dimecres 16 de desembre

Després d'anglès, avui l'Ernest ha tingut una classe de cuina, galetes de Nadal, a la tenda gadget&s al c/Aragó, era l'únic nen i tot de padrines, però s'ho va passar pipa, el van deixar decorar les galetes, probar-les, i després comprar els motllos. Ara ens queda fer-les a casa. Va disfrutar molt i molt.

Dijous 17 de desembre

Tarda enfeinadíssima a l'escola, els grans tenen el Tea Team, tè i galetes acompanyat de cançons, representacions i tot amb anglès, entre mig la felicitació de Nadal del Jofre, sentat al cotxet, ni s'ha inmutat, les mestres cantant, els pares aplaudint i ell.. amb una cara de passota total, ignorant qualsevol motivació.. passant de tot. Ha arrivat un patje reial, els nens s'han posat a plorar, ell... seguia passant, ha agafat l'anaguet que li ha regalat i.. com si no hagués passat res.. la pandareta, s'ha quedat ben quieta... amb lo pesat que arriva a ser a casa amb ella!!! i la mímica de les cançons.. per a què? ara, això si.. quan els nens li han cantat a casa... el pallasso no parava.. però al cole.. com si mai hagués trencat un plat!! Quina jeta que té.

Divendres 18 de desembre

Altre cop tarda al cole, guapíssim l'Ernest i la seva classe, han cantat de maravella, molt i molt bé, es nota com va passant el temps, no tenen vergonya de res, ja no criden, ara canten i ho fan molt bé, ha estat molt xulo. La classe de l'Eric hi participava diferent, feien de conductors de l'acte, anaven intervinguent.. fent menció a que aquest serà l'últim nadal que passin a l'escola.. sona extrany, ells ho han dit com qui no diu res.. però el cor m'ha fet un bummm i les llàgrimes m'han vingut als ulls. Recordo el 1er nadal al cole de l'Eric, just tenia 1 any acabat de fer, el van vestir de pare noel per la foto de Nadal... era taaannnt petit.. ara en canvi.. un jetas, que gairebé em passa d'alçada i que a més es pensa que torna quan nosaltres anem als llocs..

Després partit de futbol... pobrets.. ni el Nadal estova als contraris.. 0-8!!! lo més fort és que tothom ja dóna per fet que perdran.. hem trucat a l'Ivan, que aquesta tarda ha arrivat d'Anglaterra per passar aquí els Nadals i en lloc de dir.. com ha anat? va i pregunta: - de quants han perdut? !! pobrets!! ningú té fe amb ells... els pares segueixen pensant que tenim més moral que l'alcoiano si pensem que potser algun dia guanyaran.. però... qui ha de creure amb ells sino les seves mares? doncs clar que si... les fans nº 1 del millor equip de futbol!!! i qui digui el contrari se les haurà amb mi!!

diumenge 13 de desembre

Per fi estem a l'hivern de debò!!! hem passat d'anar diumenge passat pel tros amb màniga curta a avui llevar-nos amb la Mussara nevada! Fins i tot els tions, gelats a la Cervereta han decidit venir cap a casa i.. vist que no els obriem la porta, s'han enfilat fins al terrat de l'habitació dels nens i allí, resguardats a la repisa de la finestra, esperaven a poder entrar a casa. Quan hem sentit el soroll que feien... ràpid els nens han pujat al pis de dalt a veure què passava.... i quina sorpresa!!! allí estaven els tions, gelats de fred i amb les barratines descolorides.. de seguida els han baixat a baix, al costat del radiador, els hi han posat mandarines, que s'han menjat només girar-se l'Ernest de lo afamats que estaven!!! Santa inocència.

dissabte 12 de desembre

Fa un fred que pela, cau aiguaneu i estem a 4 graus!!! tot i amb això els nens volen fer el pessebre, així que, després de cataquesi, hem anat a buscar sorra.. l'estona que ells han assajat els pastorets, el Xavier ha montat l'estructura, de manera que, quan els nens han arrivat ja han pogut afegir-hi les figures. Només hi queda l'aigua i les llums.
Mentres el Jofre ha fet de les seves, ha convertit l'entrada amb un sorral, llençant terra per tot arreu i enfadant-se perquè li preniem pel pessebre.. evidentment no el deixem ni apropar-se a la taula, ja que la sorra, les figuretes.. li criden mooooolt l'atenció, massa.

divendres 11 de desembre


Nou partit de futbol de l'Ernest, aquest cop la cosa millora, han perdut 7 a 0, i ja que era el partit de tornada, fins i tot els pares de l'equip contrari els han felicitat per la millora de joc.


A l'escola l'Eric han preparat el mejar per avismón que havien portat els nens de l'escola. Ens ha explicat que alguns nens de la seva classe no entien el concepte de la solideritat per aquests avis.. i li ha sonat extrany, ell està habituat a valorar el què té i sap que hi ha gent que no té res i s'ha de donar gràcies i ser generós.

dimecres 9 de desembre 2009

Avui, anant a recollir a l'Ernest d'anglès, he passat per davant d'una escola que estaven decorant els vidres de les classes de Nadal, per un moment he recordat l'escola, nantrus també ho feiem, recordo la Sra. Carnicer cada nadal carregada amb la seva carpeta blava plena de dibuixos, els que feiem dibuix d'extraescolar amb ella, teniem preferència a l'hora de formar part del grup que decoraria el cole, i els de 8è també. Es formava un grup d'unes 10 persones, anavem a una classe i vinga a calcar dibuixos i a retallar-los, ninots de neu, estrelles, trineus, arbres... després passavem classe per classe a decorar els vidres, tothom pendent de veure què hi posàvem, al final... una bona feinada i una escola ben decorada, a punt de rebre les famílies a veure els pessebres fets per cada classe.

dimarts 8 de desembre

Quin pont més extrany, 1er cap de setmana a Vilaplana, dillums a treballar i avui festa.. però a Barcelona, arreglant armaris i .. per fi, donant una destinació definitiva a les fotografies que, anualment, fan a l'escola per Nadal, als nens.

