Ahir la classe de l'Eric van anar al barça a veure un entrenament del 1er equip de handbol, va tornar... jo penso que cansat de veure com treballen, tant que mentres ho explicava fins i tot a mi em feien mal les cames: que si salten molt alt, que si s'empeguen la pilota a la ma ( si home, i com la llencen si la porten empegada?), que si els porters entrenen sentats a una cadira (ja els hi val..) que si els hi tiren pilotes de tennis (no feien handbol?), total, que el nen, vist que sa mare és una negada pel tema, ha decidit esperar a tenir millors companys de conversa, son pare i l'Ernest. Jo escoltava.. i veia que les preguntes i observacions eren diferents: salten molt alt, -si? que són molt alts tete? si si molt, el més baixet és el Víctor Tomàs, ahh!!, s'empeguen la pilota a la ma - clar, perquè així no els hi llisca i la dominen millor (toma ya!!), els porters entrenen sentats a una cadira - que complicat eh? l'esforç que deuen fer, per aturar les pilotes només amb una ma, si si papa i el Barrufet se les ha parat totes menys una.. és bo, eh?
Realment, que diguin el què vulguin, però... cada loco con su tema.
Ara esperem la foto que s'han fet amb tots els jugadors, així que sigui al bloc del cole la recuperarem. Al vespre, quan ell sigui a casa, que decideixi quines vol penjar al bloc, més que res perquè no ho veig gaire clar, jo penjaria una d'un noi ros bastant bufó... però.. no se si deu ser important!

Quin cap de setmana!! Hem descansat, però també hem treballat molt.
Dissabte vam celebrar l'aniversari de l'Ivan, vam sopar fondue, de carn, de formatge i de postres la de xocolata amb fruita... uhmmmmm!! Als nens, per ser que la primera vegada que vam provar de fer-ho amb ells, no els hi va agradar gens, aquesta vegada, van arrassar. Tant que el diumenge a sopar van voler repetir de nou.
El Xavi i la Susana van baixar del mercat medieval de Vic un pastís de taronja boníssim.. que vam utilitzar per posar les espelmes de l'Ivan.

Diumenge de bon matí em va tocar anar a Barcelona, el motiu un enterrament, no coneixia personalment la persona, però si la seva parella, que fa 14 anys que treballa amb nosaltres, em va emocionar molt, és la primera cerimònia civil a la que vaig i... la vaig trobar duríssima, van parlar els amics, la filla d'ell i la d'ella (dues nenes de 14 anys), companys del parlament...(l'Oscar hi treballava com a cap de seguretat)... el càncer en gent jove és fulminant, ha durat 2 mesos des que li van diagnosticar.. tot plegat molt dur. Al sortir vam comentar amb el Joanjo lo dur que havia estat la cerimònia, ell, de poble com nantrus, fa: nena, sort que això al poble no s'estila, una missa i au.. perquè això és molt dur, eh? una hora parlant d'una persona... si no t'emociones tot i no coneixa'l és que no tens sang a les venes.. completament d'acord amb ell, molt dur, no m'ho trec del cap.
La bona notícia va ser però que.. el Xavier es va tenir que quedar sol amb els tres nens i van preparar ells l'esmorzar.. al tornar: -mama, no t'ho creuràs.. el papa ha fet madalenes, boníiiiissimes, n'hem guardat 2 per tu, ja ho veuràs. Realment, boníssimes, per ser la primera vegada que es posa a la cuina a fer alguna cosa més que escalfar el què troba en un tuper. Ja tenim company de cuina pel Nest.

Al vespre vam preparar el pessebre, m'encanta fer-lo i que els nens hi participin, al Xavier també, el fa molt xulo, amb llum, aigua corrent... una feinada que porta dies de preparació.
Només hem fet la localització, queda posar-hi les figures i els llums... la setmana que vé, que una tarda no dóna per tant.

Fer el pessebre és una tradició que m'agrada conservar, recordo a l'escola l'última setmana abans de les vacances de nadal, cada curs preparava el seu i tothom els exposava al hall del cole, allí, la tarda abans de plegar, les famílies anaven a veure els pessebres, comentaven amb les mestres, elles, ben mudades, desitjaven bon nadal, ... i feia molta festa, ho deuen fer encara? recordo anys que les figures eren de plastilina, d'altres d'albal, d'altres el cartronet del paper del wc... la imaginació no hi faltava, neu que era farina.. la sorra del pati, fulles dels plataners.. és una d'aquelles coses que recordo molt bé. Aquí no s'embla que s'estili tant, en canvi a Madrid.. REALE, patrocina un concurs de "belenes" amb els coles de Madrid.. n'hi ha que olé!!, m'encanta anar a veure pessebres, a Vilaplana la gent els fa a l'entrada, és xulo recórrer el poble i guaitar per les entrades a veure com l'ha fet cadascú.. senzillament: m'agrada.

Ja tenim els centres de nadal fets, a veure si els podem entregar aquest cap de setmana, un pels avis i l'altre per l'àvia i la iaia.

Marxem a Vilaplana, 3 dies i 1/2, perquè fins que el Xavier no plegui no podem marxar.

Dissabte hem de celebrar el sant dels Francesc-Xavier i el cumple de l'Ivan, 33 anys!! que jaio.

Veurem si tenim prou temps per preparar el pessebre de Vilaplana, els nens estan loquitos perquè per barcelona veuen ja tot adornat de nadal i nosaltres.... encara no!!

No prometo res, tinc ganes de descansar. Marxem carregats, entre roba, els bàrtols que han sobrat de les obres, menjar i... els calendaris d'advent!! no cabrem al cotxe.

