29 d'abril 1 any del Jofre

Avui el Jofre fa 1 any !!! que gran que és ja, de bon matí ja l'esperaven al menjador els seus regals, com té de tot, gràcies a Déu, no sabiem que podiem regalar-li, vam pensar que una piscina pel terrat de l'àvia estaria bé, hem triat una pisci-cotxe, xulísima, la noia de l'Imaginarium va dir-me que, mentres no la fessim servir de piscina, podiem utilitzar-la de parc de boletes... i ja tens tu que el pac de les boletes també l'hem comprat, clar. A més un vaixell per jugar quan sigui piscineta.
El nen ha vist els regals, però.. habituat a jugar amb ampolles, agulles d'estendre, estris de cuina... ha decidit que millor agafava una ampolla d'aigua buida que hi havia a la seva trona. Després quan l'Eric i l'Ernest han obert els regals, ha anat directe al vaixellet i no l'ha deixat. Com ja era hora de marxar, hem deixat empantenegat al menjador el tema piscina, per la tarda.
A l'escola l'esperaven amb una foto seva a la porta de la classe i amb un felicitats Jofre ben gran, li han fet una corona, i ha sortit amb un globus que hi posava: Jofre 1 any i amb un dels motllos d'osset que hem portat pels seus amics d'escola.
Un cop a casa l'àvia li he donat el regal que la Rosa de l'oficina l'hi ha fet, una peça de roba i una jirafa que corre com un dimoni... i el Jofre darrera d'ella a gates perseguint-la. Per la tarda la Cris li ha donat el seu regal, un globus preciós amb un nº 1 enorme i una camiseta de color taronja, no en sortim!! sembla que hi tenim un iman amb aquest color, i m'agrada tant com li queda... que la Cris li ha comprat les bambes i tot de color taronja. Genials!!!
Hem recollit l'Eric d'escola, junt amb el Roger, el padrí del Jofre, que, com divendres treballa, ha vingut avui a felicitar-lo, es queda a sopar i a dormir.. el padrí li ha regalat un Pocoyo que és com el gusiluz però amb música... no el deix, és al llit amb ell i tota l'estona li apreta la panxa per escoltar la musiqueta i veure llum.
La piscina ben inflada, el pac de pilotes s'ha quedat curt amb lo gran que arriva a ser el cotxe, dins s'hi han posat els 3 a jugar, pilota va pilota ve i el Jofre pel mig a veure què agafava, rient, cridant els 3 com loquitos... no els treurem del terrat aquest estiu.
No ha bufat l'espelma, anava directe a agafar-la amb la ma, així que hem bufat tots per ell, el pastís molt bo, però tips després del sopar (japonès.. teniem el Roger a casa i n'és un fan de tot lo asiàtic). l'Eric i l'Ernest ja fa estona que dormen, estan rendits, el Jofre és al llit amb el nino de la llum i la música i el Xavier i el Roger miren la tele.... i el Jofre ja té 1 any!!! ha passat més que volant, qui ho havia de dir?

l'Eric a socials ha de triar un personatge: un català universal... n'hi ha molts però ell ha triat la Carme Ruscalleda, d'internet n'ha tret informació, de la revista Descobrir Cuina també, hi ha preparat el treball. Vam decidir que per fer la presentació més amena, fariem un pastís de la Ruscalleda per portar a l'escola, podia ser de xoco (amb la que tenim de les mones....) però vam decidir que el fariem de formatge, i... avui ha triunfat!!! ha presentat el personatge i ha donat pastís de formatge als seus companys de classe.. a alguns no els hi agrada el formatge però al sortir els que em veien deien: molt bo el pastís.. i l'Eric encantat de la vida.
A més... ha estat finalista als Jocs Florals del cole, junt amb el Sergi Pérez, així doncs, el poema de l'Any anirà als Jocs Florals de les Corts (segona vegada que hi participa, i la primera va guanyar!!)
Al sortir d'anglès... finalistes també al Big ben del treball de Sant Jordi, tant ell com l'Ernest.. com diuen en una sèrie que li agrada al Xavier: nos hemos coronado!!!