El Xavier va tenir la idea de posar-les com a capçal de llit.. i.. aquest és el resultat, un munt de joies juntes!!! Les nostres joies!!!

A través del bloc de l'escola he descobert la possibilitat d'enviar un missatge a Venús a través de l'agència de l'espai japonesa.. ja té delicte... així que... l'he enviat.. ospa i et donen un certificat i tot!! a la Sayaka segur que li fa il.lusió

Diumenge 6 de desembre

Avui l'Ivan fa 34 anys, sona extrany un dia de la constitució sense ell i sense celebrar el seu aniversari... hi hem parlat fa una estona, segueix plovent... és el que té el Regne Unit en aquesta època de l'any. Els avis s'han organitzat la festa pel seu conte... així que ho hem passat com un diumenge normal i corrent i més contant que demà no fem pont... mala suerte!!

De bon matí però hem esmorzat com a reis, a Vilaplana es feia la festa de l'oli nou i què millor per tastar-lo que unes bones torrades amb butifarra, llangonissa, arengada o cansalada regades amb l'oli d'aquest any. Boníssim!!!
Els nens s'han zampat amb un no res les seves llesques, després avellanes i ametlles torrades per combatre l'excés de colesterol!!
I a la cooperativa vinga a vendre oli... i és que aquesta és la millor publicitat! Aquest any és realment bo de debò tot i que la prensa ja no és l'antiga, però la matèria primera segueix sent de qualitat així que, el Soldó, és el millor oli de les comarques!!!

Divendres 4 de desembre

l'Eric ha anat d'excursió a la ciutadella ibèrica de Calafell, ha vingut tot experimentat en rentar-blanquejar llana, filar-la i amb receptes culinàries dels ibers (llet fregida entre d'altres) que haurem de probar.
Tot el trajecte fins a Vilaplana explicant-nos l'excursió, que de devò, prometia ser interessant.

Dijous 3 de desembre

El Xavier avui fa el sant, bé, ell, l'avi Siscu i el Tito, quina gentada!!

L'Ernest tenia partit de futbol, el que van aplaçar per l'enfermetat dels jugadors locals... així que, al sortir del cole a veure el partit, van perdre, com no pobrets! però tot i ser el partit de tornada amb els que els hi van clavar 22 a 0, i el resultat tornar a ser el mateix 0-22, ells van jugar molt, molt millor... però... què hi farem.
Després del partit vam anar a sopar i cap a casa a estudiar.. que l'Ernest el divendres tenia examen de medi social... ningú perdona res.

1 de desembre 2009

Prova superada, l'Ernest al cole, l'Eric no s'ha posat malalt i el Jofre molt millor... menys mal.
Avui hem començat el calendari d'advent.. ja queda poc per Nadal.. a l'escola preparen un acte, no serà un festival... avisen.. però coneixent-los.. alguna en porten de cap!!
El temps que està fent acompanya a fer Nadal.. fa un fred que pela, aquest matí el Jofre semblava un astronauta amb el mono que li hem posat, igual que el ninotet de Michelin.
El Jofre.., que diumenge va fer 19 mesos, i seguim sense parlar.. però cada vegada s'enfada més si no l'entens a la primera, tindrà jeta!

dimarts 24 de novembre

Uff quin dia!!! tenim l'Ernest amb Grip A, de cop i volta el Jofre ha començat a mutar... talment un extraterrestre pobret!!! se li ha quedat la cara vermella i plena de clifolles... i a saber què té!! ara per ara ell i el Xavier són a urgències, jo m'he quedat d'infermera a l'Hopistal que hem instalat a casa.. entre el Nest i el meu surgit del cap (el quiste ja és fora!!!) i el Jofre quan arrivi... veurem què passa, de moment hem traslladat a l'Ernest d'habitació... només ens podem permetre que contagiï al peluxos... a ningú més!!

divendres 20 de novembre

Per no perdre el costum l'equip de l'Ernest ha tornat a perdre, 16-1... i ells tant feliços

dissabte 21 de novembre

Hem estrenat el restaurant de l'Eduard i la Teresa Mª: l'Esperver, genial, vam tancar el restaurant perquè nosaltres sols ja l'omplim!! erem 7 parelles amb els nens!! total 29!!! aviat no cabrem enlloc. El sopar perfecte, vam visitar la cuina i l'Ernest es va endur la recpeta del pastís de xocolata que va menjar i li va encantar.

Diumenge 22 de novembre

Hem tingut visitants al tros: els jabalins!! i a sobre s'han menjat la verdura, els molt mam...
S'han cruspit les escaroles tal qual, només han deixat les fulles de fora i el tronc, així els caçadors els pelin a tots!!!

18 de novembre, dimecres

Vermell, vermell, vermell !!! El Jofre està aprenent els colors, ha començat pel color vermell, ens han demanat que portem fotos amb coses vermelles, però... l'Ernest es va passar mig dissabte revisant catàlegs, revistes.. i res de res, on sortia alguna cosa vermella era tant petita... que feina a veure-la, en canvi, per casa, de coses vermelles n'hi ha un munt, pilotes, roba, tupers, estris de cuina... així que vam pensar que el millor seria anar de compres, ahir vam preparar una bossa pel cole amb: 1 cabdell de llana, un embut, 1 motllo de cuina, 1 mitjons, 1 fregall, 1 trompeta i no recordo si hi havia res més, tot de color VERMELL!!! és clar.

Aquestes fotos són del bloc del cole, amb el Jofre en plena acció.

