diumenge 12 d'abril

Anem a buscar mones, a Tarragona la tradició diu que la mona la fan tant el padrí com la padrina.. així que.. a casa recollim 6 mones i 1 mico (el del Xavier)
El primer en tenir la mona ha estat el Noir, l'Eric, padrí del gos, li ha fet una mona a mida, després el Jofre, el seu padrí el Roger li ha fet una monassa!!! un robot de xocolata (que el Jofre ja ha probat) i la mona plena de flamets!!! mare meva, com s'ha de menjar tot això un nen tant petit!! aquest padrí....
Després ha estat el torn de l'Eric, una mona de xocolata com ell havia demanat, molt gran i molt maca... qui té un padrí ric.. no és pobre del tot!!!
l'últim... l'Ernest, el tito aquesta vegada no ha arrivat d'hora i el pobre Ernest ja patia per si ell no tindria mona... quan l'ha vist... mama!! té el xinxan!!! i és tota de xoco com jo volia...
De moment tenim xocolata per una temporadeta (no gaire llarga que a casa la xoco vola) i encara queda recollir les de demà.. quina golaferia

dissabte 11 d'abril

Hem celebrat el meu aniversari a Vilaplana, amb els de casa, per sopar... montaditos!!! quin feinada, però.. han quedat de conya.. en agradat molt i la veritat... estaven molt bons!!
He tingut molts regals, una colecció del Tous que m'agrada, hi he recollit arracades, anell, penjoll i pulsera.. tota ben equipada Moltes gràcies a tots.

Quina setmana santa més passada per aigua!!!
Ha plogut cada dia tret de dillums :-(
dimarts, aigua
dimecres, aigua
dijous, tot el camí aigua i al arrivar a Vilaplana, aigua altre cop
divendres... un aiguat de nassos!! pel matí el viacrussis va aguantar ningú sap encara com, ens vam dedicar a fer bunyols, els típics de Vilaplana són diferents dels de la majoria de llocs, són enormes!!! i molt bons.

A l'hora de les 7 paraules (a les 12) plovia pels descosits, i a l'hora de la processó, a 2/4 d'11, encara plovia més, així que, una servidora i el Jofre es van quedar a casa, sentint tronar, veient llampegar.. i pensant que l'avi, l'Eric l'Ernest i el Xavier devien estar ben xops. L'avi explicava sopant que des de l'any 56 que no s'havia hagut de fer la processó per l'església.. i els majorals d'aquest any el Josep de ca l'Assessó, l'Edgar del Keni i el fill petit del maño van decidir que, ja podia ploure que ells treien el Sant Crist com fos, hi havia una banda, la del pare manyanet de quan el Josep hi tocava, els vaig sentir des de casa passar, pensava que era broma.. però no!!! Van sortir, la gent amb paraigües i ells van fer un tomb petit però van sortir, per davant de casa de cada un d'ells, així doncs.. ni la pluja els va malmetre el dia.. molt bé!!! Va seguir plovent tota la nit, l'andemà, el riu de nou baixava a l'ample, un aiguat increible des de les 2 vertents de la riera i els salts!! es veien tots els salts d'aigua de la Mussara.

Divendres va fer 11 anys que es va morir la padrina, també era divendres Sant, aquest any ha caigut igual.. quan veig els nens penso lo feliç que seria ella amb els seus bésnets!!! miseria de destí.. no en va conéixer cap!! però l'Eric, que sap que a mi em dol especialment.. els divendres sant em fa costat, -va mami, que la padrina no voldria que estessis trista... pobret..

Una alegria... hem descobert que tenim els arbres florits, la pomera plena de flors i la prunera de prunetes petitones

Dillums 6 d'abril

Avui faig 38 anys, mare meva... quin munt!!
De bon matí ja he rebut els regals dels nens, amb l'Eric ahir ja vam deixar preparat un pastís a la nevera per bufar les espelmes al vespre.
1er dia de vacances dels 2 grans, el Jofre és a la guarderia, l'Eric i l'Ernest a casa amb una cangur, la Mariona, una companya de facultat de l'Alexandra, molt maca i carinyosa amb els nens, i molt responsable, la veritat.
El Xavier ha preparat el sopar, pasta amb crema de llet, boníssima, una amanida i el pastís. Ens ha agradat força però la base... la cambiarem, ens agrada més amb galeta que amb civada, però està molt i molt bo.

Diumenge de Rams 5 d'abril

A 1era hora ja estavem adornant els rams, a Barcelona els nens beneixen una palma o un palmó, amb un llaç i un rosari de sucre, a Vilaplana som de poble, Jesús va ser aclamat amb rames d'olivera i això és el que porten els nens, branques d'olivera, acord amb la seva alçada, més o menys carregats de caramels i dolços segons l'economia i generositat de la padrina. Nantrus ens els adornem com ens sembla, el del Jofre a llacets de colors, ell no menja dolços, els de l'Eric i l'Ernest amb galetes, ous de xocolata i xocolatines... ben carregadets, que al final... pesen com un mort i els hem d'acabar trajinant el Xavier i jo.
Vam beneïr la palma a la plaça de casa els avis, com anys enrera, i després vam fer processó fins a l'església, en Manel va explicar als nens molt bé el què es celebrava i els va fer participar en la cerimònia com sempre.
Sort que no va ploure i encara va sortir el sol.

Divendres 3 d'abril

Carregats amb les mones que els nens han fet a l'escola, marxem a Vilaplana, ahir van portar els àlbums, treballats amb molt d'esforç, molt ben fetes algunes planes, i amb ganes de fer via unes altres, el treball que fan però, els hi agrada ensenyar-lo, ja sigui per dir.. aquí no tenia ganes de pintar o per dir.. mira, m'ha costat molt!! hi passem una bona estona veient-los, mirant-los i repassant-los.
Diumenge Rams, ja ens ha dit l'Antonio de la Leo que tenim els rams a punt d'adornar.

Tenim un ou de paper decorat penjat a la paret de l'esciptori de l'Ernest, és un ou màgic, únic al món, que el dac aquesta nit passada, ha deixat penjat a la paret de l'escola amb el seu nom!!
No n'hi havia cap d'igual, els ha dibuixat tots a ma, un a un mama!! a ma? bueno.. amb les urpes... Ai senyor... després no entenem que Sant Jordi volgués matar aquest drac tant bo, si no se la menja la gent mama... és bo de devò!!
Clar que si joia, el drac de Sant Jordi només és una llegenda, i com a tal.. té una part de certa i una de mentida.
Doncs està clar, la certa és que de la sang van sortir roses, no? i la mentida.. que fós dolent!!
Arrea!!!