He estat ingressada el 29, 30, 31, 1 , 2 i 3 de gener, casi res!! quina inocentada més bèstia que si li va ocórrer al meu ronyó.
El dia 31 va ser el xungo, van fer-me una prova de contràs on va quedar demostrat que el meu ronyó, segons paraules textuals del metge, s'havia rendit, s'havia cansat de lluitar i no funcionava, tot plegat un enrenou, si bé ens va explicar que el dia 2 em baixarien a quiròfon per solventar el tema (treure una ditxosa pedreta que s'havia encastat al meu uréter) i que un cop treta la pedra el ronyó recuperaria les seves funcions vitals (toma ya!) ni el Xavi ni jo ho veiem gaire clar. Com un òrgan del cos, pot decidir per si sol, sense ni tant sols comentar-ho, que es rendeix (en no se quina batalla) i deix de funcionar, i es queda tant ample? bé ample no, rodonet com una pilota de tennis.
Així doncs que vam passar el cap d'any a l'HQ amb una marxa..... sirenes, nens plorant (aquesta és l'altre, erem a la planta de maternitat!!! com si es pugués comparar parir un crio a tindre una pedre que et fot a parir!!!), el Xavier va muntar un piknic de primera, copes de cava, cava, pitzzes pels nens, el raïm dintre els bibes del Jofre de quan va néixer (realment el millor que ens ha passat aquest 2008!!!) un braç de gitano de nata i xocolata.. el bibe pel Jofre, les seves joguines, la seva catifa per jugar... i moltes ganes d'estar tots 5 junts.
A la safata de l'hospital, amb el sopar també van portar un platet de turrons, que l'Ernest no va perdonar ni convidar a ningú! i una bosseta amb raïm, però vam menjar el dels bibes del Jofre, la feinada per treure els grans de dins!!
El dia 1, dinar d'Any Nou suspès.... bé suspès no, perquè tothom pregunta quin dia el farem.. així que.. dinar aplaçat fins nou avís!! primer ens hem de recuperar.
El dia 2 estava clar que seguia el gafe, ni canviant d'any les coses milloren, així que.. al quiròfan i sense anastassista!! la doctora, molt mona ella, com que li havia amargat les vacances, aquell mateix matí arrivaba de passar el fi d'any a Bruixes, va decidir que... es vengava de mi, no hi havia anastassista fins a mitja tarda, el de guàrdia estava en vàries operacions, així que... si em veia amb cor d'aguantar, ho fariem amb sedació!!! jo que aquesta vegada tenia clar que volia que m'adormissin!! però, e ahí una jabata !! està clar que vaig aguantar (si no el bloc ja estaria finito!!), la meva ureteroscòpia de 2 hores, amb taladrament de pedra inclosa perquè estava allí molt ben colocada i no tenia cap intenció de moure's, va procedir correctament, amb felicitació de la doctora i dels ajudants pel meu aguante!! només vaig cridar 2 vegades, així que.. està comprovat que sóc insensible al dolor!! per això em passa el què em passa. Un cop acabat, encara quedaba la introducció d'un espagueti al meu cos, 26 cm de tubet que va del ronyó a la bufeta per fer d'urèter artificial i ajudar al meu pobre ronyó a recuperar-se. Al final: prova superada i amb nota!!
La pedreta ha anat sortint a trossets, el ronyó es va buidant.. i d'aquí uns dies altre cop a quiròfon per treure l'espagueti. Però això ja serà una altre història.
De moment avui a casa, tranquilets, demà, si tot marxa igual, agafarem carretera i manta per anar a rebre a SSMM d'Orient a Vilaplana, on em conformo en que em portin salut, molta salut per no fer anar malament a ningú més.
Ah!!! el millor del cuento de Nadal és que una servidora el dia 2 de gener començava a treballar, però com que no en tinc l'hàbit adquirit.. després de 8 mesos... vaig decidir que la millor excusa que podia trobar per no anar-hi era.... entrar en un quiròfon: colarà, oi?
El dia 2 estava clar que seguia el gafe, ni canviant d'any les coses milloren, així que.. al quiròfan i sense anastassista!! la doctora, molt mona ella, com que li havia amargat les vacances, aquell mateix matí arrivaba de passar el fi d'any a Bruixes, va decidir que... es vengava de mi, no hi havia anastassista fins a mitja tarda, el de guàrdia estava en vàries operacions, així que... si em veia amb cor d'aguantar, ho fariem amb sedació!!! jo que aquesta vegada tenia clar que volia que m'adormissin!! però, e ahí una jabata !! està clar que vaig aguantar (si no el bloc ja estaria finito!!), la meva ureteroscòpia de 2 hores, amb taladrament de pedra inclosa perquè estava allí molt ben colocada i no tenia cap intenció de moure's, va procedir correctament, amb felicitació de la doctora i dels ajudants pel meu aguante!! només vaig cridar 2 vegades, així que.. està comprovat que sóc insensible al dolor!! per això em passa el què em passa. Un cop acabat, encara quedaba la introducció d'un espagueti al meu cos, 26 cm de tubet que va del ronyó a la bufeta per fer d'urèter artificial i ajudar al meu pobre ronyó a recuperar-se. Al final: prova superada i amb nota!!
La pedreta ha anat sortint a trossets, el ronyó es va buidant.. i d'aquí uns dies altre cop a quiròfon per treure l'espagueti. Però això ja serà una altre història.
De moment avui a casa, tranquilets, demà, si tot marxa igual, agafarem carretera i manta per anar a rebre a SSMM d'Orient a Vilaplana, on em conformo en que em portin salut, molta salut per no fer anar malament a ningú més.
Ah!!! el millor del cuento de Nadal és que una servidora el dia 2 de gener començava a treballar, però com que no en tinc l'hàbit adquirit.. després de 8 mesos... vaig decidir que la millor excusa que podia trobar per no anar-hi era.... entrar en un quiròfon: colarà, oi?