17 de novembre, dimarts

Avui estic empipada, molt empipada, empipada amb l'entrenador de futbol de l'Ernest si és que d'aquell "sujeto" se'n pot dir entrenador. Des del primer dia que em té fregida, no m'acaba de convèncer, no té tacte amb els nens, crec que és perquè està en una escola de "grans" com diu l'Ernest. El tema és que cada dia els nens surten barallats de futbol, i quan dic cada dia, és cada dia, i avui no ha estat diferent, l'Ernest ha sortit amb cara de mig plorar, al veure'l ja he entès que alguna cosa havia passat, però, com que té "prohibit" enfadar-se a futbol sota amenaça de no tornar-hi a anar... ha explotat a fora. S'ha tornat a barallar amb el ditxós Pablo, l'Ernest jugant li ha donat un cop i l'altre s'ha rebotat a patades i cops, sota l'antenta mirada de l'entrenador que no ha dit res, l'Ernest s'hi ha tornat i llavors l'han castigat... ell ho trova injust.. perquè al Pablo no l'han renyat... però això ja comença a ser habitual, cada cop que aquest nen la lia, l'Ernest acaba rebent...
Però a sobre, el coi de personatge, avui s'ha burlat de l'Ernest, dient-li en to gracieta, què Ernest... divendres quin gol Olímpic que et van fer.. eh??? com pot ser que aquesta persona hagi d'educar al meu fill!!! prou complicat és ser porter d'un equip a qui marquen 22, 11, 8 i 10 gols com perquè a sobre l'entrenador se'n rigui!!! quins collons!! que s'hi posi ell a la porteria... la mare que el va matricular!!! ha estat de sort que el nen m'ho ha explicat un cop fora de l'escola, perquè sino li canto la canya allí mateix... tindrà nassos!! primer m'ha hagut d'explicar què era un gol olímpic... que sembla ser que és quan et marquen gol al sacar un córner directament... i a mi que em va semblar que l'anulaven!!! el més fort de tot és que l'insurrecto no hi era al partit, per tant.. algú li ha dit... i aquest algú no pot ser altre que l'entrenador més bo de tots (segons els alumnes d'aquesta escola), ja, bo de què? per riure's de la canalla? ja et dic jo... quina vergonya, molt fer demanar disculpes als nens en el partit quan donen un cop al rival i després permet riure's ell dels nens i treurel's cada dia barallats entre ells... això és educar un equip, si senyor!! felicitats!!!
Si el Pitxi vegés això... es mora de vergonya i no deix entrenar més a l'Ernest amb ells!!
Segueixo pensant que qualsevol crio de 16-17 anys donaria més la talla que aquest parell de dos.
Però això és el que hi ha...tenim 2 opcions, o l'Ernest deix el futbol amb l'escola o aguantem i esperem el fi de la temporada.
Sort que el nen té més moral que l'alcoiano... ell només vol jugar a futbol, i és completament aliè a la mala llet de sa mare... però jo no ho veig clar... no em mereix confiança aquest home... i potser li acabaré dient que en lloc de tanta gracieta... més valdria que preparés als nens com cal, que els hi ensenyi estratègia, a xutar una pilota, a enfocar a la porteria... i, si vol un porter... que nassos... que li expliqui què ha de fer, l'entreni com cal o... que si fiqui ell!!!

15 de novembre, diumenge

Celebrem l'aniversari del tiet Carmelo, 70 anys!! som una bona colla, 39 persones, dinem a Reus, ha estat de conya, i la cara al veure el regal... jajajaja un portatil!! ara si que podrà enviar emails!!

Diumenge 8 de Novembre

Fa dies que no agafo el bloc, la realitat és que no tinc temps, de passar coses n'han passat, la castanyada a casa el Jordi i la Montse, els panallets que vam fer amb l'Ernest, el codonyat... que després d'haver anat pel terme amb el avis a veure si trovabem codonys, i tornar sense cap, en vaig compar a Barcelona a la tenda, i... el cap de setmana següent ens en van donar 5 kg... així que ara tenim condonyat per tothom, 1 setmana sencera fent cada vespre codonyat a tongades de kg a kg.. per avorrir-lo.

L'Eric segueix sense trovar-se còmode a classe, no hi ha manera que entengui que ha d'estudiar, treballar, preparar temes.. i així li va.. les notes aquest any no són com els anteriors... veurem què podem fer.
Per la seva part l'Ernest segueix evolucionant de conya, estudia molt, treballa molt i està molt i molt entregat.
El Jofre al seu rollo, no avancem amb la parla, però no para un segon, ja té 18 mesos, puja, baixa, salta del llit, xuta la pilota com si fos un dels grans...

Aquest divendres l'equip de l'Ernest va jugar de nou a futbol, després del descans de la castanyada, van perdre, 8-3 però no van quedar gens en ridícul, Cada cop ho fan millor, però ells, pobrets, no es desanimen, són els més feliços del món tot i perdre.

Dissabte 7 de novembre, va fer el sant l'Ernest, vam baixar a sopar a les Gabarres i a comprar el seu regal.. com no, unes bambes de futbol, unes malles i mitjons.