Per fi han instalat la mampara a la dutxa del nou lavabo, amb això donem per finalitzades les obres al bany de Barcelona, gràcies a Déu.
Ara només queda l'armariet de sobre el wc i finito!! menys mal.
Aquest és el resultat:

Avui el Jofre ha provat el iogurt per primera vegada, li ha encantat, tant que fins i tot es menjava el pot un cop buit.

Ja s'aguanta sentat, a la banyera li encanta estar-s'hi, l'Ernest, que el fa riure i jugar, acava ben xop de les esquitxades.

Avui és el sant del Xavier, també ho és del tito Xavi i de l'avi Siscu, moltes felicitats a tots, a primera hora els nens ja han felicitat al seu pare, li han entregat el regal (una jaqueta per anar ben abrigat) que ell ha obert i ha estrenat avui mateix (segueix fent un fred que pela!!).

Ahir vam vacunar al Jofre del neumococo, només amb el nom que té i el dibuix que posen al tríptic informatiu fa por de debò. És d'alucine, però, que la pediatra la recomani posar, que l'associació de pediatria editi el tríptic informant de lo perjudicial que arriva a ser aquest bitxo per la salut dels nens i en canvi, sanitat no la consideri nescessaria i per tant no la cobreixi, manda tela... perquè la vacuneta dels nassos val 75 euros cada unitat i són 3 dosis!!! Estar clar però, que al Jofre, el vacunarem, ja he advertit però a l'infermera del Cap que... com agafi una otitis o sinusitis... em sentirà!!! la noia, que es pensava que li deia en serio, deia: dona, mare, a vegades passa... la vacuna no evita l'enfermetat.. és per paliar-ne els síntomes... la seva cara no tenia preu!! que és broma, poma!!!!
De moment el pobre Jofre està tovet, té febrícula, esperem que l'apiretal faci la seva feina.

L'Eric ja menja millor, ahir vam detectar que menja el què vol... per berenar no va tenir cap problema per agafar un crosant farcit de nocilla, amb lo pastós que arriva a ser i l'hojaldre que es queda entre ferros... ara bé, per sopar hi havia llenties (que no li agraden gens) i... oh sorpresa.. no podia menjar-les.. quina jeta que té!! total, que com vam veure que era perquè no li venien de gust.. es va quedar sense sopar, si seguim així... ja ho diu la mama: el ruc del moletes, quan es va acostumar a no menjar, la va dinyar! En aquest nivell espero que no hi arrivem, però, es quederà sense panxa.

Avui falta 1 mes just perquè torni a la feina de l'oficina, ha passat el temps volant i ahir al vespre, que ja començava a pensar-hi, vaig preguntar-li al Xavier si podia afegir algun mes més a l'exedència, ell però sabia que no ho deia del tot de devò.
per un cantó tinc unes ganes boges de tornar a treballar, no perquè a casa no treballi, no, no és això, aquí hi ha feina per donar i per vendre, i amb l'excusa que ets a casa.. tothom s'hi arrepenja, no, és per desconectar una estona de nens, menjar, casa... sincerament, ho enyoro. Recordo quan a l'oficina a l'abril quan vaig plegar i vaig dir que no tornava fins l'any que ve em deien que no aguantaria. De fet, he seguit fent cosetes des de casa, però he aguantat i me'n sento molt orgullosa, haber tingut l'oportunitat d'estar amb el Jofre aquests mesos i organitzar el primer trimestre de curs de l'Eric i l'Ernest, amb deures, activitats, horaris.. de manera que tot rutlli i que ells agafin el ritme, ha estat genial. M'agradaria poder-ho fer cada any, agafar des de l'inici del curs fins després de les vacances de nadal per veure per on va el curs, si tenen prou temps per ells i les seves coses, poder estar tranquilament fent deures sense el neguit de tenir que fer el sopar (perquè ja està mig preparat)... la vida sense treballar és més relexada, sincerament.
Em fa pena el Jofre, pensar que no el veuré fins a la tarda, contant que he estat amb ell cada dia des que va néixer... però ara ja és molt gran, ja té 7 mesos, menja com un homenet, papilla de cereals pel matí, puré de verdures i petit suis per dinar, papilla de fruita a berenar i bibe per sopar, tot un nen gran.
Queda però el dubte de què fer amb ell, qui serà la persona edecuada per cuidar-lo, sap greu que li trenquin el ritme, ell dorm molt durant el matí i està casi tota la tarda despert, perquè és quan recollim els seus germans i està "loquito" quan els veu.
Poquets dies tenim per decidir-ho. Segur però que ferem el què considerem millor pel Jofre

L'Eric es va quedar una mica trist, preocupat... l'Ernest havia rebut una carta dels reis i ell no (és increible... és plenament coneixedor del secret però.. tot i així, esperava alguna cosa per ell).
Ahir a última hora, va arrivar la seva carta, la seva cara no té descripció, es va iluminar tot i lo malament que ho està passant amb la boca. Llegia cada paraula emocionat, content.. i al acabar de llegir-la crec que va pensar que ens habiem de deixar d'històries, que aquells 3 personatges eren de debò i allò anava molt en serio. Així que... veurem com actua a partir d'ara.
Aquest matí, 1 de desembre, només aixecar-se l'Ernest ja ha preguntat si podia obrir el calendari d'advent, en té 2, el que li preparem nosaltres, i el que li va regalar en Jan de la seva classe, comença doncs l'època de la xocolatina de cada matí. Això fa pensar que ja queda molt poc per Nadal.. ai!! s'han de fer les cartes.. quin patiment.