Quin viatge d'anada a Vilaplana que vam tenir el divendres, barça, barça i més barça, per favor!!

l'Eric va tornar encantat de la visita al camp, se li va fer curta, els hi va agradar molt i es va quedar sorprès que una de les senyoretes sapigués tantes coses del barça, -mama, no ho entenc, perquè és una senyoreta i semblava la guia!!, home Eric, que ser senyoreta i agradar-te el barça no està renyit.. -si, però és raro, no? Va fer un munt de fotos, però, degut al despiste, haurem d'esperar com temps ençà, que les revelin a la tenda i veure què en podem aprofitar. Realment les càmeres digitals són un gran avenç.

De moment però, he virlat la del bloc del cole, (algun dia la Montserrat em pela).

Amb tanta conya de la càmara, ens vam deixar la nostra també a Barcelona, així que no tinc fotos d'aquest cap de setmana, ni dels pastissos... haurem de tornar-los a fer (jejeje)

Dissabte l'Ernest va començar cataquesi.. emocionat va tornar, s'ho havia passat molt bé ¿? menys mal!! perquè sino quins 2 anys ens esperen. Després vam anar a veure el jabalí que els caçadors havien caçat a prop del poble, es va quedar parat de lo gran que era, el tenien penjat per les potes per descuartitzar-lo... feia respecte mort i tot. L'Ernest preocupat.. perquè li fan això? li vaig explicar, és com les vaques, ara el faran a trossos per repartir-lo i cuinar-lo per menjar... si home!! Ernest, doncs com les mandonguilles, que són de carn de vedella, o l'estofat o el filet... eeecs!! no penso menjar més carn!! (d'on es devia pensar aquest nen que venia la carn? però si ho sap sobradament... ) Recordo una visita a la Boqueria amb ell, quan va veure el peix a la parada que es movia i que el compravem per menjar... mica més i vomita allí, no hi ha manera que ara tasti el peix a la planxa en forma de peix, és a dir, que ha de ser disfressat, rebossat, o a daus.. però el llucet sencer... es mora!!

Total, que hem deduït que, o canvia, o es fa vegeterià.

Diumenge vam anar al mas dels tiets, a fer una botifarrada amb rovellons, ostres... quin munt que n'hi havia, com pot ser que en trovin tants? fets a la brasa, amb llenya, i menjats recient fets... uhmmmm, llàstima de la càmara, però l'olor tampoc es pot transportar.

Vam portar el postres, un pastís, que ens va passar la recepta la Rosa de l'oficina, de les classes de cuina del seu fill David (4 anyets que té), boníssim. La tornarem a fer i la pejarem a la web amb permís de "sor cuinera" que li fa l'extraescolar. És una bona idea un extraescolar de cuina per menuts, és una passada les receptes que fan.. totes sense foc, perquè ho puguin fer els nens.. ei i és comestible i tot!!!

Regenerats els pulmons amb aire sa... de nou a Barna. I cada cop queda menys per nadal