Aquesta setmana ha estat més curta; tret que de nou el Jofre està amb bronquitis, que ja no és cap novetat perqueè s'està convertint en habitual, no ens han passat gaires coses.
Dijous el Jofre i una servidora ens vam quedar tancats a l'ascensor de casa l'àvia Rosita, no va ser gaire estona, ben mirat crec que no va arribar ni a 10 minuts, però vam esberar l'àvia.
Just abans d'arribar a la planta baixa, l'ascensor es va parar, normal, va obrir les portes automàtiques i a l'hora d'obrir la manual, no s'obria, al mirar vaig veure que erem entre un pis i la planta baixa, així que.. a dins tancats, afortunadament els ascensors ara tenen telèfon, màgiques tecnoligies, així que vaig trucar al rescat, la noia molt amable, em va contestar que em venien a treure de seguida. Vaig aprofitar la cobertura del mòvil per trucar a l'àvia, a fi anés a recollir l'Eric i l'Ernest, doncs vista la situació, ho tenia difícil per sortir i arribar a temps, mare meva, quin esberament, ai, ai,.. i ara què fem?? espera que truco un veí.. i jo que només volia que anés a recollir els nens!!, au doncs, avisa, avisa.. llavors vam trucar al Xavier, avisa a l'escola que no arrivo i surt tu a buscar els nens que ta mare s'ha atabalat i ha anat a avisar un veí que em tregui de l'ascensor... l'àvia va ser ràpida, el veí tenia clau i escala i va arrivar abans que el rescat de l'ascensor... tanta tecnologia i el boca a boca fa més via.... el veí va obrir la porta, li vaig donar el nen, vaig deixar el cotxet preparat per poder-lo baixar i vaig saltar jo, un cop a baix vaig baixar el cotxet, quan l'àvia va arrivar a baix, el nen ja tornava a ser al cotxet, sentat i lligat i menjant barreta de pa, més feliç que un gínjol.. i a córrer a buscar els nens al cole... que encara avui no es creuen que el Jofre i la mama es van quedar tancats a l'ascensor.. perquè... no ens van treure els bombers!!! ja et dic jo....