Avui diumenge hem preparat les postals de Nadal pel concurs de Reale, tenim el llistó molt alt, això d'haber guanyat 3 cops el concurs (2 l'Eric i 1 l'Ernest) fa que els nens no es conformin en només participar.. els volen guanyar!!! i no per res, sino per anar a Madrid a recollir el premi i passar-hi el cap de setmana. a veure si hi ha sort.

divendres 23 d'octubre

L'equip de l'escola ha jugat de nou a futbol, aquest cop el resultat, més coherent que la setmana passada, ha permès inagurar el marcador. 1-10, han tornat a perdre.. però ells tant contents!! i si haguéssiu vist com vam celebrar el gol... els rivals no entenien res!! semblava que haguessim

guanyat la champions!!!

dillums 19 d'octubre

l'Ernest porta la nota del seu examen de medi, un excelent felicitats!!! està platòric, encantadíssim, la veritat és que va estudiar molt, va fer un resum, amb un esquema i va estudiar des d'allí.
Molt bé Ernest, segueix així.

diumenge 18 d'octubre

De bon matí toca anar al tros, les bajoqueres estan en el seu punt màxim, i el Xavier nescessita ajuda, hem collit 5kg i 1/4 de bajoques, i hem agafat 3 cols que ja estan a punt, també cogollos i enciams (contant que ahir els nens ja van anar al tros a buscar 2 enciams per sopar).
Marxem carregats a Barcelona, repartim mongetes a Reus i a Barna... ens sortiran per les orelles. Patata i mongeta, mongeta saltada amb pernil, ensaladilla, i amb les cols, patata i col, rotllets de primavera... ara és ben curiós, no es queixen per res, es mengen la verdura (que d'altre banda els hi encanta) cada dia, i després amanida per acompanyar el segon. No hi ha com tenir clar que la verdura és de casa, que és bona i que s'ha de treballar per tenir-la, per valorar-la molt més.

Dissabte 17 d'octubre

Avui ens espera una bogeria de dia, de bon matí cap a l'Escala, l'Eric té els exàmens de Gallop 2 i 3, ell marxa amb la monitora de la Foixarda, amb el seu cotxe i 5 alumnes més. Nosaltres, després de recollir a l'Ernest, marxem darrera seu.
A les 10 comença d'examen, arrivem ben just, els cavalls ja estan a punt i els genets... morts de nervis, va un fred que pela i el vent bufa amb ganes, l'Eric està preocupat, els cavalls amb el vent s'espanten.. però aquests de l'empordà estan més que habituats.
L'Eric fa el seu examen, monta ben nerviós, però li surt bé, molt bé, el cavall respon a totes les ordres i a més ha tingut xiripa, només ha tocat passar pals, no els han fet saltar obstacles.
Després l'examen teòric, cap problema, fos el de llengua... ja!
Examen aprovat!! ens queda saber la nota, però ja té el 3er nivell de Gallop, d'aquí a 1mes i 1/2 pujem a fer el 4art., aquest cop amb americana, guants blancs i.. ningú el lliurarà de saltar els 80 cms de l'obstacle.

Un cop fet l'examen, cap a Vilaplana, creuem Catalunya de punta a punta, sopar a casa amb la família, de nou celebració de l'aniversari de l'Eric.
Rendits.. tots a dormir.

divendres 16 d'octubre

1er partit de la lliga escolar de futbol, l'Ernest debuta amb l'Escola del Carme, juguen fora de casa, al Betània-Patmos, una escola a la part alta de Barcelona on hi va una gent molt especial, d'aquells que es nescessita guarda de seguretat, camp de gespa, piscina que ni la del club i emprentes dactilars per accedir als llocs... un extrem. Amb tanta pernafalària... el resultat del partit es queda encara curt: 22 a 0... pobets, l'Ernest encara no s'ho creu ara, acostumat ell a guanyar tots els partits amb els de Vilaplana. No va explotar gaire, vist el resultat esperava una d'aquelles nits apoteòsiques, però.. l'Ernest es fa gran. Van jugar molt bé, però... això de jugar 3er i 4art a la mateixa categoria fa que els doblessin l'alçada, l'embargadura i la destresa, però no es van rendir i fins a últim moment van lluitar per la pilota. Per sort, cap lesionat, només hagués faltat això. El próper partit divendres que ve a casa, ja!!! que es preparin.



Després del partit vam sopar a casa l'àvia per celebrar l'aniversari de l'Eric, vam fer montaditos com els del meu aniversari, van marxar tots, l'Ernest del cansament, es va quedar dormit a casa l'àvia, i allí el vam deixar.

14 d'octubre dimecres

Avui fa 11 anys l'Eric, mare,,, com passa el temps!!!
Sembla mentida, però no ha dormit en tota la nit dels nervis a veure què li compràvem, així que hem decidit "venjar-nos". De bon matí ell esperava els regals com cada any, però no n'ha tingut cap, un petó de felicitats i prou.. estava mosca
Al sortir d'escola ha anat a hípica (m'ha cofesat després que esperava alguna sorpresa allí,, però res mama, res) mentres l'Ernest, el Jofre i jo hem anat cap a casa a preparar la festeta, l'Ernest ha fet un cartell per l'entrada, li ha preparat una gim-cama pel pis amagant-li els regals i hem preparat un sopar japonès (el preferit de l'Eric), quan ha arrivat ja volia el regal... però l'hem fet esperar, 1er dutxa, després deures, després sopar, el pastís i... els regals!! Igual que si fés 3 anys, corrent pel pis, com un beneit, buscant pistes i regals, al final els ha trobat tots, 1 mitjons de muntar, un joc de cartes, una semarreta i una minicadena de música (que havia demanat feia dies i tenia clar que no la tindria!) li ha fet molta il.lusió, la té a la seva habitació i ja l'ha estrenat.
11 anys!!!!

12 d'Octubre dillums

Festa major a Vilaplana i... Sant del Jofre!!!

De bon matí a veure els gegants passejant pel poble.. han vingut els dels pobles veïns, després vermut per tothom a les escoles i nosaltres... cap a Barcelona!!!

Diumenge 11 d'Octubre

De bon matí anem al tros, les bajoques ja estan per collir-les: 2kg i 1/2 !! hem fet bossetes de 1/2 kg per les àvies, pel Jaume (l'instructor del xavier al tros), per la tia Quima i per nosaltres, hem collit enciams, 1 col... de flipe!!! i tot cultivat pel Xavier i l'Ernest!!!! l'Eric ajuda a ratos, però l'Ernest està fet un pagès!!!
Després a la plaça, a veure la jornada castellera, veure castells a Vilaplana impresiona, quan els veus en places grans penses que encara que caiguin hi ha espai, però allí... ufff si sembla que hagin de petar amb qualsevol de les parets!!!
Per la tarda ball de tarda, hi han anat el Xavier i els 2 grans, mentres jo preparava el sopar per una colla d'afamats de nens i nenes: 10 nens i nenes a sopar (més nenes que nens.. ja ho té això aquest poble!!)
S'ho han passat pipa, fent Sant Franciscos, menjant pitzza casera, spirodogs (amb botiffarra en lloc de frankfurt) i després una peli amb crispetes... fins a la 1 de la matinada!!!

