28 de desembre, diumenge

Com si es tractés d'una inocentada del meu ronyó, avui torno a tenir febre!! ja li val, té unes ganes de tocar els nassos... els nens ja no saben si els hi dic de broma o en serio que no em trobo bé, l'Ernest diu... jolines tia, en sec estàs bé i de cop estàs molt malalta, vols dir que no ho fas veure? al final, fins i tot jo m'ho creuré!!
Avui l'Ivan, que no tenia res millor que fer, se li ha ocurregut obrir-li un bloc a la Nadie, la seva gossa, em rigut molt al vespre llegint-ho. Els nens els hi feia molta gràcia veure les fotos del gos... no té preu.

Ja tenim tot el dinar del dia 1 preparat, ara queda el dubte de què estiguem en condicions per rebre la gent a casa... a veure com ho arreglem!

27 de desembre

Som a Barcelona, sona extrany passar el Nadal aquí.. si que els carrers estan ambientats, hi ha els llums, les tendes... però no és el típic Nadal de Vilaplana, on tothom s'arreplega al casal i no veus a ningú pels carrers de tant de fred que hi fa. Als de la colla els extranya que no hi siguem i per la nit truquen: -que esteu tots bé? ningú pensa que la malalta sigui jo, sino que tots pensen que deu ser el pobre Jofre.
La frase.. nena.. no guanyes per res aquest any!! com has d'anar a treballar divendres!! això dic jo, com he de començar a treballar així? però.. qualsevol diu que comença amb una baixa després de 8 mesos de no ser-hi...

26 de desembre Sant Esteve

Estic millor, així que decidim marxar a Reus a dinar, no ens cadarem a Vilaplana, tornarem a Barcelona, no fós cas que haguéssim de tornar a l'hospital, a mig camí però... ja, el ronyó torna a fer de els seves, l'Eric i l'Ernest pobres espantats, la mama torna a estar malalta, tremolant sense poder controlar-ho, un cop a Reus, el Roger li dóna al Jofre la seva cagada de tió !! una caca de peluxe, no és això el que caga un tió? molt guai!!!
l'Eric i l'Ernest obren més paquets, els tions de casa l'àvia i de casa el padrí Ivan també han cagat, a un lloc roba, a l'altre llibres, i ells encantats, el Jofre s'ho mira expectant.. no entèn res però com que ells riuen i salten, ell també riu. Jo també tinc el meu regal, una punxada al cul de calmant!!, no hi ha manera. Després de dinar els nens diuen els versos, l'Ernest, para la ma perquè li donin "canelons", àvia, però no dels de menjar i amb els dits fa el denyal de diners, ah, Ernest... tu vols calerons!!! això mateix "canelons"

25 de desembre, Nadal

1er Nadal del Jofre, de bon matí els nens llevats, llegint la carta que els hi ha deixat penjada a l'arbre el Pare Noêl dient-los que com és que ahir ningú li va obrir la porta.. ja tenim el pobre Ernest preocupat per totes les festes.
Anem a celebrar el Nadal a casa l'àvia Rosita. No estic gens fina, el ronyó em molesta i em noto febrosa, un cop allí, em miren la febre, 39'2º a córrer toca, segons recomanació del Dr. Aixalà, per 2ª vegada en 10 anys, 2 Nadals a la Teknon, el primer amb l'Eric (2 mesos i una bronconeumònia) i ara jo, amb una infecció de ronyó, ens van tenir allí fins passades les 12 de la nit, no va caldre ingrés, em donaven 48 hores i, sino millorava, de nou allí i llavors si que no em deixaven marxar. Quin Nadal!!!!

24 de desembre nit

Els tions han fet molt bé la seva feina, una cagada monumental, els nens esverats com sempre, corrent pel pis de l'àvia per anar a resar el pare nostre del tió, mentre la tieta Dolors preparava els tions. Vinga a cantar i a picar, si ho mires bé, és una tradició ben absurda, un tronc que caga... però tenim aquestes coses, ja es sap!! i els tions, fidels a la seva tradició, han cagat de nou, una joguina pel Jofre, estris de pintar per l'Ernest i l'Eric, roba per les nenes i l'Eric, i un joc pels nens... després.. ai ai ai... la campana, ding dong ding dong... l'Ernest esperverat a córrer a amagar-se i els altres, esverats amb el tió, no en van fer ni cas.. al final algú va decidir anar a obrir la porta.. l'Alexandra va fer un xiscle que l'Ernest va córrer de punta a punta del pis de nou, fora a l'entrada, aquell munt de paquets... quan els van obrir, encara més beneitons...

