Avui falta 1 mes just perquè torni a la feina de l'oficina, ha passat el temps volant i ahir al vespre, que ja començava a pensar-hi, vaig preguntar-li al Xavier si podia afegir algun mes més a l'exedència, ell però sabia que no ho deia del tot de devò.
per un cantó tinc unes ganes boges de tornar a treballar, no perquè a casa no treballi, no, no és això, aquí hi ha feina per donar i per vendre, i amb l'excusa que ets a casa.. tothom s'hi arrepenja, no, és per desconectar una estona de nens, menjar, casa... sincerament, ho enyoro. Recordo quan a l'oficina a l'abril quan vaig plegar i vaig dir que no tornava fins l'any que ve em deien que no aguantaria. De fet, he seguit fent cosetes des de casa, però he aguantat i me'n sento molt orgullosa, haber tingut l'oportunitat d'estar amb el Jofre aquests mesos i organitzar el primer trimestre de curs de l'Eric i l'Ernest, amb deures, activitats, horaris.. de manera que tot rutlli i que ells agafin el ritme, ha estat genial. M'agradaria poder-ho fer cada any, agafar des de l'inici del curs fins després de les vacances de nadal per veure per on va el curs, si tenen prou temps per ells i les seves coses, poder estar tranquilament fent deures sense el neguit de tenir que fer el sopar (perquè ja està mig preparat)... la vida sense treballar és més relexada, sincerament.
Em fa pena el Jofre, pensar que no el veuré fins a la tarda, contant que he estat amb ell cada dia des que va néixer... però ara ja és molt gran, ja té 7 mesos, menja com un homenet, papilla de cereals pel matí, puré de verdures i petit suis per dinar, papilla de fruita a berenar i bibe per sopar, tot un nen gran.
Queda però el dubte de què fer amb ell, qui serà la persona edecuada per cuidar-lo, sap greu que li trenquin el ritme, ell dorm molt durant el matí i està casi tota la tarda despert, perquè és quan recollim els seus germans i està "loquito" quan els veu.
Poquets dies tenim per decidir-ho. Segur però que ferem el què considerem millor pel Jofre