Dissabte 10 d'Octubre

De bon matí marxem a Vilaplana de festa major, pel matí inflables, però quan arrivem ja estan desinflats, per la tarda festa a les escoles, xocolatada i molta molta gresca.
El Jofre s'ho ha passat pipa jugant amb la caseta del pati, fins que ha entrat una nena petita com ell, ja, com l'ha fet fora, a empentes i cops... quan hem corregut a renyar-lo i a fer-lo sortir, es queda plantat al nivell de la nena i li ha tirat una mirada... que només de veure'l ja espantava... ai mare... la que ens espera amb aquest bebè!!!

divendres 9 octubre

Hem celebrat la festa d'aniversari de l'Eric i l'Alexandra al mateix Karaoke de l'any passat, s'ho han passat molt i molt bé i les mares i els pares també, m'ha sorprès veure pares cantar.. d'aquells que semblen tant posats i tocats. I els nens... a la que els dones marxa... són increibles.
Han aguantat fins ben tard.

dimecres 7 d'octubre

Estem estudiant com bojos, coincideixen exàmens a 3er i a 6è... primera nota de l'Eric del curs: 9´25 molt bé, aquest any, però, s'ho curra... menys mal. l'Ernest un bé alt de mates, molt bé perquè va estudiar molt, però l'erra per badar.. ja n'hem parlat... estem molt contents, demà però 2 controls més, català a 3er i altre cop medi de l'Eric.. ja no se si l'aparell locomotor té síl.labes, ossos o digraf.... quin jaleo!!!

Mentres, el Jofre va fent de les seves, ahir ens van passar aquestes fotos del cole, l'artista de casa fent psicomotricitat.. com es fa l'interessant quan vol.

diumenge 4 d'octubre 2009

De bon matí ens hem llevat a Vilaplana, avui era un gran dia, un pastís fet pel papa ens ho ha desitjat.. boníssim

Després al tros, la verdura està inmensa, aviat podrem collir bajoques, cols, i enciams.. les pastanagues de l'Ernest van creixent i els espinacs de l'Eric també.

Un cop revisada la collita... cap a Barcelona

Avui celebrem els 95 anys de la iaia Matilde.

Ens hem reunit 23 persones a dinar a casa l'àvia Rosita. La iaia ha estat molt contenta. Els nens s'ho han passat molt bé.

Els néts han volgut repetir una foto que es van fer els 4 l'any 1981, jajaja quins caretos tenien,, però ara.. que si les canes, que si la panxa, que si la papada... homes!! i després diuen de les dones, però si són mil vegades pitjors.

Després fotos de la descendència d'ells 4... nosaltres, i els nostres fills!! la gran descendència de la Matilde!!! i quan ella ha vist la foto... li ha agradat molt... més joies per exposar!!

dissabte 3 d'octubre

Excursió a les caves Codorniu amb els de la feina, a primera hora visita organitzada a les caves, veure com arriva el raïm, com es prensa i on es fa, i visitar l'interior de les caves, veure les ampolles esperant el pas del temps... tot això els hi ha encantat, el Jofre s'ha quedat dormit amb el tric trac del trenet que et passeja pels km de passadissos soterranis.

Després a dinar a unes altres caves, el Jofre.. l'actracció de tots, menjant tomàquets, pataques, fesols i després el gelat,

Ha estat un dia esgotador, però ens ho hem passat molt bé.

dijous 1 d'octubre

Són casi les 11 del vespre, a aquesta hora, l'Eric ha acabat els deures que tenia per demà i ara, se'n va a dormir, contant que demà a les 7 s'ha de llevar i encara li queda estudiar per un possible examen.
Això no hi ha qui ho aguanti!!! Son germans fa més de 2 hores que dormen con lirons.
Fer 6è és tota una responsabilitat, però... ja em queda el dubte de si això és gaire normal, tal com ha sortit del cole ha anat a anglès i d'allí directe a casa, dutxa i deures, ha parat per sopar i ha continuat fins ara... no podem dir que hagi estat badant ni jugant, ni molt menys descansant o desconectant.
Avui, al bloc del cole es parlava dels drets dels infants, dient que no calia ensenyar-los quins eren perquè ja els aprenien sols, la directora n'ha afegit uns quants:
- Dret a conèixer el valor del “no”
- Dret a mirar la televisió una estoneta curteta, i a mira-la acompanyat
- Dret a avorrir-se
- Dret a saber que és la tristesa
- Dret a tenir uns adults al costat que els exigissin al màxim de les seves capacitats
- Dret a conèixer que hi ha uns límits
- Dret a que se’ls hi doni una dieta equilibrada

He marcat amb negreta els que crec que reinvindicaré en favor del meu fill, perquè, temps per avorrir-se amb tot lo que ha de fer... no en té, i no és que sigui perquè està carregat d'activitats, no, l'Eric fa esport (2 dies a la setmana, forma part de la seva educació com a persona i fa que cremi els possibles desaquilibris a la seva dieta), va a anglès els altres 2 (idioma nescessari en aquest món que vivim) i per tant, no té temps de veure la tele, ni sol ni amb companyia, com tampoc de jugar amb els seus germans, ni amb els seus amics el cap de setmana, (l'Eric avança resums de temes, estudia.. fa 6è!!) i, evidentment, sap sobradament què és la tristesa i, sincerament, no m'agrada veure'l trist, encara no té 11 anys i la vida és molt llarga perquè li toqui estar trist de debò.

dimarts 29 de setembre

Avui la iaia Matilde fa 95 anys!!! tota una vida, 2 fills, 4 néts i 6 besnéts i el més important de tot, el cap més clar que molts de tots nantrus.
De bon matí ja s'ha posat la cadira a la vora del telèfon, per poder atendre les trucades, que no han parat en tot el dia, tranquilament i sense cansar-se... si no fós per aquests genolls!!!
Avui el Jofre també fa mesos, 17 mesets, tot un homenet.