Aquesta nit és una nit màgica, els tions ja estan molt ben alimentats, l'Ernest cada dia els hi ha donat menjar, plàtans, mandarines, taronges, galetes... vaja que faran una cagada monumental.... i contant que en tenim cinc...
Ens espera un bon vespre, aquest any a casa l'àvia Rosita, la Clara haurà de baixar el piano per fer el seu concert, versos a punt de recitar, pals per fer cagar el tió, tot és a punt per celebrar una bona nit.
És el primer Nadal del Jofre, que ha passat uns dies una mica enfebrat, però ja està molt millor.
Com diu el vers de l'Ernest:

Que alegre es torna
una nit de Desembre
quina alegria
d'infants i pastors!
El món s'omple de llum
i el cel de melodia
i el test del finestró
una rosa mig s'obria

Molt bon Nadal a tots!!!

Dillums 22 de desembre

Circ!!!! Imaginarium va montar una sessió de circ especial per les famílies del Club Imaginarium a Barcelona, l'escullit, el Circ Raluy, un circ antiiiiiccc però maquíssim, decorat com fa 100 anys, les caravanes de fusta, la pista petitona, vam anar-hi els nens, la Clara i jo, només entrar ja van carregar de crispetes i beguda (aquests dies els sortiran per les orelles) vam seure baix als palcos de pista, es veia perfecte, els artistes espectaculars, el pallasso Sandro va fer les delícies de tots, feia temps que no reia tant per res, els acròbates increibles, demostren que amb poca cosa (que de poca res) es pot fer un gran espectacle de circ. Va ser molt bonic.

Dimenge 21 desembre

Els Xavier i jo vam ultimar detalls per la caixa del dia 5 de gener, els grans a casa l'àvia Rosita i el Jofre amb nantrus, a l'hora de decidir que li portaven els Reis a ell, el Xavier, talment loquito, li tapa les orelles i li diu: -tu no escoltis!! serà possible!!!
Per la tarda vam veure el desfile del pare Noêl per la carretera de Sants. L'Ernest, espantat amb els diables.. que comercial que es veu tot.. d'això es deu tractar, sincerament, m'agrada més els 4 tractors de Vilaplana.

dissabte dia 20/12/2008

Festa de Nadal de Reale pels fills dels empleats, com sempre, espectacular

Vam llogar el cinesa diagonal només per nosaltres, projectaven la película nova de Disney Bolt, una història d'un gosset artista que creu que les películes que li fan rodar és la realitat. Només entrar crispetes i begudes pels nens, al sortir.... un dinar preparat al hall del cinema, en un lloc reservat només per Reale, i... una visista sorprenent, els enviats de SSMM els Reis d'orient van recollir en persona totes les cartes daurades que els nens i nenes de Reale ja havien omplert amb les seves peticions!!!

Els nens s'ho van passar, com diem nosaltres, realement bé!!! És bonic que l'empresa organitzi aquests events, com sempre la família davant de tot. Amb això no s'escatimen gastos i és bo que siguin els fills dels empleats els beneficiats.

Per la tarda a Santa Llúcia, a comprar figuretes pel pessebre dels papes i els turrons, això ja està més que instaurat, no fallem cap any, la noia de la parada de figuretes diu: ja us trobava a faltar... me'n recordo de vosaltres, l'any passat estaves embarassada i guaita ara... tot un homenet!!

Avui ens ha arribat la felicitació de Nadal de l'Anna Mª desde Bolívia... pobre nen Jesús, si sembla boliviano!!

