Per fi.... VACANCES!!! demà, a les 2 del migdia (si em puc escapar) agafo el tren i... a gaudir de la tranquilitat de Vilaplana, lluny del xivarri de Barcelona, de la feina.... així que... tanquem la paradeta!!!!
Molt bon estiu a tothom!!!! i fins a la tornada
diumenge, 9 d’agost del 2009
diumenge 9 d'agost
Sóc a Barcelona, després d'una setmana de vacances a Vilaplana amb l'Ernest i el Jofre, l'Eric va tornar dissabte de colònies, content, molt content, s'ho va passar molt i molt bé, la casa, a Vilanova de Prades, diu que era una passada, cada dia piscina, jocs... el tema: la prehistòria...
Quan es van veure els 3 nens va ser una passada, el Jofre no volia apartar-se del coll del seu germà, i l'Ernest, super emocionat amb l'arrivada de l'Eric, per la nit vam recordar cançons de les colònies, del repertori del llibret de l'Eric...
Avui sóc Barcelona, sola, demà treballo, els nens s'han quedat a Vilaplana amb el Xavier, la casa buida sona molt extranya, dimecres ens veurem de nou i llavors... comenceran les vacances!!!
Sóc a Barcelona, després d'una setmana de vacances a Vilaplana amb l'Ernest i el Jofre, l'Eric va tornar dissabte de colònies, content, molt content, s'ho va passar molt i molt bé, la casa, a Vilanova de Prades, diu que era una passada, cada dia piscina, jocs... el tema: la prehistòria...
Quan es van veure els 3 nens va ser una passada, el Jofre no volia apartar-se del coll del seu germà, i l'Ernest, super emocionat amb l'arrivada de l'Eric, per la nit vam recordar cançons de les colònies, del repertori del llibret de l'Eric...
Avui sóc Barcelona, sola, demà treballo, els nens s'han quedat a Vilaplana amb el Xavier, la casa buida sona molt extranya, dimecres ens veurem de nou i llavors... comenceran les vacances!!!
diumenge, 26 de juliol del 2009
26 de juliol, diumenge
Trobar un moment per escriure és ben complicat, entre nens, casals, piscines... això és una locura i les setmanes passen volant.
L'Ernest ja ha acabat el casal i divendres va marxar cap a Santa Cristina, s'hi estarà tota la setmana fins dissabte que ve, que anirem a buscar-lo; ell està de conya però nantrus el trobem faltar, sobretot el Jofre, que a Vilaplana no tant però a Barcelona l'ha buscat per tota la casa.
L'Eric, com no té amb qui barallar-se, empipa el pobre Jofre.. i aquest, per si no teniem prou jaleo, li ha sortit un virus i té la boca plena de llaguetes i el cos amb granillor.
Ara toca preparar la maleta de l'Eric, marxa dissabte de colònies amb els de Vilaplana, és a dir, ell i l'Ernest estaran 15 dies sense veure's, amb una mica de sort, quan es retrovin estaran 5 minuts sense barallar-se!!!
Trobar un moment per escriure és ben complicat, entre nens, casals, piscines... això és una locura i les setmanes passen volant.
L'Ernest ja ha acabat el casal i divendres va marxar cap a Santa Cristina, s'hi estarà tota la setmana fins dissabte que ve, que anirem a buscar-lo; ell està de conya però nantrus el trobem faltar, sobretot el Jofre, que a Vilaplana no tant però a Barcelona l'ha buscat per tota la casa.
L'Eric, com no té amb qui barallar-se, empipa el pobre Jofre.. i aquest, per si no teniem prou jaleo, li ha sortit un virus i té la boca plena de llaguetes i el cos amb granillor.
Ara toca preparar la maleta de l'Eric, marxa dissabte de colònies amb els de Vilaplana, és a dir, ell i l'Ernest estaran 15 dies sense veure's, amb una mica de sort, quan es retrovin estaran 5 minuts sense barallar-se!!!
dissabte, 18 de juliol del 2009
diumenge 12 de juliol
IV aplec de sardanes a la Mussara
Un munt d'anys després, de nou a la Mussara hi van sonar sardanes, el dia no va acompanyar gens, però ben mirat la Mussara ja ho té això, la boira no deixava veure més enllà.. les cobles però no van parar de sonar i sardanistes no en van faltar, el dia va sortir rodó.