Diumenge 27 de setembre

De bon matí els pagesos de casa cap a l'hort, l'Eric el Jofre i jo ens hem quedat a casa, a fer resums de mates, medi (natural i social), català i castellà. Tot per anar estudiant pels exàmens que ja li han posat (i entrem a la 3era setmana de curs!!).

Al mig dia hem sortit pel poble a fer el vermut i després a dinar... el Jofre ha decidit que ja és prou gran per donar-se sol el gelat.... i així ha quedat de mono.

Després cap a Barcelona, tots 3 dormint, quan estan així semblen tant bons....

Hem anat a veure la Clara que va arrivar ahir de Chicago, carregada de regals, semarretes, gorres de beisbol, imans... i moltes moltes fotos de la ciutat.

dissabte 26 de setembre

De bon matí toca diana, l'Ernest té partit de futbol a les 11 a Reus, a 2/4 s'ha de ser al camp.. tothom té clar que avui se'ls hi acaba la bona ratxa i que els hi toca perdre, fins i tot el Pichi els ha apuntat per jugar aquest partit contra la millor escola de futbol de la comarca, per donar-los una lliçó d'humilitat.... però només començar el Pau ja marca un gol.. i .. un darrera l'altre, van anar marcant casi tots, 2 gols del nostre "fenomenu" i una pilota al travesser.. resultat final: 9-3 a favor dels de Vilaplana!!! així que... ells encara més pujats!!! han guanyat al Santescreus (l'escola de futbol base de Reus, que organitza aquests partidets a principi de temporada per veure quans nens dels pobles veïns es pot endur cap a la seva escola de futbol, i així tenir lo milloret de cada poble).. aquests no han contat que a Vilaplana hi ha lo milloret de cada casa!!!! i això té molt de mèrit, que aquests nens no entrenen, juguen a la pista quan es troven, a la seva manera, com al pati del cole.. i el dia que algú els organitza: La liem de valent!!














Per la tarda, mig equip a berenar a casa, s'han posat una peli al DVD i m'han fet fer Donuts amb la Thermo (sort de la maquineta), i fins a l'hora de sopar no han marxat!!
l'Ernest estava molt, molt feliç.

divendres 25 de setembre

Marxem a Vilaplana carregats de feina de l'escola, a més de la que ja sabiem que teniem... només arrivar.. córrer a la reunió de cataquesi de l'Ernest, aquest any els 2 descendents de "cal fulantí" l'Ernest i el Pere, faran junts la 1ª comunió!!
Cataquesi de nens, cataquesis de pre-adolescents, cataquesi d'adults.. altre cop moltes coses que al final... no se quantes en funcionaran.

dijos 24 de setembre, la Mercè

Festa major a Barcelona, demà els nens tenen escola, per tant no dóna per fer pont, així que aprofitem per quedar-nos a la ciutat.
De bon matí hem anat a recollir els nens a casa l'àvia, tothom sencer, l'àvia i la iaia també!!!
Com que les mestres els hi han posat deures no hi ha molt de temps per gaudir de la festa major, i a més tenim un encàrrec per fer: s'ha de comprar un coixí pel racó de contes del Jofre, així doncs... cap a l'Ikea de Badalona, que allí no és festa, el Jofre tria el seu coixí... discreeeet.. de color verd llangardaix!!! però és el que vol.. així que.. ni blau, ni vermell , ni blanc, ni negre.. verd!
Al arrivar a casa hi hem posat el seu nom amb unes lletres ben grosses, i mentres ell dormia migdiada, els altres han fet els seus deures, l'Ernest ha estudiat Medi Social i l'Eric, fa 1 hora de rellotje que fa "una petición" per la classe de castellano... sense comentaris, a hores d'ara ja l'ha repetit 5 vegades, quan no fa la lletra malament, les lletres volen, quan no tatxa alguna cosa o se'n deixa alguna.. a aquest pas ens quedarem sense folis.
Demà, per fi, divendres, i... cap a Vilaplana s'ha dit... descansar però no descansarem, divendres mateix ja tenim una reunió, només arrivar, de cataquesi, dissabte l'Ernest té partit de futbol pel matí a Reus.. i l'hort.... i... tot plegat tornarem més cansats que no pas marxem.. però.. amb energia renovada!!!

dimecres 23 de setembre 2009

Avui reunió de 3er i 6è

Els nens, avui si, es queden a dormir a casa l'àvia, la reunió de 3er i 6è es solapen en l'hora, amb la qual cosa hem de ser un a cada classe. És la primera vegada que els deixem als 3 alhora a dormir fora de casa... molt serà que a mitja nit l'àvia ens digui que els pujem a buscar.

Primer la reunió de 3er:
la Dolors ens explica el funcionament del curs, ja no són nens petits, tindran deures, molts deures, hauran d'estudiar i no només 1 o 2 frases, sino el tema sencer... la mecànica de 3er no ens sorpren.. l'Ernest ja és el segon de casa que hi passa, i la mestra és la mateixa i la idea de curs tampoc no ha variat.. tot controlat.