diumenge 26 d'abril

El Jofre es desperta d'hora, porta el ritme de tota la setmana, així que.. a les 7 en peu, però diumenge plovia molt, habiem d'anar a la Mussara amb l'AMPA del cole de Vilaplana, unes historiadores ens habien d'explicar el poble, les restes... però un altre dia serà, així que, el Jofre es va quedar al llit amb el Xavier i jo vaig baixar cap baix, volia aprofitar per llegir el llibre que l'escola m'havia regalat, però... no vaig estar sola, l'Eric va baixar cap baix.. mama.. m'has d'ajudar (quina parauleta...) no ser què fer pels Jocs Florals.. un escrit o un poema Eric, mira si és fàcil.. ja.. però ajuda'mmmmm
L'any passar l'Eric va fer un poema molt bonic, parlava de què aviat seriem 5, parlava del Jofre.. així que, aprofitant el tema, vaig proposar fer-ne un de com havien anat els 12 mesos amb el Jofre.. començava així: 12 mesos passen volant.. però no ens venia res més al cap, el tema era fàcil i complicat alhora, l'Eric va pensar que estaria bé fer-los dels mesos de l'any, molt bona idea, però per no caure amb el típic vam decidir ometre el nom dels mesos, en el seu lloc el número d'ordre quedaria millor, vam començar anotant característiques de cada mes, pel gener: fred, pel febrer: pocs dies, el març: primavera... i així mes a mes, fins arrivar al desembre, després per fer les rimes... ufff, no quadrava res, però... vam tirar del diccionari de sinònims que li havien regalat a l'Eric per la comunió, llavors li va semblar un pal de regal.. i el servei que ens ha fet!!
Total, un poema bastant correcte.. que carai... molt correcte per ser d'un nen de 10 anys!!!

dissabte 25 d'abril

Som a Vilaplana, avui els nens i nenes de 1ª comunió fan la festa per tots els nens del poble, a la riba, xocolata amb coca i jocs (estirar corda, carreres de sacs, el mocador...) jocs dels que sempre surten en una trobada de colla o a les festes.. i els hi agrada, perquè ja no hi estan acostumats a jugar... aquests nens de ciutat....
L'Eric i l'Ernest però tenen un encàrreg especial, han de fer l'escrit dels jocs florals... jooo mama, què hi poso, ajuda'm no? aquesta és la frase preferida dels dos.. ajuda'm!
Si ajudar a un ja és prou difícil, ajudar-los als 2 és complicat.. la imaginació té límits i la inspiració no arriva tant fàcilment.
l'Ernest és el 1er a posar-s'hi.. què fem, doncs de gormitis.. Nest home... doncs de què?, no ho se, de cintes de colors, de cremalleres, de botons.... doncs mira, de cintes de colors pot estar bé, -si?
si home si.. i què li passa a la cinta? doncs no ho se, que ningú la vol.... home això és molt trist, no? bueno mama, però a les altres si que les volen.... mica a mica anem fent un guió... té delicte fer escriure a un conte a un nen que no sap redactar de cap manera... ai mare meva, quina tarda ens espera... però les idees van surgint, les ha d'apuntar a un paper, i després veure'm què n'aprofitem... al final tenim clar que, les cintes les venen a les merceries, que estan en una estanteria, que n'hi ha de molts colors, que algunes només surten uns dies concrets a l'any, d'altres a les nenes els hi agraden molt (llaços al vestit, als cabells...) i així l'Ernest va crear la seva història, vam posar punts, comes, guions, perquè ell... tot seguit i arreando... i en vam treure una bona feina, n'estava orgullós i jo... estregada.. calia passar-ho a net.. sense comentaris!!!
La nostra cinta era la protagonista el dia de Sant Jordi amb les roses i els llibres!! era una senyera (una cinta vermella i groga)!!!

divendres 24 d'abril

Sopar de mames de la classe de l'Ernest, m'agrada anar a aquests sopars, tot i que només es parla dels nens, veus que a casa dels altres passen les mateixes coses que a la teva i, que ben mirat, no ets la pitjor mare del món (etiqueta que em penja l'Ernest cada cop que dic NO a alguna de les seves peticions de Nintendo, tv...).
Quan dic parlar de nens, és de tots els que habiten a casa, és a dir els de més de 30 anys també conten... i amb aquests també veus que tots són calcats d'un mateix patró... Però un dia de tant en tant que es quedin amb la canalla i que nosaltres sortim.. està de conya!!!
Els nens però es queixen... jooo mama, i quin dia es farà un sopar de nens? això és complicat.. ja ho és quedar les mames... imagina la família sencera.. però estaria bé.
Recordo que a l'escola feiem sortides familiars, un dissabte o un diumenge, pares, mares, mestres, alumnes i tots els que feiem escola...(monitors de menjador, neteja..) encarregaven un menú en un catering i passavem el dia fora, els pares s'agrupaven per classes i la canalla no paravem en lloc.. recordo també que l'AMPA organitzava la revetlla de Sant Joan, a fi de despedir-nos del curs, al pati del cole, amb la meteixa idea, catering, jocs per la canalla (cantavem, explicavem rondalles a la vora de la foguera de Sant Joan, 1er ja haviem anat a recollir la flama del Canigó a la plaça Mercadal) i era una manera de desitjar bon estiu a tothom.
Potser algun dia m'animo a organitzar una altre sortida amb la classe de l'Ernest, però.. certament.. hi ha poc quorum, i acabem sent les mateixes famílies de sempre, i sap greu.

