diumenge 15 de març

Hem esmorzat les melmalades casseres, estan molt bones, la de poma.. molt dolça i la de mandarina... a més nosaltres en tenim de maduixa!! genials fin i tot la de tomàquet està bona amb philadelphia.

Hem dinat fora, a la pitzzeria de vora casa, allí li hem regalat a l'Ernest un llibre de cuina, que ahir no li vam donar... vam pensar que després del mega regal: un pastís de gormitis!!, valdria la pena guardar-lo, així que, avui, quan l'ha obert: - el pendré a Zaraust perquè me'l signin!!! és clar que si, un llibre de l'Eva Arguiñano de postres (Lo más dulce), que ja ha fet que per sopar, de postres, tinguessim "budín de mandarinas"... ufff de muerte.. això no pot seguir així perquè hi ha 92 receptes de postres... des de torrijas a .... el què vulguis!!

14 de març 2009

l'Ernest fa 8 anys!!!!!
Quin homenet està fet, enrera hem deixat aquell temps en què tot eren pataletes, enrabiades, voler-se morir o matar-nos a tots... sense comentaris!
Ara també s'enfada, però es pot raonar amb ell, no té aquells atacs d'ira tant sovint (perquè de tenir-ne encara en té algun), s'enrabia, però no d'aquella manera que semblava posseït.
És un nen molt alegre, que si tens 5 minuts per ell és agraïdissim, li encanta que li facis cas, explicar-te les seves coses i que dediquis una estona a estar amb ell i prou, li agrada molt cuinar.. massa i tot, i de regal d'aniversari ha demanat: anar a dinar a Can Arguiñano!! quin nen de 8 anys demana això?,

també ha demanat molts gormitis, a tothom, a la padrina, als avis, a l'àvia i la iaia, al padrí, als tiets.. com diu la Sayaka: es el SR. GORMITI!

Així que de regal, li vam preparar un pastís de Gormitis, l'Eric es va entretindre a fer figuretes amb globus per decorar el menjador.

Hem celebrat el seu aniversari, una mica accidentat perquè sen's va posar malalt el divendres, vòmits, descomposició i no va anar a escola, estava molt trist i enfadat, perquè havia convidat al seu amic Jan a dormir a casa, però amb el panorama (era al lavabo cada 5 minuts...) vam parlar amb els pares per anular-ho, durant tot el dia va anar dient: -ja em trobo bé, dieu-li al Jan que vingui... però un cop a casa, i convençut que no vindria, es va quedar al sofà dormit i així va continuar 11 hores més, llevant-se el dia del seu aniversari i de nou... al lavabo!! pobret.
Però la família va venir a dinar igualment, celebravem l'aniversari de l'Ernest i l'any nou que haviem passat a l'hospital.

Un menú de 5 estrelles (jejejeje)
aperitius:
Gambes amb crosta de coco
Daus de tonyina ab melmelada de tomàquet
Salmó amb sèsam
Tartaletes de formatge cremós
Remenat d'alls tendres i butifarra negra
Rotllets ametllts amb crema de formatge
Escolpinyes amb taronja
1er plat
Sopa de cranc amb all i oli
2 plat
mandonguilles de rap
xarrups de fruites (llima, poma i mduixa amb platan)
postre
mousse de turró de Xixona
pastís d'aniversari
cafè, tè i trufetes

de decoració a la taula hi havia girasols de formatge amb pipes pelades... mmmm!!
va quedar perfecte, però... no vam pensar amb les fotos, quan ens en vam donar compte... ja estavem els plats buits.
Veurem com ho fem per aconsegui-ne, perquè repetir el dinar... no m'hi veig en cor.

De regalet pels de casa els hi vam preparar un pack per esmorzar l'endemà: pa de llet, melmelada de mandarina, de poma i de kiwi. Les capsetes van quedar molt xules, i tot fet de casa!!!

A veure què ens serveix l'Arguiñano a casa seva, perquè hi anem de devò!!!!

Avui el Xavier ha estrenat el seu Filomenu, de bon matí ja era a Montmeló veient els entrenaments de F1, escolta escolta brrrrrmmmmm!!!! cada cop que em trucava al mòvil em posava el telefon enfocat a la pista perquè sentís el soroll dels formula 1
Els nens enfadadíssims perquè ells havien d'anar a l'escola i el papa s'ho estava passant pipa vient l'Alonso, en Masa, i companyia.. i el papa, realment s'ho ha passat pipa, demà hi torna, i hi va amb l'avi... quin parell!!
Mentres en Jofre segueix gatejant, cada cop més ràpid, i quan ja és on vol arribar, s'agafa al què troba i, amunnnnt dret i a tirar a terra el que hi hagi sobre de qualsevol lloc, perillen ja les coses del moble, de sobre la taula, les plantes, les gerres de vidre que ni l'Eric ni l'Ernest mai van tocar, els endolls.., tot perilla, tot menys ell, té un angelet que el guarda!!!

