Diumenge 11 d'Octubre
De bon matí anem al tros, les bajoques ja estan per collir-les: 2kg i 1/2 !! hem fet bossetes de 1/2 kg per les àvies, pel Jaume (l'instructor del xavier al tros), per la tia Quima i per nosaltres, hem collit enciams, 1 col... de flipe!!! i tot cultivat pel Xavier i l'Ernest!!!! l'Eric ajuda a ratos, però l'Ernest està fet un pagès!!!
Després a la plaça, a veure la jornada castellera, veure castells a Vilaplana impresiona, quan els veus en places grans penses que encara que caiguin hi ha espai, però allí... ufff si sembla que hagin de petar amb qualsevol de les parets!!!
Per la tarda ball de tarda, hi han anat el Xavier i els 2 grans, mentres jo preparava el sopar per una colla d'afamats de nens i nenes: 10 nens i nenes a sopar (més nenes que nens.. ja ho té això aquest poble!!)
S'ho han passat pipa, fent Sant Franciscos, menjant pitzza casera, spirodogs (amb botiffarra en lloc de frankfurt) i després una peli amb crispetes... fins a la 1 de la matinada!!!
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Dissabte 10 d'Octubre
De bon matí marxem a Vilaplana de festa major, pel matí inflables, però quan arrivem ja estan desinflats, per la tarda festa a les escoles, xocolatada i molta molta gresca.
El Jofre s'ho ha passat pipa jugant amb la caseta del pati, fins que ha entrat una nena petita com ell, ja, com l'ha fet fora, a empentes i cops... quan hem corregut a renyar-lo i a fer-lo sortir, es queda plantat al nivell de la nena i li ha tirat una mirada... que només de veure'l ja espantava... ai mare... la que ens espera amb aquest bebè!!!
De bon matí marxem a Vilaplana de festa major, pel matí inflables, però quan arrivem ja estan desinflats, per la tarda festa a les escoles, xocolatada i molta molta gresca.
El Jofre s'ho ha passat pipa jugant amb la caseta del pati, fins que ha entrat una nena petita com ell, ja, com l'ha fet fora, a empentes i cops... quan hem corregut a renyar-lo i a fer-lo sortir, es queda plantat al nivell de la nena i li ha tirat una mirada... que només de veure'l ja espantava... ai mare... la que ens espera amb aquest bebè!!!
divendres 9 octubre
Hem celebrat la festa d'aniversari de l'Eric i l'Alexandra al mateix Karaoke de l'any passat, s'ho han passat molt i molt bé i les mares i els pares també, m'ha sorprès veure pares cantar.. d'aquells que semblen tant posats i tocats. I els nens... a la que els dones marxa... són increibles.
Han aguantat fins ben tard.
Hem celebrat la festa d'aniversari de l'Eric i l'Alexandra al mateix Karaoke de l'any passat, s'ho han passat molt i molt bé i les mares i els pares també, m'ha sorprès veure pares cantar.. d'aquells que semblen tant posats i tocats. I els nens... a la que els dones marxa... són increibles.
Han aguantat fins ben tard.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
dimecres 7 d'octubre


Estem estudiant com bojos, coincideixen exàmens a 3er i a 6è... primera nota de l'Eric del curs: 9´25 molt bé, aquest any, però, s'ho curra... menys mal. l'Ernest un bé alt de mates, molt bé perquè va estudiar molt, però l'erra per badar.. ja n'hem parlat... estem molt contents, demà però 2 controls més, català a 3er i altre cop medi de l'Eric.. ja no se si l'aparell locomotor té síl.labes, ossos o digraf.... quin jaleo!!!
Mentres, el Jofre va fent de les seves, ahir ens van passar aquestes fotos del cole, l'artista de casa fent psicomotricitat.. com es fa l'interessant quan vol.
diumenge, 4 d’octubre del 2009
diumenge 4 d'octubre 2009








De bon matí ens hem llevat a Vilaplana, avui era un gran dia, un pastís fet pel papa ens ho ha desitjat.. boníssim

Després al tros, la verdura està inmensa, aviat podrem collir bajoques, cols, i enciams.. les pastanagues de l'Ernest van creixent i els espinacs de l'Eric també.
Un cop revisada la collita... cap a Barcelona


Avui celebrem els 95 anys de la iaia Matilde.

Ens hem reunit 23 persones a dinar a casa l'àvia Rosita. La iaia ha estat molt contenta. Els nens s'ho han passat molt bé.

Els néts han volgut repetir una foto que es van fer els 4 l'any 1981, jajaja quins caretos tenien,, però ara.. que si les canes, que si la panxa, que si la papada... homes!! i després diuen de les dones, però si són mil vegades pitjors.

