Aquest cap de setmana ha estat ben mogut.

Dissabte 28 de febrer
Tot va començar per un treball de l'Eric al cole, té que explicar una llegenda, alguns de la classe ja n'han explicat: la del timbaler del bruc, la del llenyataire sincer... nosaltres, més originals que ningú, hem pensat que n'haviem d'explicar una de les nostres terres, així seria diferent i no la sabrien, hem triat: el salt de la reina mora!! clar que si!!, així doncs, què millor per explciar una llegenda a la classe que viure-la en persona?, així doncs, dissabte, de bon matí, cap a Siurana falta gent, un cop allí dalt, un fred que pelava, estava núvol.. i els nens, incrèduls amb la lleganda, van preguntar a un senyor del poble on era el salt, ens va guiar fins a lloc i un cop allí... millor n comentar la teoria de l'Eric, -mama, això és un timo!! com pot ser que un cavall deixi les petjades en una roca? que no veus que no pot ser!! Eric, és una llegenda... no mama no, el que és és un timo!!!.. Eric... com explicaràs a la classe la llegenda si tu no la creus?.. al final el vam mig convèncer, es van engrescar amb el tema, vam buscar la tomba de la reina, les petjades del cavall i la cara del jueu traïdor esculpida a la roca...
Feia molts anys que no pujava a Siurana, no recordo què devia pensar jo la 1ª vegada que vam anar a veure el salt de la reina mora, però de ben segur que no debia dubtar tant com ells 2, l'Ernest només feia que dir: pobre cavall.. pobre cavall.... i va caure al pantà? pobre cavall...
Total, que un cop explicada la llegenda, donada un volta per Siurana i visitada l'agrobotiga, poc més es pot fer allí dalt.. carretera i manta i cap a Cornudella, vam dinar a la fonda del Racó, també feia molts anys que no hi anava, però la recordava tal qual.. vam dinar de fàbula.

Per la tarda-vespre festa de Carnaval a Vilaplana, al casal, 1er ball infantil, després sopar i per acabar ball per tothom, grans i petits (la idea era que fós pels grans, però els nens van acaparar la pista).
El Jofre va aguantar fins passades les 12 de la nit, va menjar de tot, inclòs coca en recapte, L'Eric li va donar el crostonet i ell venga a rosegar, quan ja el va tenir prou babat.. el sucava al plat i de nou a la boca.. no té remei!!!
l'Eric i l'Ernest van acabar rendits, de ballar no van ballar, però... nens com són, la pista es va acabar converint en un camp de futbol, el tap dels esprais de colors en pilota i ells en jugadors entussiastes... nens!! mentres les nenes s'h miraven sentades a la cadira i els papes i mames organitzàvem la calçotada de diumenge que ve.