Aquell parell de dos ahir van sortir del cole carregadíssims, l'Ernest amb l'àlbum al braç, l'agenda amb una nota: demà amic invisible.., el CD de les cançons del festival, un pessebre com a treball manual.. l'Eric amb l'àlbum, deures..el CD.. en fi, que semblavem rucs de carga.
Ahir era dijous, així que, després de deixar a l'Eric a anglès, l'Ernest i jo vam tenir la nostra estona, em va explicar que al cole havien deixat volar aquell globu tant xulo del festival (era un arbre de nadal amb heli, molt bonic) i que hi havia tots els pròposits per l'any vinent, molt xula la idea, però no vaig conseguir que em digués quin havia estat el seu propòsit.. mama, ara ja és al cel, perquè ho vegi el pare noel i els reis i així em portin més coses.... serà possible!!!! ja m'extrenyava a mi un propòsit del Nest sense res a canvi..
Al vespre, vam reullar (mirar s'ha de fer tranquilament, amb els nens...) l'àlbum de l'Eric, i al final de tot m'hi trovo els propòsits del tarambana: Fer cas a la primera (quin detall, em conformo a la 3era...), no enfadar-me amb l'Ernest, (i amb mi, i amb son pare...?) fer bona lletra (seria un detall pel bé de tots), estudiar en contes de jugar (ja ja ja !!), ajudar més a casa (a caure?), vigilar amb el Jofre i no badar... arrea!!!! els anava llegint fent comentaris amb veu alta i son pare es moria de riure, ell, que era al llit però no dormia, venga carcajades.. quina jeta que tenen, un escriu propòsits pel pare noel i l'altre... per enriures de nosaltres!!!!
Ai senyor... això dels propòsits té delicte, però repeteixo el que he posat en el bloc del cole, ser feliç i que ho siguin els que m'envolten.. el demés es va fent com es pot, no?

Ahir vam anar a matricular el Jofre a la guarderia, va estar una estona a l'aula de maternal que li tocarà, va plorar... mala senyal?

Això de trobar un lloc on el cuidin ja fa dies que vaig dir que era ben difícil, segueixo pensant el mateix, no és gens fàcil que l'espai et convenci, el personal docent, direcció, la línea pedagògica de l'escola (ja semblo la Dolors).. però sobretot el tipus d'alumne que hi va, veure cartelleres amb fotos de nens amb noms com: Biel, Ernest, Aina, Pol, Mireia, Job... diu moltes coses del centre. Decidir-nos no ha estat gens fàcil, he visitat molts llocs, casi cap em convencia (porto al cap el parvulari dels grans, un pati al carrer, no una terrassa, classes que donen al pati, no habitacions dins d'un pis, espais relativament amplis... però.. no hi ha maternal, comencen a P1 !!) Així que.. el Jofre ja està inscrit en un centre infantil, pobret..., comencerà el dia 7 de gener, el Xavier farà el procés d'integració, primer una hora, el dia següent hora i mitja, el tercer dues hores.. i així anar seguint fins a les tres hores i 1/2 que hi serà, de 9-12:30, llavors, si tot va bé i la iaia no ens dóna un susto o l'àvia.., dinarà a casa l'àvia, allí farà la migdiada i fins que jo arrivi a 2/4 de 4. Si hi hagués qualsevol contratemps.. dinarà i dormirà al cole.. peneta de nen. En fi.. ja en parlarem.

Senzillament genial, el concert d'ahir a la nit a l'escola va ser digne del Palau de la música, els nens s'ho van passar pipa (bé, el pobre Ernest, al final, amb tants nervis, així que el van deixar seure, relaxadet com estava, mica més i sen's adorm a l'escenari).
Va estar molt xulo, es nota la diferència entre la classe de l'Ernest i la de l'Eric, els nervis dels petits, el descaro dels grans (aquell cirerot ni recordava que li tocava parlar i quan criden: ERIC!!, salta: -ah! em toca a mi? amb tota la jeta del món!!!)
El Jofre, millor que molts grans, va escoltar bocabadat a sa germans, reia quan els detectava a l'escenari, botava, marcava ritme amb els peus.. de coll en coll, dels pares, de les germanes grans dels de la classe de l'Eric (la Laia Tort i l'Anna Nebreda són uns excelents cangurs!!), de les senyoretes... tothom l'agafava!! i ell riu que riu, i venga a botar!!
Els 2 grans van acabar esgotats, els nervis passats durant tot el dia, van fer que, al acabar, estessin tant cansats que no podien amb la seva ànima.
Penjar el vídeo ho veig impossible, dura 25 minuts cada un!!!! veurem com ho fem, potser el posarem el dia de Nadal a Barcelona i per Sant Esteve a Reus, realment però.. miraré l'opció de copiar només la música (bé jo no, l'Anguera, que jo per tot això sóc un verdader desastre) a veure si així el podem escoltar pel cotxe i m'evito la música que li agrada a l'Eric.
Una tarda excelent!!

