Ahir l'Alexandra i l'Eric van repartir a l'escola les invitacions per la seva festa d'aniversari, ho celebrarem amb la classe a un Karaoke, creiem que s'ho passaran pipa!!
Ahir era dijous, dia que l'Ernest no té activitats i per tant decideix què vol fer amb la mama, va triar anar a berenar junts xocolata i melindros, és un dia important per ell, es sent protagonista, l'Eric no hi és i per tant no interromp els seus relats i la mama l'escolta només a ell, vaig saber que habien penjat una pilota a l'hora del pati, que a menjador li havien perdonat la tomaca.. coses que cada dia m'explica però que ahir tenien un to especial... va passejar el Jofre ell sol, ningú li prenia el cotxet, va poder donar-li el berenar i es va sentir molt gran. M'agrada haber organitzat així les activitats, de manera que els dimecres són de l'Eric i els dijous de l'Ernest.
Avui divendres... marxem de festa major!!!

Ei!!! per fi el nostre futbolista ha marcat 1 gol, i no un gol qualsevol... un gol de falta (que es veu que això és molt important), està més que emocionat... ara si que el fitxarà el barça i ens jubilarà.
Per altre banda hem estrenat dentista amb l'Eric, és del barri, es veu prou maca, veurem els resultats.
I el Jofre? doncs ell segueix practicant la volta.. en sec però el sents plorar, se li ha quedat el braç de través i no consegueix girar del tot.
Ens ha arrivat el regal d'aniversari de l'Èric, un mural de paper per la nova habitació, així que estigui posat farem les fotos.. de què és? quina pregunta: d'un cavall, esclar!!

El Jofre ja es dóna el tomb tot solet, quin perill!! Ahir l'Eric ja ens va avisar, -correu que el Jofre s'ha girat tot sol.. però ja no hi vam ser a temps i ell no ho va tornar a fer, avui , però, no ha parat de fer-ho durant una bona estona, semblava una croqueta giravoltant pel llit.

Com diu la iaia: -és tot un homenet

Perquè per molt que expliquis les coses als teus fills i creguis que t'entenen mai saps què els passa realment per el cap?
Dijous, al sortir de l'escola, vaig veure dues taques a terra cobertes amb serradures, em vaig témer el què era, l'Eric ja ens habia explicat la "gracieta" de tirar ous per la finestra de la classe, vam parlar amb ell dient-li que, a part del mal que poden fer si cau sobre d'algú, el fet de pendre d'amagat coses de casa no era correcte, ens va explicar que un company seu de classe té 2 gallines i cada dia ponen 2 ous, i si la seva mare no el veu, ell els agafa, els porta a classe i.. oh gracieta! quan ningú els veu els llencen per la finestra. El vam fer reflexionar, explicant-li que a més de tot, amb els aliments no s'hi juga, hi ha molta gent que no té ni per menjar un ou. Ens va dir que ho entenia i que ell no en tirava cap. Ens el vam creure. Serà possible... avui al sortir del cole em diu una mestra que l'Eric també havia tirat ous... no m'ho podia creure però dintre meu sabia que era veritat, és la repera!!! Quan ha arrivat de la hípica li he preguntat si no tenia res per dir-me, amb cara d'afligit diu que té una nota a l'agenda, jo convençuda que era pels ous, però no.. a sobre no havia fet els deures de medi social!! i ell no deia res del tema "ous", increible, llavors li hem tret el tema, les llàgrimes no han trigat ni 10 segons a rajar cara avall, -només en vaig tirar 1 i no us ho volia dir perquè no em castiguessiu.. castigar? aquesta és la solució? no ho se, penso que s'hauria de passar 1 dia ajudant en un casal d'indigents a fi de valorar el què té... crec però que es quederà sense festa d'aniversari, ho aplaçarem fins que realment actuï com un nen de 10 anys. Però... com actua un nen de 10 anys? suposo que com ha actuat, en fi.. és prou complicat tot plegat.