Després fotos de la descendència d'ells 4... nosaltres, i els nostres fills!! la gran descendència de la Matilde!!! i quan ella ha vist la foto... li ha agradat molt... més joies per exposar!!


dissabte 3 d'octubre
Excursió a les caves Codorniu amb els de la feina, a primera hora visita organitzada a les caves, veure com arriva el raïm, com es prensa i on es fa, i visitar l'interior de les caves, veure les ampolles esperant el pas del temps... tot això els hi ha encantat, el Jofre s'ha quedat dormit amb el tric trac del trenet que et passeja pels km de passadissos soterranis.
Després a dinar a unes altres caves, el Jofre.. l'actracció de tots, menjant tomàquets, pataques, fesols i després el gelat,
dijous, 1 d’octubre del 2009
dijous 1 d'octubre
Són casi les 11 del vespre, a aquesta hora, l'Eric ha acabat els deures que tenia per demà i ara, se'n va a dormir, contant que demà a les 7 s'ha de llevar i encara li queda estudiar per un possible examen.
Això no hi ha qui ho aguanti!!! Son germans fa més de 2 hores que dormen con lirons.
Fer 6è és tota una responsabilitat, però... ja em queda el dubte de si això és gaire normal, tal com ha sortit del cole ha anat a anglès i d'allí directe a casa, dutxa i deures, ha parat per sopar i ha continuat fins ara... no podem dir que hagi estat badant ni jugant, ni molt menys descansant o desconectant.
Avui, al bloc del cole es parlava dels drets dels infants, dient que no calia ensenyar-los quins eren perquè ja els aprenien sols, la directora n'ha afegit uns quants:
- Dret a conèixer el valor del “no”
- Dret a mirar la televisió una estoneta curteta, i a mira-la acompanyat
- Dret a avorrir-se
- Dret a saber que és la tristesa
- Dret a tenir uns adults al costat que els exigissin al màxim de les seves capacitats
- Dret a conèixer que hi ha uns límits
- Dret a que se’ls hi doni una dieta equilibrada
He marcat amb negreta els que crec que reinvindicaré en favor del meu fill, perquè, temps per avorrir-se amb tot lo que ha de fer... no en té, i no és que sigui perquè està carregat d'activitats, no, l'Eric fa esport (2 dies a la setmana, forma part de la seva educació com a persona i fa que cremi els possibles desaquilibris a la seva dieta), va a anglès els altres 2 (idioma nescessari en aquest món que vivim) i per tant, no té temps de veure la tele, ni sol ni amb companyia, com tampoc de jugar amb els seus germans, ni amb els seus amics el cap de setmana, (l'Eric avança resums de temes, estudia.. fa 6è!!) i, evidentment, sap sobradament què és la tristesa i, sincerament, no m'agrada veure'l trist, encara no té 11 anys i la vida és molt llarga perquè li toqui estar trist de debò.
Són casi les 11 del vespre, a aquesta hora, l'Eric ha acabat els deures que tenia per demà i ara, se'n va a dormir, contant que demà a les 7 s'ha de llevar i encara li queda estudiar per un possible examen.
Això no hi ha qui ho aguanti!!! Son germans fa més de 2 hores que dormen con lirons.
Fer 6è és tota una responsabilitat, però... ja em queda el dubte de si això és gaire normal, tal com ha sortit del cole ha anat a anglès i d'allí directe a casa, dutxa i deures, ha parat per sopar i ha continuat fins ara... no podem dir que hagi estat badant ni jugant, ni molt menys descansant o desconectant.
Avui, al bloc del cole es parlava dels drets dels infants, dient que no calia ensenyar-los quins eren perquè ja els aprenien sols, la directora n'ha afegit uns quants:
- Dret a conèixer el valor del “no”
- Dret a mirar la televisió una estoneta curteta, i a mira-la acompanyat
- Dret a avorrir-se
- Dret a saber que és la tristesa
- Dret a tenir uns adults al costat que els exigissin al màxim de les seves capacitats
- Dret a conèixer que hi ha uns límits
- Dret a que se’ls hi doni una dieta equilibrada
He marcat amb negreta els que crec que reinvindicaré en favor del meu fill, perquè, temps per avorrir-se amb tot lo que ha de fer... no en té, i no és que sigui perquè està carregat d'activitats, no, l'Eric fa esport (2 dies a la setmana, forma part de la seva educació com a persona i fa que cremi els possibles desaquilibris a la seva dieta), va a anglès els altres 2 (idioma nescessari en aquest món que vivim) i per tant, no té temps de veure la tele, ni sol ni amb companyia, com tampoc de jugar amb els seus germans, ni amb els seus amics el cap de setmana, (l'Eric avança resums de temes, estudia.. fa 6è!!) i, evidentment, sap sobradament què és la tristesa i, sincerament, no m'agrada veure'l trist, encara no té 11 anys i la vida és molt llarga perquè li toqui estar trist de debò.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



