicaré en favor del meu fill, perquè, temps per avorrir-se amb tot lo que ha de fer... no en té, i no és que sigui perquè està carregat d'activitats, no, l'Eric fa esport (2 dies a la setmana, forma part de la seva educació com a persona i fa que cremi els possibles desaquilibris a la seva dieta), va a anglès els altres 2 (idioma nescessari en aquest món que vivim) i per tant, no té temps de veure la tele, ni sol ni amb companyia, com tampoc de jugar amb els seus germans, ni amb els seus amics el cap de setmana, (l'Eric avança resums de temes, estudia.. fa 6è!!) i, evidentment, sap sobradament què és la tristesa i, sincerament, no m'agrada veure'l trist, encara no té 11 anys i la vida és molt llarga perquè li toqui estar trist de debò.