Els nens van disfrutar molt, no van ballar sardanes però van intentar caçar granotes a l'estany, van jugar a futbol i van córrer tot el dia.
l'Ernest recorda el dia dient: -allò que és com una calçotada però que ballen sardanes... sense més comentari.
IV aplec de sardanes a la Mussara
Un munt d'anys després, de nou a la Mussara hi van sonar sardanes, el dia no va acompanyar gens, però ben mirat la Mussara ja ho té això, la boira no deixava veure més enllà.. les cobles però no van parar de sonar i sardanistes no en van faltar, el dia va sortir rodó.
Els nens van disfrutar molt, no van ballar sardanes però van intentar caçar granotes a l'estany, van jugar a futbol i van córrer tot el dia.
l'Ernest recorda el dia dient: -allò que és com una calçotada però que ballen sardanes... sense més comentari.
dimecres, 8 de juliol del 2009
diumenge, 5 de juliol del 2009
4 de juliol, dissabte
Es suposava que ens quedavem a Barcelona perquè hi havia curses de camions a Montmeló.. però aquesta família és imprevisible, així que divendres a la tarda vam decidir que dissabte aniriem a Puigcerdà, com qui va a la barceloneta... la raó, la profe d'equitació de l'Eric participava en un concurs d'enganxe (carro i cavall) i havia convidat a l'Eric a anar-la a veure. Així que, de bon matí.. encara amb la resaca del banquet Etern... cap a Puigcerdà hi falta gent.
És increhible que al Cadí encara hi hagi neu!!!! estem al juliol, i uns núvols... que ameneçaven el que després va passar...
La cursa genial, la Dorota, el seu marit i la seva filla participaven els 3 en diferents estils i categories, els va anar molt bé.. però el temps no respecta cap activitat i en sec.. va començar a tronar.. a posar-se negre.. i en cinc minuts unes gotes que semblaven gots d'aigua... cap al cotxe, vam anar a Puigcerdà, al centre a dinar, l'aigua havia durat 5 minuts, així que... les terrasses tornaven a ser plenes, i allí ens vam colocar, però encara no haviem acabat el 1er plat que altre cop a ploure... aquest cop no semblava que hagués de parar i vam ser prou vius com per entrar cap dins del restaurant, al fons ens esperava una taula a cobert... i sort!!! perquè va començar a pedregar..... 1 hora va estar plovent a bots i barrals i predegant!!!! va quedar tot ben blanc i no de neu precisament. Quin dia, per favor!!!
Per la tarda.. com que no teniem res millor que fer.. cap a Andorra de rebaixes!! altre cop a ploure, va donar temps als nens però de jugar al nou parc d'Encamp.. ha quedat molt xulo, amb un vaixell al mig d'Andorra apte pels grumets més agoserats.
Vam sopar a Andorra i després cap a Barna... arrivabem a casa a 2/4 de 2 de la matinada, i ara, 2/4 de 12, el Jofre encara dorm... s'ha pres el bibe clapat i així segueix... els grans però, a les 9 en peu... no fos que els camions arrenquessin sense ells!!! i amb la calda que fa... lo bé que s'estava al pirineu ahir!!!
Es suposava que ens quedavem a Barcelona perquè hi havia curses de camions a Montmeló.. però aquesta família és imprevisible, així que divendres a la tarda vam decidir que dissabte aniriem a Puigcerdà, com qui va a la barceloneta... la raó, la profe d'equitació de l'Eric participava en un concurs d'enganxe (carro i cavall) i havia convidat a l'Eric a anar-la a veure. Així que, de bon matí.. encara amb la resaca del banquet Etern... cap a Puigcerdà hi falta gent.
És increhible que al Cadí encara hi hagi neu!!!! estem al juliol, i uns núvols... que ameneçaven el que després va passar...