Aquest cap de setmana l'hem fet llarg, el dijous al sortir l'Eric d'anglès i el Jofre del pediatre (ja pesa 7kg i 850g) vam marxar a Vilaplana, el divendres habiem decidit que seria un dia de papa i nens grans... a les 6 del matí ja eren al cap de munt de Vilaplana, jaquetes posades i motxilla a l'esquena preparats per anar a veure el... Rallie Catalunya Costa Daurada, que passava per Vilaplana. Es van llevar d'una revolada, no va caldre insistir, en 5 minuts estaven vestits i a punt... s'ho van passar d'allò més bé, veient passar els cotxes en plena cursa. Per la tarda van anar a Port Aventura, on hi havia el Parc tancat a veure els tallers, els cotxes per dins.. i conseguir les firmes dels pilots... ei!!! que tenen la del Loeb!!!

Dissabte al vespre vam gastar una broma al tito, el diumenge feia 35 anys, i tenia preparada una festa sorpresa, però, perquè no sospités res, vam fer un sopar de lo més "cutre" a casa dels avis de Reus, pitzzes i pastís, es va quedar una mica encorregut, ell sempre organitza festetes a tots i volia una cosa especial, feia dies que tocava els nassos demanant una festa, regals... com un nen petit, així que ens vem vengar!!! Es va quedar... la seva cara era tot un poema.. sort que el Barça va guanyar el partit, sino, penso que fins i tot hauria plorat!!!

El diumenge era el gran dia, pel matí un bon esmorzar per agafar força, aquest cop les galetes de xocolata del bloc de la cuina de casa, després cap al mas de la Carme, on habiem de tenir la festa a punt, el menú.. el preferit del tito, macarrons i pollastre a last, després un super pastís amb el nº 35 i per acabar un caricaturista que ens ha fet una caricatura a cadascú, ha estat ben divertit!!! El Xavi superemocionat, amb la família, els seus amics de sempre... això si que era una festa!!! El següent és l'Eric... a veure que preparem!!


galetes de xocolata

festa del Tito, 35 anys!!

3 oportunitats de gol va tenir ahir el nostre futbolista i una felicitació de l'entrenador.. uff!! per ser el primer dia.. mica més i acabem a la masia del barça. Que content que estava!!! va repetir les anècdotes de l'entrenament fins i tot dormit.. ni sota l'aigua de la dutxa callava. És emocionant sentir-lo amb quines ganes i passió ho explica fins i tot a mi em fan mal les patades rebudes, les faltes comeses sempre pels altres.... que guai!!!
L'Eric ja porta les plantilles.. ja queden menys "doloroses" per la seva estètica i salut.. la setmana que ve: dentista.
Avui comença anglès extraescolar.. a veure com enfoquem el curs...

Ahir reunió de pares al cole, presentació del curs, de les tutores.. hi vam anar els 2 ja que teniem la reunió de l'Ernest i l'Eric el mateix dia a la mateixa hora, així que.. un a cada classe i els nens a casa l'àvia i la iaia.
Em va tocar la classe de 5è, la mestra ja la coneixem, la van tenir els dos de tutora a p5, és molt maca i amb l'Ernest ens va ajudar molt, vaig sortir dels nervis... 1er perquè l'Eric té una jeta... i després perquè fan 5è i porto des de P1 sentint les mateixes tontaries de la boca dels mateixos pares... és depriment!!! Total que al arrivar a casa.. repàs de normes, deures, estudiar... però com si amb ell no anés i jo m'hagués tornat boja!! És més feliç!!
L'Ernest preocupat.. -què ha dit la meva senyo.. que et portes molt bé, que treballes molt bé, potser has de fer la lletra una mica millor, però està molt contenta, i ell.. el nen més content del món. Tot i que té el caracter que té i que es rebota per moltes coses, és mil vegades més aplicat que son germà, ell només arrivar fa deures, llegeix cada dia, explica les coses, i vol que l'escoltis.. l'altre.. cada cop penso que té una gran sort de tenir el cap que té, que si no... hauriem de patir de valent!!
Avui el meu futbolista comença futbol!! està nerviós, emocionat.. s'ha llevat d'una revolada. A veure si fan un bon grup i surt bé. El grup de l'Eric de l'any passat era de pena, es barallaven, s'insultaven... l'Eric, que va començar molt content, va acabar dient que no hi volia tornar, que allò és un descontrol i que ell amb els seus companys de classe no té ganes de barallar-s'hi per una pilota. Realment a la seva classe hi ha de tot. Els nens de l'Ernest són més "normals" i els pares també!!

La Dolors de 5è

la Núria de 2on