Aquests dies buscavem la normativa de circulació amb infants al cotxe, més que res per veure si l'Eric podia anar ja sense alçador, perquè li sortirà el cap pel sostre. Comentant-ho a l'oficina, un company m'ha passat un d'aquests correus que viatge per la red on es parla de la "nostra època", aquella en què viatjavem sentats a la falda de la mama al seient de davant, sense cinturó ni res, jugavem al carrer tranquilament, els gronxadors eren de ferro, jugavem al pati a cavall fort, i a ningú li va petar l'esquena, si queies la màgica micromina ho curava tot i sempre era culpa teva per badar, mai els altres et deixaven de banda o et feien el buit, l'única joguina electrònica, fora dels cotxes amb sirenes o les nines que ploraven, que hi havia a casa era l'autocross del Xavi (era la nostra consola, jejeje), l'armari dels medicaments no tenia porta especial, era un tuwper (crec que encara ho és), els dibuixos manga que veiem era el Marco, l'Ossito Misha, o en David el gnomo... no compravem cromos, els donaven amb els Danone... i malgrat tot vam sobreviure a tot això (i així estem!!)
Realment, tal vegada ara ens passem, l'email acava dient que ara estem criant nens tontos... tant així tampoc, però que tenen molt que viure.. ja ho crec.
Avui l'Eric havia de fer un treball (realment fa dies que ho sap, però.. com sempre tot a última hora) sobre algú important i no se li acut res més que pensar amb en Tommy Hilfiger, que primer no hi he caigut en qui era, i quan li preguntes -perquè creus que és important? et contesta dient que té 5 "mansiones de lujo" i no se quants cotxes de gama alta... sense comentari, el què fan 5 minuts en una sala d'espera del dentista!!!
Li hem fet entendre que algú important no és necessariament algú que tingui molts diners, per exemple Martin Luther King, Gandhi, Cristobal Colon.. hem anat avançant en el temps, Tarradellas, Pujol, Maragall.. algú que hagi fet coses que quedin per la posteritat, no roba!! Al final ha triat el president Pujol, menys mal, quin descans.