Després la reunió de 6è
Ufffff això ja és un altre tema.. ja són grans, en uns mesos seran fora de l'escola i ells ho saben, van de sobrats, falten al respecte depèn de com... hombre!!! menys mal!!! no passa només a casa nostra... tot i que em dol... em quedo més tranquila: és la preadolescència!!!
Treballar i treballar, activitats diàries a casa, molta atenció a la presentació, a les faltes, a la forma d'expresar-se tant escrita com oral, tant en català com en castellà i amb anglès...
sembla que, de cop i volta, tot corri pressa, sembla com si durant aquests anys a primària només hagués passat el temps i ara, a 6è, s'hagi de fer tot i aquest tot sigui la presentació de l'escola... és a dir, com millor nota treguin a l'examen oficial, i millor els hi vagi l'any vinent.. més bé queda l'escola...per tant.. sel's prepara per demà, per l'any vienent.. no només per ara. Hem entès perfectament el que intentava transmetre la Rosa, la tutora de l'Eric, i crec, realment, que ha de ser així... la vida és molt fotuda, com més penquis avui tal vegada, i només tal vegada, menys complicat ho tindràs demà, que no vol dir més fàcil, sino una mica menys difícil, per tant, ens sembla perfecte que sel's hi demani el màxim que cada un d'ells pot donar.
Ara la feina serà de l'Eric, s'ha d'organitzar si vol seguir fent hípica 2 cops a la setmana, i anglès 2 dies més... haurà de ser capaç d'aprofitar qualsevol estona que tingui per avançar deures, preparar resums per estudiar després i a més... tenir temps per gaudir de la vida: que només té 10 anys!!!!

dimarts 22 de setembre 2009

Avui reunió a la classe del Jofre, els Pollets, de moment són 11 a classe, en seran però 14, els de final d'any encara no han començat.

L'Isabel, la tutora del Jofre, ens ha explicat molt bé com rutllarà el curs, les rutines diàries: el bon dia, l'esmorzar, la música, el Babú.. els racons, les caixes màgiques... tot plegat sembla que no pugui ser que doni per tant treballar amb nens petits.

La classe està ben cambiada de quan hi van fer P4 l'Eric i l'Ernest, ara no hi ha taules ni cadires, és un espai diàfan on els nens poden voltar per tot arreu. A mesura que el curs avanci, les parets s'aniran omplin de les coses treballades: les estacions de l'any, la família, els colors... ha estat ben interessant...
Em feia una mica de pal anar-hi sola, algú s'havia de quedar amb els nens!!, així que el xavier s'ha quedat amb ells i jo he anat a la reunió, pensava que hi hauria tot de parelles joves i m'hi veuria molt gran.. però no ha estat així, avui en dia és ben normal tenir el 1er fill passats els 35 anys, amb la qual cosa, molts dels pares que hi havia eren de la nostra edat i fins i tot més grans.
M'he endut "l'esbroncada"de la directora dient-me que el què compta és ser jove d'esperit... si, si, però l'esperit no ajuda per córrer darrera un nen d'un any!!!
Demà la dels 2 gansos...

dillums 21 de setembre

1ª setmana d'escola superada, deures a dojo, discusions.. però la cosa ja comença a rutllar.
Aprofitant que no calia regar l'hort (a Vilaplana va ploure aigua per donar i per vendre) ens hem quedat a Barcelona.
L'Eric volia veure el concurs CSIO de salts d'hípica, i l'Ernest volia anar a Montmeló a veure curses, així que... a mi m'han tocat els cavalls i al Xavier els cotxes.. i a l'àvia Rosita el Jofre, que el pobre no en té la culpa de que els seus germans siguin capaços de plantar el pandero en una grada i s'hi passin tot el dia.
l'Ernest va tornar decebut... les curses no van estar el que ell esperava, l'Eric però estava platòric, l'equip d'hípica espanyol va aconseguir classificar-se en primer lloc i optar a competir a la super-lliga mundial... així doncs Rafi Latham, Pilar Cordón, Sergio Álvarez Moya y Ricardo Jurado estaran al nivell més alt de l'hípica mundial i els petits genets de la Foixarda van aplaudir i cridar com a loquitos...
Demà reunió del cole del Jofre, tot i ser el 3er és la 1ª reunió de P1 que tindrem i només de veure el seu horari de classe ja es veu que treballarà força.. a veure què ens expliquen

dimarts 15 de setembre

Segon dia d'escola, avui reunió per les activitats esportives, l'escola ens ha proposat un futbol "professional", és a dir, entrenar de debò i jugar la lligueta escolar, l'Ernest té claríssim que ell vol jugar-hi, el Jofre encara és petit i l'Eric.. uufff córrer darrera una pilota, amb lo que cansa.... deixa deixa, ell fa hípica!!!

Al sortir de l'escola, anant cap a casa he recordat el partit de divendres passat a Salou, l'Ernest va jugar amb el grupet de Vilaplana, són, com diuen ells, els millors, aquest estiu encara no saben el que és perdre, han guanyat tots els partits que han jugat, però, cada vegada s'han endut l'esbroncada del Pitxi (l'entrenador), que si estaven distrets, que si semblaven dormits, que al camp mana ell i no han de fer cas a ningú més.... i jo penso.. sort que han guanyat!!

Està bé inclucar-los disciplina, respecte al rival, al grup, al material... tot això els forma com a persones i fa que s'esbravin una mica.