Avui és el festival de Nadal del cole, quins nervis... aquell parell de russinyols cantaires, a primera hora, ja estaven nerviosos, -mama que aquesta no és la roba, la senyo va dir pantalons blaus i jersei blanc.. ja ho se, però això és per la tarda, avui tens gimnàstica i toca xandall.. pos quin rollo, no ho entenc i m'hauré de canviar allí? no, anirem a casa l'àvia.. si home i farem tard.. que no, tranquil, tenim temps de tot.
O això penso, perquè al final els nervis em podran a mi i tot, que si les càmares, la roba, les coses del Jofre (plantem el pandero en una cadira a 2/4 de 7 i no l'aixequem fins passades les 9 del vespre)..
Veurem que en treiem de tot plegat... igual els fitxen pel cor jove del Liceu!!!!

el pessebre de Vilaplana ja va quedar llest el diumenge, hi ha de tot, un campament dels reis, els pastors de l'anunciata, la cova, un ramat de bens, les dones que renten, el caganer, el pixaner, gent que va a adorar, el pagès que es menja la fruita... aigua corrent i llum. Molsa natural, sorra, pedres, un fons pintat a ma amb la inestimable ajuda de l'Ernest... vaja, un pessebre com els dels poemes de Nadal.

Divendres a la nit, com diu la cançó feia una nit clara i tranquila, hi ha la lluna que fa llum... i el llum que feia! la lluna més resplendent de l'any, com va explicar el Tomàs Molina, això era degut a què estava el màxim d'aprop de la Terra. Així que era una nit ideal per anar a la Cervereta a despertar els tions. Vam arrivar a Vilaplana, un fred que pelava tot bitxo vivent, una mandra.... però els tions no havien arrivat així que... s'haurien d'anar a buscar!!.

Després de sopar, bufandes, gorros, guants, anoracs, llanternes, bastons per fer soroll i... cap a la Cervereta, però.... oh sorpresa (menys mal!) al obrir la porta:

gelats de fred que estaven, pobres, els van pujar cap dalt, a prop d'un radiador, ben abrigats i els hi vam posar sopar: mandarines!!

L'Ernest va contar-los, 5 mama, hi són tots 5!! No és que siguem uns abusaires, no.. la culpeta dels 5 tions és de la tieta Dolors, a casa de tió ja n'hi havia un, el més ferm de tots, però la tieta, el dia 24 té festa, (i el 23, 27,28.....els mestres ja es sap, jeje), així que cada any cuida a l'Eric i l'Ernest, des de fa 1 parell d'anys al centre comercial L'Illa diagonal se'ls va ocórrer de fer un taller de tions, i clar, a fer tions s'ha dit, i no un, no, 1 cada nen, evidentment, i dos anys seguits, i després au!, alimental's i tal com va el món, com per deixar abandonat un tió al carrer... i clar, la fruitera encantada amb el tema mandarines, però... a algú li surten per les orelles!!

Total, que ara som família numerosa per partida doble, 5 nosaltres i 5 tions.

Dissabte Santa Llúcia, s'havia d'enllestir el pessebre, però feia un fred... a veure qui era el valent que anava a buscar més molsa.. així que ho vam deixar per diumenge, vam preparar un esmorzar calentó, coulants de xocolata (la recepta, d'un llibre de cuina del Nest, de muerte...),

després els nens tenien deures per acabar i el Jofre, ja! va descobrir un cotxe enorrrme, amb una seregatada... per fi 7 mesos i 1/2 després de que el Tito i la Susana li regalessin el ferrari, el Jofre el va poder estrenar, no veas....

Diumenge si, no hi havia excusa, així que, cap a la Cervereta a buscar més molsa, gelats vam tornar a casa, la cara del Jofre.. un glaçonet.

