Vam sortir a les 6 del matí, els nens dormien al cotxe, a les 9 vam parar a esmorzar i a les 12 passades ja erem a Zaraust. L'hotel de l'Arguiñano es tal qual es veu a les fotos, el castell, a primera línia de mar, un verdader caprici.
Només entrar ja van preguntar-nos qui era l'Ernest, li van entregar un llibret de caricatures de l'Argiñano, per pintar, amb un pack de colors i.. el llibret estava dedicat: para Ernest, con todo mi perejil Karlos, rico,rico..
L'Ernest encara flipa ara, un cop a l'habitació... què dir, inmensa, decorada rusticament, amb una terrassa... enfront mateix del mar, única vista, increible.. vam sortir a veure Zaraust, feia molt de fred i pluvisquejava, així que vam tornar d'hora al restaurant per dinar, obren a 2/4d'2 i hi havia cua!!!, al entrar l'Ernest diu: -mama hi ha el Karlos i.. efectivament, allí estava, va felicitar l'Ernest, ens va preguntar com estavem... i es va fer una foto amb els nens, sincerament, una persona super-agradable, que per res sembla el cuiner mediàtic al que li han pujat els fums.. tot el contrari, és una persona superplanera i senzilla.
Vam dinar de fàbula, a l'Ernest li van portar els seus espaguetis amb tomàquet, ei, però de l'Arguiñano, eh!, l'Eric va decidir que volia un menú degustació igual que el Xavier i jo, s'ho va menjar
tot, 4 plats boníssims i encara vam cambiar els postres per una degustació de postres, com no probar tots els postres de l'Eva? va estar genial, tot boníssim.Per la tarda, uns surferos aprofitaven les oles, des de l'habitació els veiem amb privilegi, vam veure pujar el mar, amb un no res no hi havia platja.
Per la tarda vespre a Donosti - Sant Sebastian, una ciutat bonica perquè si, un casc antic més que habitat, amb tot de tavernes i gent a totes, vam entrar a una que va resultar ser una penya de la Reial, amb dia de partit, els nens a 1ª fila a veure el futbol, la Reial va guanyar 0-3 així que tothom estava encantat, i les tapes... de muerte, l'Eric s'anava passejant amunt i avall agafant montaditos.. l'Ernest però, va decidir que ell anava a lo segur: un happy meal del McDonald's.. i son germà pegant-li la bulla, nen, que aquí es menja això, tu sembles tonto...però l'altre feliç amb la seva amburguesa de peix.
L'endemà pel matí, esmorzar a l'hotel, de nou amb l'Arguiñano allí, preparat per anar a caminar amb un amic, i nosaltres... cap a Pamplona.
Pamplona decebedora, em decidit que no ens agrada gens i no hi tornarem, no té cap encant, i la plaça de toros.. tant de dir, tant San Fermín... és menys que la meitat de la de Barcelona, ara.. toros per tot arreu, figures taurines... tret dels carrers adoquinats... no val la pena.
De tornada a Barcelona va sortir el sol, tot el cap de setmana amb pluja i va ser sortir de Pamplona i sol solet!!
Un bon regal per tots, recomanable 100% i sense que la butxaca ho noti gaire, can Arguiñano és més que apte per l'economia de les famílies numeroses, serà perquè ell té 6 fills?
Fotos del dinar
