Em va tocar la classe de 5è, la mestra ja la coneixem, la van tenir els dos de tutora a p5, és molt maca i amb l'Ernest ens va ajudar molt, vaig sortir dels nervis... 1er perquè l'Eric té una jeta... i després perquè fan 5è i porto des de P1 sentint les mateixes tontaries de la boca dels mateixos pares... és depriment!!! Total que al arrivar a casa.. repàs de normes, deures, estudiar... però com si amb ell no anés i jo m'hagués tornat boja!! És més feliç!!
L'Ernest preocupat.. -què ha dit la meva senyo.. que et portes molt bé, que treballes molt bé, potser has de fer la lletra una mica millor, però està molt contenta, i ell.. el nen més content del món. Tot i que té el caracter que té i que es rebota per moltes coses, és mil vegades més aplicat que son germà, ell només arrivar fa deures, llegeix cada dia, explica les coses, i vol que l'escoltis.. l'altre.. cada cop penso que té una gran sort de tenir el cap que té, que si no... hauriem de patir de valent!!
Avui el meu futbolista comença futbol!! està nerviós, emocionat.. s'ha llevat d'una revolada. A veure si fan un bon grup i surt bé. El grup de l'Eric de l'any passat era de pena, es barallaven, s'insultaven... l'Eric, que va començar molt content, va acabar dient que no hi volia tornar, que allò és un descontrol i que ell amb els seus companys de classe no té ganes de barallar-s'hi per una pilota. Realment a la seva classe hi ha de tot. Els nens de l'Ernest són més "normals" i els pares també!!
La Dolors de 5è
la Núria de 2on
