No hem tingut sort, el treball de l'Eric aquesta vegada no ha estat premiat, però.. nosaltres tant contents, ens ho hem passat molt bé, la cerimònia una mica pesadeta.. aquesta gent no entenen que els nens petits, a 2/4 de 6 de la tarda, el que volen és córrer pel parc, no estar sentats en un auditori, ple de gom a gom i que un quartet els hi toqui música de jaz, i ells, nerviosos per si el seu treball serà o no serà el premiat; però en aquest país l'educació de molts dels que decideixen com s'ha d'educar té molt que apendre dels que ,dia a dia, viuen amb els nens (tant les mestres com els pares.. mai ens pregunten a nosaltres.. no ho entenc..).
Que carai, nosaltres hem rigut molt, hem criticat més encara, hem comprobat que l'Ernest, tot i que sembla que mai no hi és i que amb ell no van les coses, sap perfectament a quina família pertany una trompeta, un xelo, una guitarra, un saxo i una flauta travessera.. hem repassat instruments de vent, de corda... el Jofre ha aguantat el rollo heroicament, el tratje del Xavier no tant, ha quedat ple de galeta, deliciós per la tintoreria, després... hem anat a celebrar que l'Eric ha estat un dels participants.. i tot i que el jurat no pensa com nosaltres, per això ells són jurat.... per nosaltres el treball de l'Eric era el millor, apa home!!!
A l'habitació li queda el record d'aquest dia, un diploma (la rosa que li han donat.. ha decidit que li regalava a la senyoreta Montserrat.. perquè si no fós per ella, mama, no hi seriem aquí... i com sempre, té tota la raó ... així que... la senyo té la rosa i jo el millor poeta del món)
