Unes gometes blaves entre caixals és el que ahir li van posar a l'Eric, per separar les peces i així la setmana vinent poder posar-li les anelles als caixals. Diu que és com si se li hagués quedat un trosset de pernil... de moment aguanta.
ahir va tornar a tenir classe amb el professional de handbol, ja sabem "armar y tirar" !! tot un èxit. Altre cop tot el sopar parlant d'aquest bon home, de la classe que els hi ha fet., -mama, ara ja se on li arrivo, saps papa, li arrivo a la cintura!! mira si n'és d'alt (doncs a mi em sembla que no li arriva ni al final de la cuixa, és alt de nassos!!!) l'Eric segueix fet un munt de nervis, l'emoció pot tant amb ell que ahir, fins i tot, tenia mal de panxa.
L'Ernest, fet ja un crack del futbol, ahir es va posar de porter i li va parar un penalty al Nicolás... t'ho imagines?!! imaginar-m'ho no ho se, però elevar-lo, felicitar-lo.. i alhora fer-li entendre que si li haguessin marcat el gol no hauria passat res, que només és un joc... difícil, molt difícil, però clar, quan un ha de tragar-se dels companys el: tu no saps jugar, no t'empanes, per culpa teva perdem, etc.. el dia que les coses li surten bé no hi ha qui el pari, i amb raó, o no?
Ahir ja va triar les cosetes pels centres de nadal, a veure quin dia ens hi podem posar.