Tot això també forma part del projecte esportiu del cole, a veure si s'anima força gent i surt bé (tot i que ens haurem de quedar els divendres a Barcelona.....)

dilluns 14 de setembre 2009

1er dia superat!!! no han callat ni un moment, que si sec amb el nen nou (l'Ernest), que si han marxat 3 nens( l'Eric) i ara tornem a ser els de sempre, que si he de repassar les taules, que si ens baixaran 0,25 per cada falta d'ortografia, que treballarem molt, que no ens pensem que serà tant fàcil treure notables i excelents. L'un atropellava a l'altre, els dos parlant a l'hora, a Barcelona plovent a bots i a barrals, i el Jofre de l'estragament de sentir-los als dos parlar sense parar, el soroll de l'aigua de la pluja petant al cotxe i el seu propi agotament, ha acabat dormit al cotxe.
Ara ja estan dormint, ja fa una bona estona, els deures de demà fets, les taules estudiades, les carteres preparades i.... demà torne-m'hi.
El primer dia és important per veurel's les cares, la impresió que els hi ha fet la profe (tot i que ja la coneixen), la idea que ha estat capaç de transmetre a fi que tot rutlli des del primer moment, i.. malgrat els deures, els albums, els llibres treballats, els treballs realitzats... passarà volant.

diumenge 13 de setembre 2009

Carteres preparades, llibres a punt per folrar, material marcat, gots i bossetes per portar-los, gel desinfectant (ditxosa grip A), i nens molt, molt nerviosos, tot és a punt per demà, gran dia.
L'Eric comença 6è, últim any a l'escola i el 1er del Jofre... un que acaba i un que comença.. l'Ernest a 3er, any de molt feina.. però ell està molt engrescat i amb moltes ganes.
Només de veure els llibres.. fa por el que ens espera per davant, però ens en sortirem!!!!
Ara, uns dies d'adaptació, fins a l'octubre que començaran amb totes les activitats, queden 15 dies per organitzar-nos.

Fi d'estiu... han volgut anar a un restaurant "de nens"

dimarts 8 de setembre

Avui el Jofre ja s'ha quedat a dinar al cole, 1er dia i... macarrons i pernil dolç!!! però si aquest nen només menja triturat!!!! decididament es farà gran en 3 dies.
Ha sortit ben content, alegre, fent gracietes a l'Ernest, que estava superenfadat perquè ha d'acabar els deures d'estiu i ja no li queda temps.
Sort que ja queda poc perquè els grans comencin al cole...

Avui també hem tingut una novetat!!! el Jofre ha començat a la nova escola!!! ha entrat content, i això que el nen que ha entrat davant ho ha fet plorant... l'àvia l'ha recollit a les 12 dormit!!! com sempre... aquest nen segueix sent una marmota. Diuen que ha estat bé, que ha jugat... a veure demà com entra.

3 de setembre 2009, dijous

Avui el bloc fa 1 any !!!! qui ho havia de dir.... tal dia com avui em vaig animar a començar a escriure, no tenia clar quina dedicació li podria tenir... però crec que he anat anotant els moments viscuts amb els nens i la família durant aquest any.
Hi ha qui ens llegeix des de molt lluny.. eh Anna Mª? o la Sayaka que ens segueix des de Japó.. però la idea del bloc era crear un record pels nens.. i ha estat un punt de contacte entre nosaltres i la família.

Així doncs.... MOLTES FELICITATS PER LA MEVA FAMÍLIA!!!!!!

Per fi.... VACANCES!!! demà, a les 2 del migdia (si em puc escapar) agafo el tren i... a gaudir de la tranquilitat de Vilaplana, lluny del xivarri de Barcelona, de la feina.... així que... tanquem la paradeta!!!!
Molt bon estiu a tothom!!!! i fins a la tornada

diumenge 9 d'agost

Sóc a Barcelona, després d'una setmana de vacances a Vilaplana amb l'Ernest i el Jofre, l'Eric va tornar dissabte de colònies, content, molt content, s'ho va passar molt i molt bé, la casa, a Vilanova de Prades, diu que era una passada, cada dia piscina, jocs... el tema: la prehistòria...
Quan es van veure els 3 nens va ser una passada, el Jofre no volia apartar-se del coll del seu germà, i l'Ernest, super emocionat amb l'arrivada de l'Eric, per la nit vam recordar cançons de les colònies, del repertori del llibret de l'Eric...

Avui sóc Barcelona, sola, demà treballo, els nens s'han quedat a Vilaplana amb el Xavier, la casa buida sona molt extranya, dimecres ens veurem de nou i llavors... comenceran les vacances!!!

26 de juliol, diumenge

Trobar un moment per escriure és ben complicat, entre nens, casals, piscines... això és una locura i les setmanes passen volant.
L'Ernest ja ha acabat el casal i divendres va marxar cap a Santa Cristina, s'hi estarà tota la setmana fins dissabte que ve, que anirem a buscar-lo; ell està de conya però nantrus el trobem faltar, sobretot el Jofre, que a Vilaplana no tant però a Barcelona l'ha buscat per tota la casa.
L'Eric, com no té amb qui barallar-se, empipa el pobre Jofre.. i aquest, per si no teniem prou jaleo, li ha sortit un virus i té la boca plena de llaguetes i el cos amb granillor.
Ara toca preparar la maleta de l'Eric, marxa dissabte de colònies amb els de Vilaplana, és a dir, ell i l'Ernest estaran 15 dies sense veure's, amb una mica de sort, quan es retrovin estaran 5 minuts sense barallar-se!!!

diumenge 12 de juliol

IV aplec de sardanes a la Mussara


Un munt d'anys després, de nou a la Mussara hi van sonar sardanes, el dia no va acompanyar gens, però ben mirat la Mussara ja ho té això, la boira no deixava veure més enllà.. les cobles però no van parar de sonar i sardanistes no en van faltar, el dia va sortir rodó.

Els nens van disfrutar molt, no van ballar sardanes però van intentar caçar granotes a l'estany, van jugar a futbol i van córrer tot el dia.

l'Ernest recorda el dia dient: -allò que és com una calçotada però que ballen sardanes... sense més comentari.

dimarts 7 de juliol

últim dia de classe del Xavier, avui ja li han tret "L" de pràctiques!!! un sopar altre cop genial, pasta feta a cassa amb verdures, bacallà amb sanfaina i cruixents de xocolata...

Ja tenim un xef a casa!!!!