Per fi divendres, aquesta setmana ha estat més curta, la que ve, però, serà d'infart, festivals de nadal, fi de classes, albums, felicitacions, dinars d'empresa, versos... de moment aquest cap de setmana descansarem per agafar forces.
L'Eric avui va d'excursió a veure una prensa d'oli, ja està bé que vegin que l'oli no raja tal cual d'un grifo i s'omple l'ampolla, tot i que ell ho ha vist mil cops a Vilaplana. De fet, ha fet el procés sencer, ha anat a collir olives, les ha portat a la cooperativa, ha vist com les prensaven, com envasaven el líquid daurat-verdós que en surt i l'ha menjat. Té clar quin oli és millor, a veure avui què aprèn de nou.
L'Ernest està emocionat perquè s'ha après de memòria els 2 versos de nadal, i em diu -creus que em treuré uns dinerons? -home, nest, són molt curtets, eh? els tiets i la mama els deien molt més llargs.. -bueno dona, però el que conta és saber-lo de memòria, no? Si fill, això és el que conta i ho has dit molt bé. Així doncs, ja podem preparar els dinerons perquè aquest no perdona.
Mentres el Jofre es va fent gran, ja s'aguanta perfectament sentat, tot i que a vegades es volca, però ho fa amb gràcia, cau amb relentí de manera que no es fa mal, ah! sense que ho sàpiga la pediatra, la xocolata també li agrada (jejeje)

Ahir la classe de l'Eric van anar al barça a veure un entrenament del 1er equip de handbol, va tornar... jo penso que cansat de veure com treballen, tant que mentres ho explicava fins i tot a mi em feien mal les cames: que si salten molt alt, que si s'empeguen la pilota a la ma ( si home, i com la llencen si la porten empegada?), que si els porters entrenen sentats a una cadira (ja els hi val..) que si els hi tiren pilotes de tennis (no feien handbol?), total, que el nen, vist que sa mare és una negada pel tema, ha decidit esperar a tenir millors companys de conversa, son pare i l'Ernest. Jo escoltava.. i veia que les preguntes i observacions eren diferents: salten molt alt, -si? que són molt alts tete? si si molt, el més baixet és el Víctor Tomàs, ahh!!, s'empeguen la pilota a la ma - clar, perquè així no els hi llisca i la dominen millor (toma ya!!), els porters entrenen sentats a una cadira - que complicat eh? l'esforç que deuen fer, per aturar les pilotes només amb una ma, si si papa i el Barrufet se les ha parat totes menys una.. és bo, eh?
Realment, que diguin el què vulguin, però... cada loco con su tema.
Ara esperem la foto que s'han fet amb tots els jugadors, així que sigui al bloc del cole la recuperarem. Al vespre, quan ell sigui a casa, que decideixi quines vol penjar al bloc, més que res perquè no ho veig gaire clar, jo penjaria una d'un noi ros bastant bufó... però.. no se si deu ser important!

Quin cap de setmana!! Hem descansat, però també hem treballat molt.
Dissabte vam celebrar l'aniversari de l'Ivan, vam sopar fondue, de carn, de formatge i de postres la de xocolata amb fruita... uhmmmmm!! Als nens, per ser que la primera vegada que vam provar de fer-ho amb ells, no els hi va agradar gens, aquesta vegada, van arrassar. Tant que el diumenge a sopar van voler repetir de nou.
El Xavi i la Susana van baixar del mercat medieval de Vic un pastís de taronja boníssim.. que vam utilitzar per posar les espelmes de l'Ivan.