La cursa genial, la Dorota, el seu marit i la seva filla participaven els 3 en diferents estils i categories, els va anar molt bé.. però el temps no respecta cap activitat i en sec.. va començar a tronar.. a posar-se negre.. i en cinc minuts unes gotes que semblaven gots d'aigua... cap al cotxe, vam anar a Puigcerdà, al centre a dinar, l'aigua havia durat 5 minuts, així que... les terrasses tornaven a ser plenes, i allí ens vam colocar, però encara no haviem acabat el 1er plat que altre cop a ploure... aquest cop no semblava que hagués de parar i vam ser prou vius com per entrar cap dins del restaurant, al fons ens esperava una taula a cobert... i sort!!! perquè va començar a pedregar..... 1 hora va estar plovent a bots i barrals i predegant!!!! va quedar tot ben blanc i no de neu precisament. Quin dia, per favor!!!
Per la tarda.. com que no teniem res millor que fer.. cap a Andorra de rebaixes!! altre cop a ploure, va donar temps als nens però de jugar al nou parc d'Encamp.. ha quedat molt xulo, amb un vaixell al mig d'Andorra apte pels grumets més agoserats.
Vam sopar a Andorra i després cap a Barna... arrivabem a casa a 2/4 de 2 de la matinada, i ara, 2/4 de 12, el Jofre encara dorm... s'ha pres el bibe clapat i així segueix... els grans però, a les 9 en peu... no fos que els camions arrenquessin sense ells!!! i amb la calda que fa... lo bé que s'estava al pirineu ahir!!!
3 de juliol, divendres
El Banquet Etern.. així és com el museu Egipci de Barcelona títula l'activitat que, divendres a la nit, vam fer l'Eric i jo.. ja fa dies que l'Eric deia que volia anar al museu egipci, i jo havia vist als blocs d'internet molt bones opinions sobre aquesta activitat, al trucar-hi però només quedaven 2 places, així que, el regal de les notes de l'Eric era aquest, i el vaig acompanyar... jajajaja
La visita guiada és espectacular, la noia que ho fa, especialista en vida quotidiana del museu, és un fenònem, ho explica molt i molt bé i la veus que disfruta amb la seva feina. L'activitat dura unes 2 hores, la primera hora és la visita al museu, però només t'explica el que té a veure amb l'alimentació dels egipcis i la segona hora és el tastet dels aliments que ells menjaven intentant reproduïr al màxim com ho feien, ja que receptes no n'han deixat però en una de les cases de l'eternitat (vulgarment anomenades tombes) hi ha tot un dibuix del procés d'eleboració de varis plats, des de la plantació de la llavor a la presentació del plat. És molt curiós, com ara que els egipcis ja bebien orxata, menjaven xurros, feien cervesa, ingerien tot tipus de cereals, llegums, aus (les exòtiques no!!! prohibit gallina i pollastre!!! aquestes d'adorno pel jardí)i..en definitiva, no
eren tant diferents de nosaltres. L
a dieta mediterrània fa més d
e 4000 anys que existeix!!!
El Banquet Etern.. així és com el museu Egipci de Barcelona títula l'activitat que, divendres a la nit, vam fer l'Eric i jo.. ja fa dies que l'Eric deia que volia anar al museu egipci, i jo havia vist als blocs d'internet molt bones opinions sobre aquesta activitat, al trucar-hi però només quedaven 2 places, així que, el regal de les notes de l'Eric era aquest, i el vaig acompanyar... jajajaja
La visita guiada és espectacular, la noia que ho fa, especialista en vida quotidiana del museu, és un fenònem, ho explica molt i molt bé i la veus que disfruta amb la seva feina. L'activitat dura unes 2 hores, la primera hora és la visita al museu, però només t'explica el que té a veure amb l'alimentació dels egipcis i la segona hora és el tastet dels aliments que ells menjaven intentant reproduïr al màxim com ho feien, ja que receptes no n'han deixat però en una de les cases de l'eternitat (vulgarment anomenades tombes) hi ha tot un dibuix del procés d'eleboració de varis plats, des de la plantació de la llavor a la presentació del plat. És molt curiós, com ara que els egipcis ja bebien orxata, menjaven xurros, feien cervesa, ingerien tot tipus de cereals, llegums, aus (les exòtiques no!!! prohibit gallina i pollastre!!! aquestes d'adorno pel jardí)i..en definitiva, no
eren tant diferents de nosaltres. L
a dieta mediterrània fa més d
e 4000 anys que existeix!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
