Seguim amb les caixes, ahir l'Ernest mirava i remirava la seva, -ha quedat molt xula, no? quina sort que tindrà el meu nen, perquè hem pensat en tot, coses pel cole, coses per jugar i un llibre per llegir.. quina sort!
Ernest.. tu de tot això ja en tens, n'ets concient, oi? -Si mama, però a mi mai m'heu fet una capsa com aquesta... sense comentaris!! portem dies explicant què és la caixa, què representa, a qui va destinada.. però el seu "egoisme infantil" fa que tot i preparar-la amb unes ganes extremes, després senti que allò, que ha triat amb gust i pensant a qui va destinat, a ell també li agradaria tenir-ho. És complicat ser solidari amb 7 anys.
A l'Eric tot li sembla poc, -mama, no podria ser més gran la caixa? Eric, lo important no és lo gran que sigui, sino la il.lusió que hi poses tu en fer-la i la que tindrà el nen que l'obri. -Ja, però he pensat que també podria posar-hi... al final s'ha decidit a posar-hi una cançó que aquests dies aprèn a classe, es diu He Somniat i és d'en Pere Salicrú, és la diferència dels 29 mesos que es porten amb l'Ernest.
Per la seva part el Jofre mica més i desmonta la seva, l'hem preparat amb activitats a l'exterior de manera que la mateixa caixa ja sigui un joc, i... no us explico on ha acabat el llaç vermell, l'hem hagut de cambiar i posar-ne un de nou.
Feina feta!!!