Diumenge de bon matí em va tocar anar a Barcelona, el motiu un enterrament, no coneixia personalment la persona, però si la seva parella, que fa 14 anys que treballa amb nosaltres, em va emocionar molt, és la primera cerimònia civil a la que vaig i... la vaig trobar duríssima, van parlar els amics, la filla d'ell i la d'ella (dues nenes de 14 anys), companys del parlament...(l'Oscar hi treballava com a cap de seguretat)... el càncer en gent jove és fulminant, ha durat 2 mesos des que li van diagnosticar.. tot plegat molt dur. Al sortir vam comentar amb el Joanjo lo dur que havia estat la cerimònia, ell, de poble com nantrus, fa: nena, sort que això al poble no s'estila, una missa i au.. perquè això és molt dur, eh? una hora parlant d'una persona... si no t'emociones tot i no coneixa'l és que no tens sang a les venes.. completament d'acord amb ell, molt dur, no m'ho trec del cap.
La bona notícia va ser però que.. el Xavier es va tenir que quedar sol amb els tres nens i van preparar ells l'esmorzar.. al tornar: -mama, no t'ho creuràs.. el papa ha fet madalenes, boníiiiissimes, n'hem guardat 2 per tu, ja ho veuràs. Realment, boníssimes, per ser la primera vegada que es posa a la cuina a fer alguna cosa més que escalfar el què troba en un tuper. Ja tenim company de cuina pel Nest.

Al vespre vam preparar el pessebre, m'encanta fer-lo i que els nens hi participin, al Xavier també, el fa molt xulo, amb llum, aigua corrent... una feinada que porta dies de preparació.
Només hem fet la localització, queda posar-hi les figures i els llums... la setmana que vé, que una tarda no dóna per tant.

Fer el pessebre és una tradició que m'agrada conservar, recordo a l'escola l'última setmana abans de les vacances de nadal, cada curs preparava el seu i tothom els exposava al hall del cole, allí, la tarda abans de plegar, les famílies anaven a veure els pessebres, comentaven amb les mestres, elles, ben mudades, desitjaven bon nadal, ... i feia molta festa, ho deuen fer encara? recordo anys que les figures eren de plastilina, d'altres d'albal, d'altres el cartronet del paper del wc... la imaginació no hi faltava, neu que era farina.. la sorra del pati, fulles dels plataners.. és una d'aquelles coses que recordo molt bé. Aquí no s'embla que s'estili tant, en canvi a Madrid.. REALE, patrocina un concurs de "belenes" amb els coles de Madrid.. n'hi ha que olé!!, m'encanta anar a veure pessebres, a Vilaplana la gent els fa a l'entrada, és xulo recórrer el poble i guaitar per les entrades a veure com l'ha fet cadascú.. senzillament: m'agrada.

Ja tenim els centres de nadal fets, a veure si els podem entregar aquest cap de setmana, un pels avis i l'altre per l'àvia i la iaia.

Marxem a Vilaplana, 3 dies i 1/2, perquè fins que el Xavier no plegui no podem marxar.

Dissabte hem de celebrar el sant dels Francesc-Xavier i el cumple de l'Ivan, 33 anys!! que jaio.

Veurem si tenim prou temps per preparar el pessebre de Vilaplana, els nens estan loquitos perquè per barcelona veuen ja tot adornat de nadal i nosaltres.... encara no!!

No prometo res, tinc ganes de descansar. Marxem carregats, entre roba, els bàrtols que han sobrat de les obres, menjar i... els calendaris d'advent!! no cabrem al cotxe.

Per fi han instalat la mampara a la dutxa del nou lavabo, amb això donem per finalitzades les obres al bany de Barcelona, gràcies a Déu.
Ara només queda l'armariet de sobre el wc i finito!! menys mal.
Aquest és el resultat:

Avui el Jofre ha provat el iogurt per primera vegada, li ha encantat, tant que fins i tot es menjava el pot un cop buit.

Ja s'aguanta sentat, a la banyera li encanta estar-s'hi, l'Ernest, que el fa riure i jugar, acava ben xop de les esquitxades.

Avui és el sant del Xavier, també ho és del tito Xavi i de l'avi Siscu, moltes felicitats a tots, a primera hora els nens ja han felicitat al seu pare, li han entregat el regal (una jaqueta per anar ben abrigat) que ell ha obert i ha estrenat avui mateix (segueix fent un fred que pela!!).

Ahir vam vacunar al Jofre del neumococo, només amb el nom que té i el dibuix que posen al tríptic informatiu fa por de debò. És d'alucine, però, que la pediatra la recomani posar, que l'associació de pediatria editi el tríptic informant de lo perjudicial que arriva a ser aquest bitxo per la salut dels nens i en canvi, sanitat no la consideri nescessaria i per tant no la cobreixi, manda tela... perquè la vacuneta dels nassos val 75 euros cada unitat i són 3 dosis!!! Estar clar però, que al Jofre, el vacunarem, ja he advertit però a l'infermera del Cap que... com agafi una otitis o sinusitis... em sentirà!!! la noia, que es pensava que li deia en serio, deia: dona, mare, a vegades passa... la vacuna no evita l'enfermetat.. és per paliar-ne els síntomes... la seva cara no tenia preu!! que és broma, poma!!!!
De moment el pobre Jofre està tovet, té febrícula, esperem que l'apiretal faci la seva feina.