Quin cap de setmana més atrafegat, de nou calçotada, però amb la colla!!!, mare meva quin munt de nens, veient-los tots a taula queda clar que ens hem fet grans.. i després perquè diguin que no hi ha nens, fent broma però.. vam deixar clar que teniem més nens nosaltres a taula que a l'escola de Vilaplana a menjador (diu la Marta: -al cole com a molt ens quedem 10 a dinar!!) doncs nosaltres teniem 15 nens i nenes!! es diu aviat contant que erem 6 parelles!!! 3 d'elles família numerosa.
El tema dels nens és ben curiós, tu no dius res, però ells s'ajunten ràpid, nens amb nens i nenes amb nenes, dóna igual l'edat, a l'hora de dinar igual, en un cantó de taula nens i a l'altre les nenes.. sembla mentida, però els grans fem el mateix, donat que era el dia de la dona treballadora (ejem ,ejem..) nantrus cuidant la canalla i preparant-los el dinar i ells fent un xampú mentre coien la carn i els calçots.
Després de dinar, però, no hi ha canalla, els grans cuiden als petits, estan acostumats a estar junts i ells mateixos s'organitzen, el joc de les pel.lícules, a amagar, a fer cabanyes, corren tros amunt i tros avall, no hi ha baralles... és genial.

De tornada a Barcelona, de nou, dormits tot el camí

El què fan uns gormitis.. motiven fins i tot al Jofre, avui, quan els ha vist, no ha tardat en plantar-se ell sol per agafar-los del sofà.. després els hi hem posat ben lluny i.... HA GATEJAT!! per fi, el Jofre ja gateja, mica a mica, s'ho pensa molt, fa 3 passos i seu.. però per fi s'ha llençat a gatejar.
Molt bé Jofre!!!

diumenge 1 de març

No sabem si avui el Jofre fa o no fa 10 mesos, el tema és que el febrer no ha tingut el dia 29, així doncs.. els fa avui!
Toca calçotada amb la família.. no hi som tots però Déu ni do.. es comenta la sortida televisiva del Tito i la Susana, la Sayaka prova de nou els calçots, aquest any igual de preparada.. li encanten. Després una bona parrillada de carn, botifarra i allioli, total.. no ens hem d'apropar a ningú més..
El Jofre passa de ma en ma, despert, prova les galetes que la tieta ha portat del Japó.. la coca de l'Ernest, que ha preparat al matí per portar pel cafè, té molt d'èxit.. els nens però.. amb una pilota als peus, desapareixen ràpid de la vista... semblen cavallets desvocats.

La tornada a Barcelona ben tranquila, tots 3 clapats fins a casa... el camp els agota!!!

Aquest cap de setmana ha estat ben mogut.

Dissabte 28 de febrer
Tot va començar per un treball de l'Eric al cole, té que explicar una llegenda, alguns de la classe ja n'han explicat: la del timbaler del bruc, la del llenyataire sincer... nosaltres, més originals que ningú, hem pensat que n'haviem d'explicar una de les nostres terres, així seria diferent i no la sabrien, hem triat: el salt de la reina mora!! clar que si!!, així doncs, què millor per explciar una llegenda a la classe que viure-la en persona?, així doncs, dissabte, de bon matí, cap a Siurana falta gent, un cop allí dalt, un fred que pelava, estava núvol.. i els nens, incrèduls amb la lleganda, van preguntar a un senyor del poble on era el salt, ens va guiar fins a lloc i un cop allí... millor n comentar la teoria de l'Eric, -mama, això és un timo!! com pot ser que un cavall deixi les petjades en una roca? que no veus que no pot ser!! Eric, és una llegenda... no mama no, el que és és un timo!!!.. Eric... com explicaràs a la classe la llegenda si tu no la creus?.. al final el vam mig convèncer, es van engrescar amb el tema, vam buscar la tomba de la reina, les petjades del cavall i la cara del jueu traïdor esculpida a la roca...
Feia molts anys que no pujava a Siurana, no recordo què devia pensar jo la 1ª vegada que vam anar a veure el salt de la reina mora, però de ben segur que no debia dubtar tant com ells 2, l'Ernest només feia que dir: pobre cavall.. pobre cavall.... i va caure al pantà? pobre cavall...
Total, que un cop explicada la llegenda, donada un volta per Siurana i visitada l'agrobotiga, poc més es pot fer allí dalt.. carretera i manta i cap a Cornudella, vam dinar a la fonda del Racó, també feia molts anys que no hi anava, però la recordava tal qual.. vam dinar de fàbula.

Per la tarda-vespre festa de Carnaval a Vilaplana, al casal, 1er ball infantil, després sopar i per acabar ball per tothom, grans i petits (la idea era que fós pels grans, però els nens van acaparar la pista).
El Jofre va aguantar fins passades les 12 de la nit, va menjar de tot, inclòs coca en recapte, L'Eric li va donar el crostonet i ell venga a rosegar, quan ja el va tenir prou babat.. el sucava al plat i de nou a la boca.. no té remei!!!
l'Eric i l'Ernest van acabar rendits, de ballar no van ballar, però... nens com són, la pista es va acabar converint en un camp de futbol, el tap dels esprais de colors en pilota i ells en jugadors entussiastes... nens!! mentres les nenes s'h miraven sentades a la cadira i els papes i mames organitzàvem la calçotada de diumenge que ve.