Quina setmana santa més passada per aigua!!!
Ha plogut cada dia tret de dillums :-(
dimarts, aigua
dimecres, aigua
dijous, tot el camí aigua i al arrivar a Vilaplana, aigua altre cop
divendres... un aiguat de nassos!! pel matí el viacrussis va aguantar ningú sap encara com, ens vam dedicar a fer bunyols, els típics de Vilaplana són diferents dels de la majoria de llocs, són enormes!!! i molt bons.





Ha plogut cada dia tret de dillums :-(
dimarts, aigua
dimecres, aigua
dijous, tot el camí aigua i al arrivar a Vilaplana, aigua altre cop
divendres... un aiguat de nassos!! pel matí el viacrussis va aguantar ningú sap encara com, ens vam dedicar a fer bunyols, els típics de Vilaplana són diferents dels de la majoria de llocs, són enormes!!! i molt bons.
A l'hora de les 7 paraules (a les 12) plovia pels descosits, i a l'hora de la processó, a 2/4 d'11, encara plovia més, així que, una servidora i el Jofre es van quedar a casa, sentint tronar, veient llampegar.. i pensant que l'avi, l'Eric l'Ernest i el Xavier devien estar ben xops. L'avi explicava sopant que des de l'any 56 que no s'havia hagut de fer la processó per l'església.. i els majorals d'aquest any el Josep de ca l'Assessó, l'Edgar del Keni i el fill petit del maño van decidir que, ja podia ploure que ells treien el Sant Crist com fos, hi havia una banda, la del pare manyanet de quan el Josep hi tocava, els vaig sentir des de casa passar, pensava que era broma.. però no!!! Van sortir, la gent amb paraigües i ells van fer un tomb petit però van sortir, per davant de casa de cada un d'ells, així doncs.. ni la pluja els va malmetre el dia.. molt bé!!! Va seguir plovent tota la nit, l'andemà, el riu de nou baixava a l'ample, un aiguat increible des de les 2 vertents de la riera i els salts!! es veien tots els salts d'aigua de la Mussara.
Divendres va fer 11 anys que es va morir la padrina, també era divendres Sant, aquest any ha caigut igual.. quan veig els nens penso lo feliç que seria ella amb els seus bésnets!!! miseria de destí.. no en va conéixer cap!! però l'Eric, que sap que a mi em dol especialment.. els divendres sant em fa costat, -va mami, que la padrina no voldria que estessis trista... pobret..
Una alegria... hem descobert que tenim els arbres florits, la pomera plena de flors i la prunera de prunetes petitones