L'Eric ja menja millor, ahir vam detectar que menja el què vol... per berenar no va tenir cap problema per agafar un crosant farcit de nocilla, amb lo pastós que arriva a ser i l'hojaldre que es queda entre ferros... ara bé, per sopar hi havia llenties (que no li agraden gens) i... oh sorpresa.. no podia menjar-les.. quina jeta que té!! total, que com vam veure que era perquè no li venien de gust.. es va quedar sense sopar, si seguim així... ja ho diu la mama: el ruc del moletes, quan es va acostumar a no menjar, la va dinyar! En aquest nivell espero que no hi arrivem, però, es quederà sense panxa.

Avui falta 1 mes just perquè torni a la feina de l'oficina, ha passat el temps volant i ahir al vespre, que ja començava a pensar-hi, vaig preguntar-li al Xavier si podia afegir algun mes més a l'exedència, ell però sabia que no ho deia del tot de devò.
per un cantó tinc unes ganes boges de tornar a treballar, no perquè a casa no treballi, no, no és això, aquí hi ha feina per donar i per vendre, i amb l'excusa que ets a casa.. tothom s'hi arrepenja, no, és per desconectar una estona de nens, menjar, casa... sincerament, ho enyoro. Recordo quan a l'oficina a l'abril quan vaig plegar i vaig dir que no tornava fins l'any que ve em deien que no aguantaria. De fet, he seguit fent cosetes des de casa, però he aguantat i me'n sento molt orgullosa, haber tingut l'oportunitat d'estar amb el Jofre aquests mesos i organitzar el primer trimestre de curs de l'Eric i l'Ernest, amb deures, activitats, horaris.. de manera que tot rutlli i que ells agafin el ritme, ha estat genial. M'agradaria poder-ho fer cada any, agafar des de l'inici del curs fins després de les vacances de nadal per veure per on va el curs, si tenen prou temps per ells i les seves coses, poder estar tranquilament fent deures sense el neguit de tenir que fer el sopar (perquè ja està mig preparat)... la vida sense treballar és més relexada, sincerament.
Em fa pena el Jofre, pensar que no el veuré fins a la tarda, contant que he estat amb ell cada dia des que va néixer... però ara ja és molt gran, ja té 7 mesos, menja com un homenet, papilla de cereals pel matí, puré de verdures i petit suis per dinar, papilla de fruita a berenar i bibe per sopar, tot un nen gran.
Queda però el dubte de què fer amb ell, qui serà la persona edecuada per cuidar-lo, sap greu que li trenquin el ritme, ell dorm molt durant el matí i està casi tota la tarda despert, perquè és quan recollim els seus germans i està "loquito" quan els veu.
Poquets dies tenim per decidir-ho. Segur però que ferem el què considerem millor pel Jofre

L'Eric es va quedar una mica trist, preocupat... l'Ernest havia rebut una carta dels reis i ell no (és increible... és plenament coneixedor del secret però.. tot i així, esperava alguna cosa per ell).
Ahir a última hora, va arrivar la seva carta, la seva cara no té descripció, es va iluminar tot i lo malament que ho està passant amb la boca. Llegia cada paraula emocionat, content.. i al acabar de llegir-la crec que va pensar que ens habiem de deixar d'històries, que aquells 3 personatges eren de debò i allò anava molt en serio. Així que... veurem com actua a partir d'ara.
Aquest matí, 1 de desembre, només aixecar-se l'Ernest ja ha preguntat si podia obrir el calendari d'advent, en té 2, el que li preparem nosaltres, i el que li va regalar en Jan de la seva classe, comença doncs l'època de la xocolatina de cada matí. Això fa pensar que ja queda molt poc per Nadal.. ai!! s'han de fer les cartes.. quin patiment.