Dissabte vam celebrar l'aniversari de l'Ivan, vam sopar fondue, de carn, de formatge i de postres la de xocolata amb fruita... uhmmmmm!! Als nens, per ser que la primera vegada que vam provar de fer-ho amb ells, no els hi va agradar gens, aquesta vegada, van arrassar. Tant que el diumenge a sopar van voler repetir de nou.
El Xavi i la Susana van baixar del mercat medieval de Vic un pastís de taronja boníssim.. que vam utilitzar per posar les espelmes de l'Ivan.
Diumenge de bon matí em va tocar anar a Barcelona, el motiu un enterrament, no coneixia personalment la persona, però si la seva parella, que fa 14 anys que treballa amb nosaltres, em va emocionar molt, és la primera cerimònia civil a la que vaig i... la vaig trobar duríssima, van parlar els amics, la filla d'ell i la d'ella (dues nenes de 14 anys), companys del parlament...(l'Oscar hi treballava com a cap de seguretat)... el càncer en gent jove és fulminant, ha durat 2 mesos des que li van diagnosticar.. tot plegat molt dur. Al sortir vam comentar amb el Joanjo lo dur que havia estat la cerimònia, ell, de poble com nantrus, fa: nena, sort que això al poble no s'estila, una missa i au.. perquè això és molt dur, eh? una hora parlant d'una persona... si no t'emociones tot i no coneixa'l és que no tens sang a les venes.. completament d'acord amb ell, molt dur, no m'ho trec del cap.
La bona notícia va ser però que.. el Xavier es va tenir que quedar sol amb els tres nens i van preparar ells l'esmorzar.. al tornar: -mama, no t'ho creuràs.. el papa ha fet madalenes, boníiiiissimes, n'hem guardat 2 per tu, ja ho veuràs. Realment, boníssimes, per ser la primera vegada que es posa a la cuina a fer alguna cosa més que escalfar el què troba en un tuper. Ja tenim company de cuina pel Nest.
La bona notícia va ser però que.. el Xavier es va tenir que quedar sol amb els tres nens i van preparar ells l'esmorzar.. al tornar: -mama, no t'ho creuràs.. el papa ha fet madalenes, boníiiiissimes, n'hem guardat 2 per tu, ja ho veuràs. Realment, boníssimes, per ser la primera vegada que es posa a la cuina a fer alguna cosa més que escalfar el què troba en un tuper. Ja tenim company de cuina pel Nest.
Al vespre vam preparar el pessebre, m'encanta fer-lo i que els nens hi participin, al Xavier també, el fa molt xulo, amb llum, aigua corrent... una feinada que porta dies de preparació.
Només hem fet la localització, queda posar-hi les figures i els llums... la setmana que vé, que una tarda no dóna per tant.
Només hem fet la localització, queda posar-hi les figures i els llums... la setmana que vé, que una tarda no dóna per tant.
Fer el pessebre és una tradició que m'agrada conservar, recordo a l'escola l'última setmana abans de les vacances de nadal, cada curs preparava el seu i tothom els exposava al hall del cole, allí, la tarda abans de plegar, les famílies anaven a veure els pessebres, comentaven amb les mestres, elles, ben mudades, desitjaven bon nadal, ... i feia molta festa, ho deuen fer encara? recordo anys que les figures eren de plastilina, d'altres d'albal, d'altres el cartronet del paper del wc... la imaginació no hi faltava, neu que era farina.. la sorra del pati, fulles dels plataners.. és una d'aquelles coses que recordo molt bé. Aquí no s'embla que s'estili tant, en canvi a Madrid.. REALE, patrocina un concurs de "belenes" amb els coles de Madrid.. n'hi ha que olé!!, m'encanta anar a veure pessebres, a Vilaplana la gent els fa a l'entrada, és xulo recórrer el poble i guaitar per les entrades a veure com l'ha fet cadascú.. senzillament: m'agrada.
