26 de desembre Sant Esteve

Estic millor, així que decidim marxar a Reus a dinar, no ens cadarem a Vilaplana, tornarem a Barcelona, no fós cas que haguéssim de tornar a l'hospital, a mig camí però... ja, el ronyó torna a fer de els seves, l'Eric i l'Ernest pobres espantats, la mama torna a estar malalta, tremolant sense poder controlar-ho, un cop a Reus, el Roger li dóna al Jofre la seva cagada de tió !! una caca de peluxe, no és això el que caga un tió? molt guai!!!
l'Eric i l'Ernest obren més paquets, els tions de casa l'àvia i de casa el padrí Ivan també han cagat, a un lloc roba, a l'altre llibres, i ells encantats, el Jofre s'ho mira expectant.. no entèn res però com que ells riuen i salten, ell també riu. Jo també tinc el meu regal, una punxada al cul de calmant!!, no hi ha manera. Després de dinar els nens diuen els versos, l'Ernest, para la ma perquè li donin "canelons", àvia, però no dels de menjar i amb els dits fa el denyal de diners, ah, Ernest... tu vols calerons!!! això mateix "canelons"