Sant Jordi 2009

Quin dia més especial, de bon matí un roser preciós estava esperant-me a la taula del menjador, feia un goig que enamorava.
He triat els llibres amb molta cura, tenia bastant clar què triar, però, un cop allí... et desconcentres.
Un Geronimo stilton per l'Ernest (Tercer Viatge al regne de la fantasia), un llibre amb textures i sons pel Jofre (La vaca maca) i un llibre, gruixut amb ganes però molt amè per l'Eric de la Tribu de Camelot (la Carlota i el misteri del canari robat) aquesta colecció, de la Gemma Lienas, m'agrada especialment, igual com tinc clar que d'aquí uns anys li caurà el 2CV, o així és la vida, Carlota, llibres que em van encantar en un moment de la meva vida i crec que a ell també li agradaran.
Hem passat plegats la tarda, al carrer de l'escola, on un drac inmens ens esperava, s'ho han passat pipa botant, saltant, corrent, jugant amb els mocadors gegants... ha estat molt bé.
L'escola ha organitzat una gran festa de sant Jordi, i la gent ha respòs molt bé, els nens ho recordaran temps.
El Jofre, sempre al mig de tot arreu, ha passat de braç en braç fins arrivar a qui estava més próper del drac perquè el pugessin a dalt i a botar s'ha dit. Ha acabat esgotat, s'ha quedat dormit al cotxet i ara, després de mirar el seu llibre i riure amb els ulls axinats i la boca ben oberta deixant entreveure les seves 2 dentetes, dorm plàcidament al llit.
L'Ernest ha volgut fregar totes les olors del llibre: la de rosquilles, la d'amburguesa gegant... què tenen aquests llibres que esl enganxen així?
l'Eric ha començat el seu, 21 pàgines ja ha llegit... de 412 que en té... quan acabarà?
Ara el drac dorm, desinflat per un grup de pares, els nens descansen i nosaltres... fullejan els nous llibres de Sant Jordi.
Ah... l'escola va fer un concurs cara sant Jordi, es tractava d'endivinar els autors d'uns poemes penjats al blog... els vaig acertar, avui he rebut el meu regal, un llibre, una rosa i... una peça de xocolata amb pètals de rosa... la mare, quina pinta que fa!!!!

Ja s'apropa el 23 d'abril, Sant Jordi, és un dia ben especial, m'encanta i m'agrada disfrutar-lo amb els nens, l'any passat, amb una panxa inmensa, els vaig anar a buscar al migdia al cole, vam agafar el 54 i ens en vam anar al centre, vam fer una cua de dimonis per dinar, però van poder remenar i mirar les paradetes de la Rambla amb tranquilitat, després per la tarda estaven intransitables, vam comprar pa de Sant Jordi, els llibres de cada un d'ells, el del papa (ben dolç, el Xavier no té temps de llegir i la pastisseria Vives fa uns llibres... boníssims!!!), els de les nenes... una feinada.
Aquest any no se com ho farem... jo treballo, ells ja reclamen ja poder baixar al centre.. ens haurem d'organitzar.. però anar-hi amb el cotxet em fa molta mandra, i a l'escola per 1er any celebren el Sant Jordi obert a les famílies... així que, ens quedarem al barri!!!
A Vilaplana van celebrar Sant Jordi aquest diumenge passat al cole, pel matí els pares van posar una paradeta de llibres, (els pujen d'una llibreria de Reus, amb el preu que l'han de vendre ja posat, després passen contes, els hi donen una comisió per llibre venut, que va a les arques de l'AMPA i la gent no s'ha de moure del poble per comprar els llibres, és genial) hi havia un conta-contes pels nens, per la tarda una peli i xocolatada. Ens ho vam perdre però els llibres ja estan guardats, per l'Eric un de la penya dels tigres, per l'Ernest el de Cracòvia (que llegirà l'Eric.. és clar...) i pel Jofre un de pàgines de cartró, sense lletres i amb molts dibuixos, l'han triat les nenes... veurem què és quan arribem.